demografia

El Pallars Sobirà, la comarca catalana on més augmenta la natalitat

Amb un total de 56 naixements, un increment del 33% respecte el 2015 | També creix al Pallars Jussà amb un 8,5% | El nombre de naixements a Catalunya, en canvi, segueix baixant i cau un 2% el 2015

per Redacció , 11 d'octubre de 2016 a les 08:49 |
La natalitat augmenta a les comarques pallareses | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Pallars Sobirà és la comarca catalana on més han augmentat el nombre de naixements l'any 2015, amb un increment del 33%. Es tracta d'una tendència contrària a la general, ja que el nombre de naixements a Catalunya segueix a la baixa i aquest 2015 ha estat de 70.138, la qual cosa representa una disminució del 2% en relació amb l'any passat (71.589), segons les dades publicades avui per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

La tendència descendent del nombre de nascuts –iniciada l'any 2008 i que pot tenir continuïtat fins a ben entrada la tercera dècada d'aquest segle- ve motivada per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014.


Aquesta disminució de naixements però no és homogènia a tot el territori ja que hi ha 16 comarques on les xifres són superiors a l'any passat. Com dèiem, destaca el Pallars Sobirà amb un +33%, seguit del Moianès amb un +19,4% o l'Alt Camp amb un +15,9%. Al Pallars Jussà l'any 2015 hi van haver 102 naixements, pels 94 de l'any anterior, un augment del 8,51%. Al Pallars Sobrà van néixer al 2015 un total de 56 nadons, pels 42 de l'any 2014.

En relació amb el nombre de fills per dona, les comarques gironines, Ponent i les comarques centrals són els àmbits del Pla territorial amb l'índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,55, 1,50 i 1,49 fills respectivament) i l'Alt Pirineu i Aran (1,20 fills) el que el té més baix. L'àmbit metropolità destaca per l'edat mitjana a la maternitat més tardana (32,2 anys). Pel que fa a l'edat mitjana en néixer el primer fill, que a Catalunya és de 30,6 anys, només hi ha tres àmbits (comarques gironines, Ponent i Terres de l'Ebre) amb una edat d’entrada a la maternitat de menys de 30 anys.


El 8,1% dels nens, d’una mare de 40 anys o més

L'edat mitjana a la maternitat (31,9 anys) s'ha endarrerit un any des del 2005 pel descens de la fecunditat de les dones joves i per l'augment de la fecunditat de les dones de 35 anys i més. L'augment principal correspon a les edats de 35 a 39 anys, que amb 66 naixements per cada 1.000 dones es consolida com el segon grup d'edat amb més naixements l'any 2015 (després del grup de 30 a 34 anys).

Tenir fills després dels quaranta anys és encara un fet minoritari, però cada vegada és més freqüent. L'any 2015 hi ha 5.662 nadons que tenen una mare de 40 anys i més, que representen el 8,1% del total de nascuts vius, mentre que 10 anys enrere aquesta proporció era del 3,6%.

El nombre de nascuts de mare estrangera es redueix un 3,3%

Dels 70.138 nascuts vius, 17.842 són fills de mare estrangera, xifra que representa el 25,4% dels nascuts vius, un percentatge molt superior a la mitjana d’Espanya (17,8%). Per comarques destaca la Segarra, amb un percentatge de mares estrangeres del 50,7%, i el municipi de Salt (d’entre els municipis majors de 20.000 habitants), amb un percentatge del 64,9%.

Les dones estrangeres tenen més fills de mitjana que les dones amb nacionalitat espanyola, amb un indicador conjuntural de fecunditat d’1,59 i 1,28 fills per dona, respectivament. Més que en el nombre de fills, la diferència principal està en l'edat a la maternitat: les dones estrangeres són mares 2,5 anys més joves (29,9 anys) que les dones de nacionalitat espanyola (32,5 anys).

Per país de nacionalitat de les mares estrangeres, s'observa un increment dels nascuts vius de mares de nacionalitats europees i una disminució dels nascuts vius de mares de nacionalitats de la resta del món. El 2015 es manté el predomini de fills de mares marroquines (5.653 nascuts vius), seguits pels fills de mares romaneses (1.420), xineses (749), pakistaneses (701), bolivianes (679) i italianes (483).

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació