ANUARI

RESUM DE L'ANY: Els 16 fets informatius més rellevants del 2016 al Pallars

Deixem enrere el 2016 amb una selecció dels fets informatius més destacats de l'any a les comarques pallareses | L'arribada i posada en funcionament dels nous combois del tren de la Pobla, les friccions polítiques al Sobirà i el mal estat de les carreteres secundàries del Pallars marquen l'any informatiu

per Jordi Ubach Llorens , 31 de desembre de 2016 a les 19:30 |
El tren de la Pobla circulant prop del pantà de Sant Antoni | FGC
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any informatiu 2016 ha estat marcat, entre altres temes que a continuació us detallem, per l'arribada dels nous combois del tren de la Pobla, les friccions polítiques al Pallars Sobirà, el mal estat de les carreteres locals -amb el caos de Baiasca com a cas més extrem- o per l'anunciat retorn del Doctor Music Festival als prats d'Escalarre. 

A continuació us oferim un resum dels 16 fets informatius més destacats d'aquest 2016 que deixem enrere.


Dos punts negres posen en alerta els conductors a Biscarri i Llavorsí

L'any tornava a començar amb mal peu a les comarques pallareses. Un punt negre a la C-1412b a l'alçada de Biscarri registrava sis accidents en només deu dies durant el període nadalenc de l'any passat. Més tard, a principis de febrer, es tornaven a registrar quatre accidents més en un sol dia en la mateixa zona. La carretera es va tornar a asfaltar amb paviment antilliscant. Per sort no es van haver de lamentar víctimes ni ferits de consideració en cap dels sinistres.

 

Imatge d'un dels cotxes accidentats en el tram de la C-13 al Pallars Sobirà. Foto: ACN


A principis d'octubre, un fet similar es produïa, en aquest cas a la carretera C-13, al Pallars Sobirà. Fins a setze accidents en quinze dies en un punt negre entre Rialp i Llavorsí posaven en alerta institucions i veïns de la zona. En pocs dies, s'aconseguiria el compromís de la Generalitat per actuar de manera urgent en aquest punt. Com en el cas de Biscarri, es va aplicar una capa de paviment antilliscant per evitar nous sinistres.

Centenari de la Central de Talarn

El 2 de març es van complir els 100 anys de la posada en funcionament de la Central Hidroelèctrica de Talarn. La construcció, que es va iniciar l'any 1911 amb l'obtenció dels permisos, va finalitzar el 2 de març de 1916 amb l'entrada en servei del primer grup turbina-alternador. L'altra peça fonamental que complementa la Central de Talarn és la presa del pantà de Sant Antoni, que quan es va construir va ser la més alta de tot Europa amb una alçada de 82 metres. 
 

Les comportes i la presa de Talarn a principis del segle XX. Foto: J. Vilanueva


Uns 10.000 homes arribats d'arreu es van desplaçar fa cent anys fins el Pallars Jussà per treballar en la construcció de la presa, la central i el sistema hidroelèctric que es va impulsar des dels estanys de la Vall Fosca per fer electricitat de la mà de la Canadenca

Creus de Sant Jordi per Carles Canut i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu

L'actor de Gerri de la Sal, Carles Canut, i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu van ser guardonats el mes d'abril amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El Govern va reconèixer Canut per "una trajectòria d'èxit en el món de l'espectacle, que s'ha prodigat en el teatre, el cinema, el doblatge i també a la televisió, en sèries que han contribuït a fer-lo molt popular".
 

Carles Canut, recollint la Creu de Sant Jordi. Foto: ACN


Pel que fa al Consell Cultural de les Valls d'Àneu, la Generalitat va valorar "el seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica acusada". Carles Canut i Ferran Rella, com a president del Consel Cultural, van recollir la Creu de Sant Jordi el 26 d'abril de mans del president Carles Puigdemont.

El mal estat de les carreteres, una constant

Diversos esfondraments en un mateix punt a la carretera de Baiasca van provocar el tall indefinit de la carretera, provocant que els veïns del poble quedessin incomunicats durant cinc mesos. Les administracions es van posar a treballar conjuntament per trobar una solució. Aquesta va arribar amb un accés alternatiu que es va presentar a la Diputació de Lleida i que té un cost total de 420.000 euros. 
 

Veïns de Baiasca passant caminant pel tros esllavissat de la carretera. Foto: ACN


L'exemple de Baiasca és només un dels múltiples casos de carreteres secundàries que presenten unes condicions deplorables a les nostres comarques. Veïns de Soriguera van sortir al carrer per denunciar el mal estat de la carretera LV-5131, la que porta als nuclis de Tornafort, Puigforniu i Malmercat. El mal estat de les carreteres ha portat les institucions pallareses a demanar partides per al seu manteniment.

Reintroducció de l'ós bru al Pirineu i protestes dels ramaders

L'equip tècnic del projecte Piroslife va alliberar el 6 de juny a Alt Àneu un nou ós bru procedent d'Eslovènia. L'exemplar és un mascle d'entre nou i deu anys d'edat, un pes aproximat de 205 quilos i que ha estat batejat com a Goiat, mot que en pallarès significa noi jove o fadrí. El nou ós ha d'assegurar la diversitat genètica de la població d'óssos al Pirineu.
 

