Entrevista: mig mandat

Raimon Monterde: «El poble ha vist que el món segueix funcionant si no governen els d'abans»

L'alcalde de Sort atribueix l'estat actual del municipi als "24 anys de l'anterior govern"

Es mostra ambiciós i remarca que el consistori lluitarà per aconseguir la piscina coberta i la biblioteca comarcal

Monterde assegura que la unió Fem Municipi-CUP "funciona" i que les dos formacions treballen "com si en fóssim una"

| 16/06/2017 a les 10:55h
Arxivat a: Política, Fem Municipi, Raimon Monterde, porta a porta, auditoria, Mundial de piragüisme 2019, CUP, piscina de Sort, Biblioteca de Sort, turisme, Entrevistes, Pallarsactiu, Ajuntament de Sort
L'alcalde de Sort, Raimon Monterde, atenent l'entrevista de Pallars Digital | Darío Albert
Dos anys després d'arribar a l'alcaldia de Sort, ens obre les portes del seu despatx temporal, una petita cambra de l'ajuntament que comparteix amb el tinent d'alcalde i regidor de la CUP, Baldo Farré, perquè ens faci un balanç del que porta de mandat i del que li queda encara per fer. Raimon Monterde Alberich va néixer a Barcelona l'any 1976, però amb tan sols 19 anys va pujar al Pallars per treballar de guia de barrancs de riu. Tot i que ha viscut la política des de ben petit -la seva mare va ser regidora del PSUC en un districte de Barcelona- la primera experiència política li ha arribat amb Fem Municipi, una fórmula creada ad hoc per a les eleccions municipals del 2015 i que ha posat fi a 24 anys de govern convergent a la capital del Pallars Sobirà. 

En què ha canviat Sort els darrers dos anys?
 
Com a Ajuntament ha canviat en vàries coses. Per descomptat, l'equip de govern és un altre. Estem intentant que el consistori tingui una altra manera de funcionar: que busqui mecanismes de participació, que arribi a tot arreu, que pugui escoltar l'opinió de la gent i que faci tot el possible per tirar cap a la direcció que els ciutadans diguin. El poble ha vist que no passa res si no governen els d'abans; que n'arriben uns altres i el món segueix funcionant. El que ha deixat palès aquestes eleccions és que hi hagi qui hi hagi a l'Ajuntament, el món no s'acaba. El municipi també ha canviat. En dos anys hem invertit un milió i mig d'euros.
 
Quin balanç fa del que porta de legislatura?
 
El balanç és positiu, però encara ens falten moltes coses per aprendre. Un tema que hem millorat, però que crec que encara ens queda per millorar, és la comunicació. Ja hi ha hagut avenços positius, com la revista Cultures, però la comunicació del dia a dia és la més complexa.


És la seva primera experiència en política i al capdavant d'un ajuntament. Com ha estat l'adaptació?
 
Encara ens estem adaptant. Hem viscut pràcticament dos cicles a l'Ajuntament, ja hem pogut comprovar la rotació d'un any, però clar, s'han d'anar innovant coses. Anem coneixent com funciona l'administració, per què les inversions s'han de fer d’aquesta manera, per què els pressupostos s'han de tancar... Es podria dir que la visió global de l'Ajuntament, la macro, la tenim i ara hem d'anar a per la micro, que és el que el ciutadà veu més al dia a dia. Passem a fer la cirurgia.
 
Va arribar a l'alcaldia gràcies a un pacte amb la CUP. Ha estat fàcil trobar punts en comú amb la formació cupaire en aquests dos anys?
 
Ha estat molt fàcil. Som dos grups polítics -quatre regidors de Fem Municipi i dos de la CUP- però actuem com si fóssim una sola formació política. De moment no hem tingut mai cap problema, sinó tot el contrari. La unió Fem Municipi-CUP funciona, però vull remarcar també l'associació Baldo-Raimon. Funcionem en pack, anem a la majoria de reunions junts i si hi ha cap acte que se solapa ens dividim i després ens ho expliquem tot. La filosofia de pensament és similar, tot i que són dues formacions diferents. No sé si hi ha cap altre ajuntament que tingui un govern format per diferents formes polítiques i funcioni com ho fem nosaltres. Ha estat un encert.
 
L'arribada de Fem Municipi a l'alcaldia va acabar amb un període de 24 anys de govern convergent a Sort. Quina relació té amb l'oposició?
 
A nivell polític, tenim una relació tensa. En l'àmbit personal, hi ha regidors en que estem més a gust perquè tenim afinitats i amb d'altres que no hi tinc tracte. Ells fan la feina d'oposició, i han de fiscalitzar tot el que fa el govern. Però crec que obliden l'històric.


De les primeres accions que vau dur a terme a l'entrar a l'Ajuntament va ser encarregar una auditoria externa per analitzar els comptes municipals. Us van sorprendre els resultats?
 
La veritat és que vam dubtar molt en fer l'auditoria perquè l'Ajuntament no passava per una bona situació financera. Però vam creure que fer-la era lo millor. D'aquest tema, el que me'n penedeixo és de no haver-la fet abans. Els resultats ens van sorprendre, sí. S'ha trobat un desordre molt gran, una manca de planificació econòmica i d'estratègia política. Sort està com està per aquests 24 anys de l'anterior govern. Ara hem entrat a l'Ajuntament i ha sigut com començar de zero, perquè hem hagut de fer tota a feina que no s'havia fet, i ha estat molt dur.
 
Quines accions s'estan fent per tal de netejar els comptes?
 
El primer que estem fent és sanejar el deute. Això vol dir haver de pagar molts diners als departaments que ens reclamen el que devem de subvencions. Hem pagat 400.000 euros i d'aquí poc en pagarem més de 700.000. És una quantitat molt alta tenint en compte que l'Ajuntament de Sort té un pressupost de 2.145.000 euros. Ara estem tornant diners de projectes que no s'han arribat a executar, per tant són diners pagats a fons perdut. Si allarguéssim el període de pagament, castigaríem més el poble perquè significaria més diners a retornar. Una altra cosa seria si el projecte s'hagués dut a terme. Posem un exemple: suposem que la biblioteca s'ha fet i que en devem 300.000 euros. Llavors ens podríem permetre allargar el període de pagament amb el temps perquè seria un equipament que en gaudirien moltes generacions. Podem endeutar-nos per una inversió que la gent gaudirà al llarg del seu temps, però no per una cosa que no està feta.
 
Aquesta falta de finançament us ha fet renunciar a algun dels projectes que teníeu previstos?
 
Sí, ens ha fet renunciar a molts projectes. Sobretot al capítol 4 dels pressupostos que, en definitiva, són les polítiques que pot aplicar un equip de govern: subvencions a les associacions, a esdeveniments culturals, esportius... Això és el més dur: dir-li a una associació sense ànim de lucre que aquest any no podrà gaudir d'uns diners. És una bestiesa que per una mala gestió es vegi perjudicat tot el municipi. Crec que les entitats entenen la situació i hi posen molt de la seva part, molta imaginació, per trobar el finançament i tirar endavant activitats que són per tot el municipi.


En el programa electoral qüestionàveu la implantació del porta a porta a la comarca per part del Consell Comarcal. Ara que sou dins l'ajuntament, ha canviat la vostra percepció?
 
La percepció és la mateixa. El model de recollida no el discutim, però la implantació sempre la criticarem. Els errors ja es van cometre, per tant, passin els anys que passin el mal ja està fet. És un tema molt complex perquè quan apliques o imposes un canvi que modifica el dia a dia de tota la comarca has d'estar molt segur de fer-ho i comunicar-ho bé. Aquí està l'error, la poca informació que van donar. Un canvi tan transcendent s'ha d’explicar molt bé, les vegades que convingui i si cal, tornar-ho a repetir. No obstant això, no discutim el model de recollida porta a porta. Entenem que el camí és aquest.

En el debat electoral de Pallars Digital va fer especial èmfasi en la participació ciutadana. Un exemple de la seva aplicació és la peatonalització de la plaça i el carrer Major. Dos mesos després de tirar-ho endavant, creu que era necessari el canvi?
 
Crec que era necessari perquè hi havia unes inquietuds per part de la població i del sector comercial. Per descomptat, no tothom està d'acord amb aquest canvi, però crec que sí que era necessari, sinó no ho haguéssim fet. Es va aprovar la peatonalització i s'està executant, però encara estem a la meitat del procés, que s'allargarà fins a finals d'any. Ara cal que la gent es conscienciï, que entenguin que el carrer Major i la plaça són pas per a vianants. Falta que el canvi cali dins la societat i això és el més complicat. La comunicació és una cosa bàsica i, amb la majoria d’alcaldes que parlo, és el punt més feble dels ajuntaments.


Aquest mes de juny obrirà la piscina municipal, una de les grans obres d'aquest equip de govern. Faci'ns un balanç.
 
La piscina ha estat un projecte que ens ha costat molt tirar endavant: arran de dotze reunions a Lleida i unes vint a Barcelona. El projecte inicial era d'uns quatre milions i mig d'euros per una piscina coberta, amb una zona de spa i amb un edifici annex. Hem passat a tenir una piscina descoberta amb un edifici fet, però buit de contingut, per 900.000 euros. La valoració s'haurà de fer l'any que ve, perquè aquest any serà de prova. Sí que és una obra reclamada per tot el municipi, però aquestes coses no saps com acaben. Jo crec que pel que ens ha costat (no econòmicament, sinó d'esforços, ja que hem pixat sang amb aquesta obra) se'n tregui profit. La nostra lluita és acabar tenint una piscina coberta comarcal perquè a l'hivern es puguin fer cursets de natació.
 
Què s'ha guanyat amb la modificació del projecte de la biblioteca? Hi ha data prevista per a la seva finalització?
 
L'únic que hem fet amb la modificació del projecte és abaratir costos. Els arquitectes han treballat molt per fer el mateix projecte amb menys pressupost. Les altres opcions de fer una biblioteca en una altre espai no havien prosperat perquè havíem d'entrar amb negociacions amb el Consell Comarcal. El Departament de Cultura ens va dir que havíem d'apostar per l'opció de situar-la sota el castell i nosaltres estem encantats. El poble necessita una biblioteca així perquè la que tenim ara no arriba als 70 metres quadrats. De fet, som la única capital de comarca de la demarcació de Lleida que no té biblioteca comarcal. Ara està tot fet, el projecte estarà aprovat definitivament d'aquí poc temps i només ens faltarà el finançament. Nosaltres voldríem que l'any 2018 Sort tingués una biblioteca, però la data de finalització és totalment imprevisible.


Quines actuacions contempla l'ajuntament per evitar el despoblament?
 
Aquest crec que ja no és una tema de l'Ajuntament, sinó de tot el país. El problema és triple: despoblament, poca sortida professional per al jovent i envelliment. Anem per parts. Si mirem les dades de l'Idescat veiem que no hem perdut tanta població. Crec que la gent que va venir aquí a treballar a principis del 2000 és la mateixa població que hem perdut a partir del 2008. A nivell de població, estem en números similars que fa quinze anys. Després, hi ha el tema de l'envelliment de la població. No tenim prou parelles joves al Pallars Sobirà per suplantar la gent que es va morint. Cal pensar estratègies polítiques perquè la gent vingui a viure al territori, promocionar-lo econòmicament perquè sàpiguen que és un bon lloc per viure i no el jardí de Barcelona. Aquesta és la gran revolució de l'Alt Pirineu. La transformació passa per millorar la comunicació transversal. Crec que és més important arribar en 20 minuts a la Seu d'Urgell que no retallar 10 minuts de viatge a Barcelona. Això obrirà un camp de possibilitats molt més ampli. Per al tema de l'envelliment de la població calen solucions imaginatives. No és només tenir una residència per la gent gran a Sort. El que hem d'aconseguir és que la gent gran es quedi als pobles, que no baixin a viure a Sort, i que algú especialitzat en afers socials dissenyi un pla en el que s'instal·li una família al poble i es dediqui a cuidar els veïns. Al meu poble, Montardit de Dalt, som 18 persones. D'aquí uns anys en quedarem 12, de les quals dos són els meus fills, que marxaran a estudiar. Llavors quedarem com a molt 10 i ens plantarem d'aquí a catorze anys amb una població de 5 persones. 
 
