Moment de la crucifixió de Jesús a la processó de Talarn | Olga Bergua
reportatge

La processó de Talarn, una tradició de 200 anys que s'adapta als nous temps

Els veïns de Talarn es bolquen per seguir una tradició que ja compta amb més de 200 anys d'història | Més de 100 persones participen a la processó del viacrucis i a la del Sant Enterrament | L'Ajuntament ha presentat una sol·licitud per ser declarada festa patrimonial d'interès nacional

Moment de la crucifixió de Jesús a la processó de Talarn | Olga Bergua
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si hi ha una data marcada en tots els calendaris dels veïns de Talarn (Pallars Jussà) és, de ben segur, la del Divendres Sant. La població sencera es bolca per seguir, un altre any i ja en van més de dos segles, les tradicions de Setmana Santa. Un fet que ho demostra és que més de 100 veïns i veïnes fan d'actors per un dia i participen tant a la processó del Viacrucis, al matí, com a la nocturna del Sant Enterrament. Aquesta dada pren una rellevància molt més gran quan es considera que al poble hi viuen prop de 300 persones.
 

Les primeres fotografies de la processó del viacrucis a Talarn daten del 1814, però no es pot assegurar que aquell fos el primer any. Des de llavors, 200 anys d’història i una tradició que s’ha anat transmetent de pares a fills, fins al punt en que és ben normal veure famílies senceres participant-hi. “T'estrenes de ben petit fent d’angelet i, a mesura que passen els anys, vas canviant de paper” explica el tinent d’alcalde de Talarn, Àlex Garcia, que afegeix que “vaig començar de Sant Joan, després caputxí i ara faig d’armat. I ja tinc ganes que surti la meva filla”.
 

Una de les primeres fotografies de la processó que es conserva. Foto: Ajuntament de Talarn


“És un fet que cada vegada hi ha menys gent que van a les processons. Per això ens hem anat adaptant a les realitats de la societat actual”. Aquest és el repte que es planteja l’alcaldessa de Talarn, Inés Moré, que assegura que si la processó de Talarn té tant d’èxit “no és tant pel component religiós que podia tenir anys enrere, sinó pel fet que ja és una tradició en el poble”. 
 

Imatge d'arxiu de la processó del viacrucis del Divendres Sant. Foto: Ajuntament de Talarn


En el sentit d’adaptar-se i d’innovar fa una especial atenció José Carlos Guillot, membre de l’organització. “Volem combinar sempre elements antics amb alguna innovació. Els canvi més gran que hi hem introduït és la teatralització del viacrucis. Ara hi surten fins i tot cavalls i cabres. Jesús arriba a l’ermita, arrossegant la creu durant tot el recorregut i, en arribar a l’ermita, el pengem juntament amb els dos lladres... i s’hi estan un parell d’hores!”. Aquest canvi va ser clau per distingir encara més la processó de Talarn de la resta de poblacions veïnes. “Nosaltres li hem sabut treure una part del component religiós de l’acte i incloure-hi més teatre”, afirma Guillot. 
 

La crucifixió és un dels moments àlgids de la processó. Foto: Olga Bergua


De com eren les processons abans del 1936 se’n sap poca cosa. Durant la Guerra Civil es va cremar molt material religiós, i durant alguns anys no es va poder fer la processó perquè tot el vestuari s’havia fet malbé. “L’any 1959 es va decidir apostar fort per recuperar-ho tot. Es van tornar a confeccionar els vestits, les armadures dels armats, les túniques...”, comenta l’Adolf Rodríguez, participant a les processons reencarnant Cirineu i Sant Joan, que afegeix: “Sabem que abans de la guerra la comitiva religiosa era molt més gran i que hi apareixien alguns armats. El que es va començar a fer a partir dels anys seixanta ja s’assembla més al que fem ara. Els armats tenen un paper molt important”
 

La processó recorrent els carrers de Talarn. Foto: Ajuntament de Talarn


Fa dos mesos, l’Ajuntament va presentar la sol•licitud perquè la processó de Setmana Santa de Talarn sigui declarada Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. “Aquest any pararem molta atenció a fer-ho tot perfecte per si ve algú de la Generalitat a veure’ns”, reconeix Garcia, que tot i que sap que el procediment pot arribar a durar anys, està esperançat per aconseguir que el Divendres Sant s’inclogui dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.
 

Què deia el No-Do de la processó de Talarn? (a partir del 01:20)

Participació