Moment de l'aliberament de l'ós Goiat a Isil. Foto: PirosLife


Els ramaders s'han oposat reiteradament a la reintroducció de l'ós bru al Pirineu, argumentant que ataquen el seu bestiar i que la convivència és complicada. En pocs mesos es van donar a conèixer tot un seguit d'atacs de la fauna salvatge que van portar els ramaders a demanar que es reconeguin els atacs a bestiar viu. A Boldís van morir 12 ovelles com a conseqüència de l'atac d'un ós.

Torna el Doctor Music a Escalarre

A mitjans del mes de juny esclatava una de les notícies més esperades dels darrers anys: el retorn del Doctor Music Festival al Pallars. No serà, però, fins l'any 2019 i de manera excepcional, en una edició "especial i única" que servirà per recordar les tres edicions que es van fer des del 1996 al 1998.
 

El Doctor Music tornarà el 2019. Foto: Xavier Mercadé / Gencat


L'anunci del retorn del festival de la vaca va generar una gran expectació al Pallars Sobirà i a les Valls d'Àneu en concret. Els alcaldes de la zona es van mostrar més que satisfets, i en van destacar els beneficis econòmics que generarà un festival d'aquestes característiques al seu entorn, així com la promoció que donarà de les comarques pallareses arreu del planeta.

El Tour de França travessa el Pallars

Després de 23 anys des de l'última experiència de la ronda gala per terres pallareses, el Tour de França ha xafat aquest 2016 territori pallarès. Va ser el diumenge dia 10 de juliol en una de les grans jornades dels Pirineus, que va travessar el Port de la Bonaigua i va passar per municipis com Esterri d'Àneu, Llavorsí, Rialp, Sort i Soriguera, enfilant el Port del Cantó.
 

El Tour de França, al seu pas pel Pallars. Foto: Le Tour


Més enllà de l'efemèride, l'etapa serà recordada per l'abandó del ciclista madrileny, Alberto Contador, mentre ascendia el port del Cantó.

2016: l'any de l'arribada del nou tren de la Pobla

El 2016 serà recordat per moltes coses al Pallars, però si se'n pot destacar una és per l'arribada dels nous combois del tren de la Pobla. Si bé el nou servei s'havia de posar en funcionament a finals d'abril, el fet de no disposar de l'homologació tècnica necessària va endarrerir la seva estrena, que no es va produir fins tres mesos després, el 24 de juliol.
 

Representants del territori i de FGC a l'estació de Pobla amb el nou tren. Foto: Jordi Ubach


Amb la posada en marxa dels nous combois, s'han incrementat les freqüències retallades el 2012 i s'ha escurçat els temps de trajecte. Els resultats confirmen la necessitat d'aquesta línia històrica: el servei triplicava passatgers en el primer mes de funcionament, una tendència que es va mantenir durant el segon mes.

El canvi climàtic també ens afecta

El Pallars no s'escapa del canvi climàtic que afecta el planeta a escala global. Les estacions cada cop estan menys delimitades i les temperatures fluctuen a uns nivells cada cop més desproporcionats. A nivell pallarès en tenim diversos exemples, com les temperatures sota zero que es van registrar a la Pica d'Estats en ple mes d'agost o a Certascan el mes de juliol, la temperatura més baixa dels últims 14 anys a la zona en un mes de juliol.
 

El Pirineu té menys neu de la que hauria de tenir en aquesta època de l'any. Foto: Guin Macaya


Les estacions d'esquí, un dels principals destins turístics de les nostres comarques durant l'hivern, també es veuen perjudicades per les anomalies meteorològiques i les crisis de neu i fred. Cada cop neva menys i més tard, un fet que provoca seriosos problemes a les estacions per mantenir les instal·lacions obertes. Aquesta temporada, per exemple, Tavascan encara no ha pogut obrir les seves pistes per falta de neu.

Les obres de la travessia de Gerri de la Sal avancen no exemptes de polèmica

Durant aquest any que deixem, les obres del tram urbà de la N-260 a Gerri de la Sal han anat avançant a bon ritme i ja han deixat entreveure com serà l'ampliació de la plataforma que permetrà eixamplar la travessia en un tram d'uns 450 metres. Les previsions del Ministeri de Foment són que puguin estar finalitzades cap a finals del mes de maig del 2017.
 

Cotxes aturats per les obres de la travessia de Gerri de la Sal. Foto: ACN


Les obres, però, no han estat exemptes de polèmica. El pas alternatiu mitjançant semàfors automàtics ha generat crítiques dels usuaris de la N-260. El primer cap de setmana ja va registrar cues de fins a 45 minuts. El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, així com partits polítics com el PDECat o ERC, va demanar mesures per acabar amb els col·lapses en aquest punt.