L'any que ve, l'Institut de Sort oferirà dos cicles formatius nous. Això bé deu estar pensat per mitigar la marxa del jovent.
 
Els cicles formatius han resultat ser una política per fixar gent al territori. I no només perquè els que ja viuen aquí es quedin, sinó perquè en vingui de nova. No sé si el que va idear els cicles ja ho havia pensat així. A Sort hi ha cada any una setantena d'alumnes dels dos cicles formatius que ja teníem. D'aquests, el 40% es queda a viure aquí quan acaba els estudis. N'hi ha molts que ja estan arrelats al territori, que ja han format una família i tenen fills.
  
Sort acollirà amb la Seu d'Urgell el Mundial de Piragüisme l'any 2019. Què aportarà al municipi?
 
Sort i la Seu d'Urgell ja estan posicionades a nivell internacional en el món del piragüisme. En el cas de Sort està previst que es construeixi una infraestructura que no existeix a cap país europeu. A més, durant els dies que es faci s'ompliran les places dels allotjaments i els restaurants. Quan planegem les coses les hem de fer pensant en la gent del nostre municipi. No podem fer grans infraestructures pensades en la gent que ve de fora a passar tres dies al poble, sinó unes instal·lacions que serveixin per la gent de Sort. Fer un poble bo per a nosaltres serà fer un poble bo també per la gent que vingui a visitar-lo. És un esdeveniment esportiu en que es bolcaran els departaments esportius del país i que a més podrà generar una infraestructura que no sigui única i exclusivament per aquells dies.
 

Detall de l'alcalde de Sort, Raimon Monterde, durant l'entrevista. Foto: Darío Albert


Té Sort la capacitat d'acollir tot el turisme que genera? Cap on creu que ha d'anar enfocat el model turístic del futur?
 
Crec que sí que la tenim. A Sort hi ha dos moments àlgids: l'estiu i l'hivern. Està clar que si tinguéssim cent hotels els ompliríem tots el 15 d'agost. Però crec que aquesta no és la intenció. L'objectiu és tenir un turisme sostenible amb els recursos del municipi i respectuós amb el medi ambient. Aquest model ja el tenim perquè quan el poble està en ple apogeu de turisme no tenim problemes d'allotjaments, ni falta d'aigua o problemes elèctrics. Hem de seguir sent una destinació que es preocupa per ser respectuós en el medi ambient.
 
Una de les conseqüències de l'estacionalització del turisme són els contractes temporals. Ho considera un problema?
 
Ho considero un problema per la persona que treballa així. Habitualment el que busca la gent és tenir una feina fixa. L'estacionalització és una problemàtica però crec que no té solució. Les empreses no contractaran monitors d'esquí, per exemple, si no hi ha neu. O treballa molt durant l'hivern i gasta poc la resta de l'any, o qualsevol monitor d’esquí ha de buscar una altra feina per quan acaba la temporada. Això pot ser un problema perquè la falta d'estabilitat et pot portar a buscar-la fora del territori. El model no es podrà canviar, però sí que cal explorar nous sectors que no tinguin tanta estacionalitat. A França, un guia de muntanya es jubila sent guia de muntanya. Aquí tot és més temporal. A l'hivern, monitor d'esquí; a l'estiu, guia de muntanya. És un problema però és el que et marca el territori. 
 
Existeix a Sort una taxa turística?
 
