memòria històrica

La Generalitat actuarà en quatre fosses de la Guerra Civil i el franquisme al Pallars Jussà

Aquest 2017 s'exhumaran les restes de desapareguts en dos fosses de Figuerola d'Orcau i en dos de Gavet de la Conca | El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, presenta el pla de fosses per al 2017, que preveu destinar fins a 500.000 euros a l'exhumació de restes de la Guerra Civil

per Jordi Ubach / Oriol March / Darío Albert, 13 de gener de 2017 a les 13:49 |
Romeva, acompanyat per l'alcalde d'Isona, Constante Aranda i l'historiador Manel Gimeno, a les trinxeres de Conques | Jordi Ubach
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha presentat aquest divendres a Figuerola d'Orcau, al terme d'Isona i Conca Dellà, el Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, que preveu destinar fins a 500.000 euros a l'exhumació de restes de la Guerra Civil a Catalunya.

Les quatre actuacions previstes a l'Alt Pirineu i Aran durant l'any 2017 estan previstes en territori pallarès, en concret al Pallars Jussà, dos al terme municipal de Figuerola d'Orcau i dos al de Gavet de la Conca. En el cas de Gavet el que es farà és recollir les restes òssies trobades en superfície en diversos indrets que eren ocupats per posicions republicanes, així com la corresponent anàlisi antropològica i genètica. 


Les intervencions de Figuerola d'Orcau són més complexes, ja que d'entrada s'efectuaran en dos localitzacions: als exteriors del cementiri i a l'entorn del poble. Segons testimonis i un informe de la Guàrdia Civil de l'any 1964, a l'entorn del cementiri hi ha inhumades diverses persones. Es tracta de soldats de d'ambdós exèrcits, essent majoritàriament enterrats els del bàndol rebel.

Pel que fa a les fosses de l'entorn del nucli, el més probable és que es tracti de soldats morts durant els combats d'ambdós exèrcits. Testimonis expliquen que els van enterrar amb una ampolla de vidre amb una inscripció del seu nom, motiu pel qual és previsible que es puguin identificar. 

La Generalitat presenta aquest Pla de fosses amb l'objectiu de contribuir en la recuperació de la memòria històrica i consolidar un país i una societat de pau. L'exhumació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura complementa les tasques, realitzades pel mateix Departament, de geolocalització de fosses i el Programa d'Identificació Genètica.

Actitud «insultant» del govern espanyol


Raül Romeva ha defensat en el seu discurs a Figuerola d'Orcau que l'actitud del govern espanyol envers la memòria històrica és "insultant". "El gran error de la Transició ha estat la institucionalització de la desmemòria. Nosaltres l'hem de desintitucionalitzar amb una mirada neta i endreçada", ha assegurat.
 

Raül Romeva, aquest divendres, durant la seva visita a Figuerola d'Orcau. Foto: Jordi Ubach


"La identitat no es pot construir amb buits i opacitat", ha destacat Romeva, que ha assenyalat que tots els esforços que està fent ara la Generalitat "arriben tard". El conseller ha defensat que la voluntat del Govern no és "reescriure" la història ni "reobrir ferides", però ha insistit en la necessitat de fer-la aflorar. "Hi ha un deute de la ciutadania i de les institucions envers aquelles famílies que han estat doblement víctimes, tant en la guerra com en la dictadura", ha ressaltat.

Prèviament a la presentació, el conseller també ha visitat algunes de les restes de fortificacions, trinxeres i búnquers localitzades a la zona, concretament al mont de Conques, on ha estat acompanyat per l'alcalde d'Isona i Conca Dellà i president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda, i per l'historiador pallarès i expert en Guerra Civil, Manel Gimeno.

Romeva ha explicat que la presentació s'ha fet en territori pallarès per haver estat un territori "protagonista i testimoni directe" de la Guerra Civil i un dels fronts més actius i on s'hi concentren més restes inhumades del conjunt de Catalunya.
 

Raül Romeva davant un búnquer durant la seva visita a Figuerola d'Orcau. Foto: Jordi Ubach


País "sense marxa enrere"

En el dossier facilitat als periodistes, el departament d'Exteriors assegura que les actuacions en les fosses permetrà definir Catalunya com un país que "respecta i protegeix" la memòria històrica. "És un pas necessari, ferm i compromès en la direcció adequada: la de dignitat i la democràcia. Un pas sense marxa enrere", assenyala la documentació.

Des del 1999 s'han registrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superífice, corresponents a un nombre mínim de 164 persones de les quals no se n'han pogut determinar les identitats. També s'han fet divuit actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les quals se n'ha determinat la identitat de set. Al llarg del 2017 hi haurà actuacions en fosses a l'Alt Pirineu i l'Aran, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, a Girona, a Lleida i a les Terres de l'Ebre.
 

 

Participació