Un incendi crema 567 hectàrees de vegetació a les Valls d'Àneu 

Entre octubre i novembre, les Valls d'Àneu van viure un dels episodis més trists de l'any al Pallars: l'incendi de la muntanya de Cerbi. Tot i que el foc no va afectar la població ni es van haver de lamentar danys personals ni materials, l'incendi va cremar durant gairebé vuit dies un total de 567 hectàrees de vegetació.
 

Una avioneta fent una descàrrega d'aigua a l'incendi de Cerbi. Foto: ACN


Els Bombers van treballar incansablement i amb estris manuals al llarg d'una setmana per intentar controlar les flames d'un incendi de difícil extinció. Un llamp caigut dies abans de l'inici del foc i que hauria quedat latent durant cinc dies fins a revifar el 30 d'octubre, dia de l'inici de l'incendi, és la hipòtesi més ferma amb la que van treballar els Agents Rurals com a principal causa de l'incendi. 

Relleu a la presidència del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

El 2016 també ens ha deixat un canvi a la presidència del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Carles Isús va ser proclamat, el passat 16 de novembre, nou president del Consell Comarcal en substitució de Llàtzer Sibís. Aquest relleu s'ha fet en compliment d'un acord de legislatura signat entre tots els consellers comarcals i càrrecs de CiU.
 

Sibís felicita Isús en el moment de ser proclamat president. Foto: Jordi Ubach


Sibís abandonava d'aquesta manera el lideratge del Consell Comarcal després de cinc anys i mig. Durant el seu mandat es va tirar endavant el sistema de recollida porta a porta. ERC, Fem Muncipi i la CUP li van demanar una moció de confiança per la "falta de transparència i opacitat" mostrada per l'equip de govern i pel sacrifici de 30.000 alevins de truita. El llavors president la va rebutjar.

La caça i la pesca furtiva no tenen aturador

El 2016 també ha estat un mal any en quan a la caça i la pesca furtiva. Han estat múltiples els casos en que s'ha enxampat diverses persones caçant o pescant furtivament a les nostres comarques. El cas més flagrant va sortir a la llum el 18 de novembre, quan es va conèixer que els Agents Rurals interceptaven uns dies abans un furtiu reincident a Alt Àneu, que formava part d'una xarxa organitzada.
 

Comís del material en el moment de la intervenció dels Agents Rurals. Foto: Agents Rurals


En quan a la pesca furtiva, s'han interceptat diversos pescadors a l'embassament de Sant Antoni en diverses ocasions, l'última a principis de novembre. Com en el cas dels caçadors de l'Alt Àneu, també eren reincidents.

L'Ajuntament de Sort ha de retornar 1,28 milions

Una auditoria encarregada per l'Ajuntament de Sort i realitzada sobre 14 expedients de subvencions per valor d'uns 2,79 milions d'euros (MEUR) va concloure que el consistori haurà de retornar uns 1'28 MEUR, dels quals 988.816 euros són en concepte de subvencions no executades i uns 297.820 euros en concepte d'interessos.
 

Imatge general del cinema Els Til·lers de Sort durant el ple. Foto: ACN


Els resultats es van presentar durant un ple celebrat el 21 de novembre sota una gran expectació al cinema-teatre Els Til·lers. L'equip de govern, format per Fem Municipi i la CUP, va demanar responsabilitats a CiU per la seva "mala gestió", així com la dimissió dels tres regidors convergents. La petició va ser desestimada pel grup de CiU, que va defensar la seva gestió en les últimes legislatures.

Estrella Michelin al Fogony de Sort per 12è any consecutiu

El restaurant Fogony de Sort conservava el 23 de novembre i per 12è any consecutiu l'estrella Michelin, mantenint-se en el primer esglaó del podi de restaurants pallaresos i convertint-se en l'únic restaurant pallarès amb aquest reconeixement. Des del novembre del 2005, quan va rebre per primer cop la distinció, cada any ha mantingut el lloc en aquesta classificació.
 

El restaurant Fogony manté la seva estrella Michelin. Foto: Slow Food


Amb la xef Zaraida Cotonat al capdavant, manté la seva extensa carta, que es complementa amb el menú Slow Food Km 0, que inclou plats elaborats amb productes de proximitat procedents de petits productors.

Mercadona descarta temporalment obrir al Pallars

A principis de desembre es coneixia la renúncia de Mercadona a construir un supermercat a Tremp. La firma valenciana va descartar la seva obertura a la capital del Pallars Jussà en demorar-se el contrainforme de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que havia d'acreditar el correcte funcionament del col·lector de clavegueram del Joncar, la zona on estava prevista la construcció de l'equipament i on antigament hi havia un barranc. 
 

Terrenys propers a l'ICGC on s'ubicarà el nou Mercadona de Tremp. Foto: Jordi Ubach


La voluntat de Mercadona era obrir el supermercat de Tremp a finals d'aquest any en curs, coincidint amb l'època de Nadal. Al no complir-se aquesta previsió i al no estar planificada la seva construcció per a l'any 2017, la hipotètica obertura de Mercadona a Tremp -en el cas que es projecti- no es produiria, com a mínim, fins l'any 2018.
 

 

Participació