Tenim la taxa turística que imposa l'Agència Catalana de Turisme. A nivell municipal no hi ha taxa i no hem arribat a plantejar-nos d'instaurar-la. L'Agència destina un 30% del que recapta al municipi. Això no arriba a 9.000 euros anuals. Aquesta taxa ha anat in crescendo. No sé si perquè tenim més visitants o perquè els allotjaments, que són els que la cobren, la declaren més.
 

Monterde atenent l'entrevista de Pallars Digital. Foto: Darío Albert


Què aporta a la ciutat i a la comarca entrar a formar part de Pallarsactiu?
 
Desconec una mica els projectes que planteja aquesta composició entre públic i privat. Van fer una presentació a Sort però no vaig copsar cap projecte a curt o llarg termini. El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ja hi forma part. Nosaltres primer volem veure quins projectes tenen. Ha d'existir una associació público-privada per promocionar el Pirineu econòmicament. El que és important és que a aquesta iniciativa s'hi sumin els empresaris de Sort. Sense ells no té sentit que l'Ajuntament hi formi part. 
 
Què queda per fer en els propers dos anys?
 
Queden moltes coses per fer. Crec que aquest govern ha de sortir d'aquí amb un projecte de futur a deu anys. Aquest és l'objectiu. I espero que els que vinguin després ho segueixin. El que passa és que fer un projecte d'aquestes característiques és complicat perquè necessites que el territori t'aporti totes les mancances i et digui cap allà on vol anar. Ha de ser un projecte consensuat mínimament amb l'oposició; sinó quan algú de l'oposició arribi al govern podria tenir totes les discrepàncies del món, i estaria amb el seu dret a tenir-les perquè no hauria participat en el tema. És complex sí, però és una de les coses que queden per fer. Nosaltres, per volum de feina, fins ara no hem pogut aixecar el cap dels papers. Ara que ja tenim una visió global, ha arribat el moment de plantejar un projecte a llarg termini on el territori és el que ha de decidir cap a on hem d'apostar.
 
Com creu que acabarà el procés català? Què votaria en un referèndum?
 
Crec que acabarà bé. I acabar bé vol dir que Catalunya serà independent. Això ja és imparable. No sé si ho veurem en dos, deu o quinze anys, però ho veurem. No només Catalunya, sinó tots els pobles que han format durant aquests anys el territori que es diu Espanya: Galícia amb el seu Bloc Nacionalista Gallec, Andalusia, el País Basc, ja sigui la dreta, l'esquerra o totes juntes com s'està fent aquí... Crec que això no té marxa enrere. El territori espanyol està canviant, els polítics no han estat per la feina. També crec que un territori com Catalunya és molt més fàcil de gestionar pel nostre poble. En territoris petits la gestió és molt més interessant. Al final, tenir totes les estructures d'un estat afavoreix qualsevol poble. Això està claríssim. Què votaré? Votaré que sí, només faltaria.
 

L'alcalde de Sort, Raimon Monterde, al seu despatx. Foto: Darío Albert


Té pensat tornar-se a presentar a les eleccions com a cap de llista d'aquí a dos anys? Repetiran la fórmula Fem Municipi?
           
Pregunta-m'ho d'aquí un any. Ara no ho sé. He de fer una valoració personal i política. La fórmula Fem Municipi ha funcionat. No només a Sort, a Llavorsí també governa juntament amb Esquerra Republicana. És una formació que de moment ha tingut poc recorregut però que ha resultat. Això s'ha de parlar amb tota la gent de Fem Municipi i decidir si ens trobem bé amb aquesta posició o si creiem que arran dels esdeveniments que s'esdevindran en els propers mesos hem de reformular-ho. En poc temps el marc polític canviarà de tal manera que ara mateix el futur és incert.

 

PREGUNTES DELS LECTORS

Seria possible plantejar al Consell Comarcal que torni a col·locar contenidors?

