ecosfera

Històries del Pallars des del fons dels estanys

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, aprofundeix i analitza la Mata de València i el nostre patrimoni paisatgístic

| 25/05/2017 a les 14:48h
Arxivat a: Ecosfera, Mata de València, paisatges, medi ambient, natura, ecologia, Jaume Badia, biologia, flora, boscos
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La fascinació per la natura sembla ser inherent a molts éssers humans. La trobem bella, pura, màgica i salvatge. Tendim a idealitzar allò que la civilització mai ha alterat. Qui no ha volgut visitar mai un bosc verge i tenir la sensació de ser en un lloc pur, sense cap mena de rastre humà?

El que molts desconeixem, però, és que d'aquests boscs en queden més aviat pocs en l'actualitat. Sense anar més lluny, diversos estudis han evidenciat que ja no queda cap –o gairebé cap– bosc verge a Europa. Per veure'n algun, hauríem de viatjar milers de quilòmetres fins les selves equatorials, Sibèria o els boscs canadencs.
 

En verd, els darrers boscos vegetals. En marró, tots els boscos alterats del planeta. Foto: Cedida


Les noves tècniques científiques ens permeten descobrir l'efecte de la mà humana en els boscos, així com reconstruir com eren aquests en el passat. Els resultats que ens aporten indiquen que els éssers humans portem milers d'anys canviant els paisatges de la Terra.

Sense anar més lluny, estudis recents suggereixen que el desert del Sàhara era, milers d'anys enrere, un extens paisatge verd, ple de vegetació. L'impacte de l'arribada en massa de l'agricultura i la ramaderia, fa uns 10.000 anys, podria haver-lo convertit en l'enorme massa estèril que és en l'actualitat.
 

A l'esquerra, el Sàhara actualment. A la dreta, una aproximació del que hauria pogut ser fa 10.000 anys. Foto: Cedides


Un estudi en un famós bosc pallarès deixa resultats sorprenents

El que també ens han demostrat aquests descobriments és que l'impacte humà no sempre ha provocat que els nostres boscos desapareguin o perdin valor natural. Hi ha zones espectaculars que tenen una clara signatura humana. Un exemple molt clar d’això és la Mata de València, una espectacular avetosa situada al peu del port de la Bonaigua, prop de València d’Àneu.

Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona es van proposar reconstruir la història i la vegetació d'aquest bosc. Per fer-ho, van recollir fòssils de pol·len –de fins 2.000 anys d'antiguitat– dels fons d'estanys i torberes de la zona. Una tècnica tan innovadora com eficient.

Els resultats van ser certament sorprenents. El que ara és l'avetosa més gran de Catalunya va ser, fa 2.000 anys, una basta i extensa fageda. Segons els científics, els responsables d'aquest canvi no van ser altres que els romans que habitaven la zona. Com a grans apreciadors de la fusta de faig, els romans van replantar tota la Mata de València fins el punt de convertir-la en una fageda, provocant així un gran canvi en el paisatge.
 

La Mata de València és una de les avetoses més grans i extenses del Pirineu. Foto: Bonviure Trek


Segons mostren els fòssils de pol·len, la fageda va continuar en peu fins al voltant de l'any 1.200 d.C. Sembla ser que els habitants dels històrics comtats pallaresos haurien explotat el bosc amb tal intensitat que haurien acabat extingint-ne els faigs. A partir del segle XIII, els avets van tornar a poblar el bosc, i progressivament, van anar creant la preciosa Mata de València que coneixem avui dia, que gaudeix d'un nivell de protecció especial a causa de la seva gran bellesa, singularitat i diversitat.

Els nostres boscs, fonts impressionants de coneixement

Caminar pels nostres boscos d'avui dia i pensar en el que han sigut, en el munt d'històries que amaguen i en les marques de civilitzacions passades que contenen, pot ser fascinant. Estudis d'aquest tipus no només ens permetran veure com ha canviat el paisatge, sinó que també donaran més llum sobre els costums i els modes de vida dels nostres avantpassats mil·lennis enrere.

El que és realment curiós, però, és que tot això es pugui acabar sabent recollint el fang d'un estany o d'una torbera. Un nou i clar exemple, sens dubte, de fins on són capaços d'arribar la ciència i l'enginy humà. 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Perfil de Manel Riu a Twitter | ACN
01/01/1970
Està acusat d’incitació a l’odi i revelació de secrets per crítiques a les forces policials arran de l'1-O i ha estat cridat als jutjats el dia 18 de gener | El document que ha elaborat la Guàrdia Civil conté 119 piulades traduïdes al castellà amb captures de pantalla
La xerrada va tenir lloc a la sala d'actes de l'Epicentre | Pallars Actiu
01/01/1970
Una cinquantena de persones assisteixen a una xerrada en que s'explica la nova llei d'autònoms
La xisqueta és una raça d'ovella pròpia del Pirineu català | Obrador Xisqueta
01/01/1970
L'objectiu és promocionar els productes de qualitat fets al territori