Tot és possible, però seria anar a contracorrent. Si la gent conegués els costos per usuari que tindríem si haguéssim seguit amb el sistema anterior, no hi hauria cap dubte que el sistema ha de ser aquest. Aquí també tenim un altre problema. Convivim amb dos models. Tenim la recollida selectiva porta a porta i la recollida a discreció. Encara hi ha contenidors en molts indrets. Segurament, l'evolució anirà cap al porta a porta

A la part del riu davant de la parada d'autobús "Aigüerola" hi ha el senyal de prohibit gossos i sempre n'està ple. Té alguna solució?

Solucions n'hi ha moltes. La problemàtica del municipi és que no tenim policia ni vigilants. Això genera que certes activitats incíviques es portin a terme amb tota naturalitat, com passejar els gossos per on no es pot. Nosaltres hem optat pel mitjà de la conscienciació i la sanció. Però és molt costós, perquè la sanció s'ha de portar a través de Mossos d'Esquadra, i al Pallars Sobirà no disposem de gaires d'efectius. La solució seria posar vigilància perquè fessin complir totes les ordenances. Però de moment ni hi ha partida pressupostària ni es pot contractar més personal. A part, s'hauria de trobar una via de finançament per poder pagar aquesta vigilància. Un finançament que no es cobriria només amb la recaptació de les multes, perquè crec que el poder dissuasiu d'una sanció és bastant elevat.

COMENTARIS

Bona feina.
Sr Agustín, 16/06/2017 a les 12:19
+11
-9
Només queda felicitar un home i un equip que han posat ordre en el caos convergent de López i Sibís. Tenim alcalde per molts anys. Gràcies Raimon.
Energia
Anònim, 16/06/2017 a les 12:26
+7
-9
No el conec pero em transmet bones energies i aixo que no el vaig votar. El veig sincer i això ja es molt en política! Crec que formen un bon tàndem amb en Baldo.
Compromisos
Anònim, 16/06/2017 a les 13:55
+7
-6
Serie bo que si es prenen compromisos es cumplexen ¿cóm está la recuperació del espai público de la piscina de Montardit de Baix ? Baldo les dates de compromis han estat superades y no sa fet res
¿Hem de pensa malament cóm am les goberns de abans?
Com sempre
Anònim, 16/06/2017 a les 14:47
+7
-7
Doncs si, com sempre. Promeses que no es compleixen. Equip de govern inaccessible, costa de que et donindata i hora de reunió. Instàncies que no es responen. Carrers bruts. Parc del riuet deixat de la mà de Deu. Pobles amb poca comunicació amb Sort en quan a transport públic. Barris on no s'inverteix res. Pobles on tampoc.
Potser s hauria d 'endressar tot una mica i no sobrevalorar-se tant, potser només cal escoltar i passejar pels pobles del municipi i veure que cal, que a vegades no és tenir molts diners, sinò invertir bé els que es tenen.
Tenim una central de la que potser, també se' n podria començar a treure profit, però allí està.
Va, mans a l obra a veure si es veu el canvi, que de moment no.
Uff
Anònim, 16/06/2017 a les 15:13
+7
-3
Guarda-te-la Raimon!
Sobre l'aprovació dels comentaris
Pallars Digital, 16/06/2017 a les 16:48
+1
-0
Recordem als lectors que tots els comentaris passen un filtre i que ens reservem el dret a no publicar aquells que contenen faltes de respecte, acusacions, insults, ofenses o expressions que puguin ferir sensibilitats. Recordem també que tenim disponible la secció "Dis la teva!", on els lectors es poden expressar lliurement prèvia identificació. Salutacions.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un grup agafant el servei de transport a la demanda a Sort | ACN
01/01/1970
L'SkiBus i el Bus de la neu connecten les pistes d'esquí pallareses amb Lleida, Balaguer, Tremp, la Pobla, Sort i Rialp
Imatge del poble de Rialp | Arxiu
01/01/1970
Recorrerà la decisió del TSJC de desestimar el recurs que la companyia va interposar contra l'ordenança de l'Ajuntament
Les baixes temperatures han congelat l'entorn de la fuita | CUP Vall Fosca
01/01/1970
Els comuns denuncien que la gestió privada d'aquestes infraestructures pot suposar un risc per la seguretat de les persones