memòria històrica

Identificats tres pallaresos entre prop de 1.700 exiliats republicans morts a França

El Memorial Democràtic publica un estudi que aporta les dades personals i els llocs d'enterrament de les víctimes per a la possible dignificació dels espais

per Redacció , 11 de febrer de 2021 a les 07:49 |
Refugiats inundant el camí central del Camp del Barcares | Fons Auguste Chauvin
El Memorial Democràtic ha publicat una llista amb 1.685 exiliats republicans morts entre 1939 i 1940 als camps d’internament francesos. Es tracta d’un estudi de la Direcció General de Memòria Democràtica elaborat pels historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i la pallaresa Noemí Riudor.

Unes 475.000 persones, entre soldats i població civil, van traspassar la frontera entre gener i febrer de 1939 fugint de l’ocupació militar franquista. Les autoritats franceses van enviar els refugiats a Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès en una primera fase, i posteriorment a altres camps com Vernet, Sètfonts, Bram o Agde. Durant l’estada als camps hi va haver una gran mortalitat a causa del fred, la debilitat dels ferits i la mala previsió del govern francès.

Tres pallaresos identificats entre les víctimes

La recerca aporta i concentra en un mateix document totes les dades biogràfiques que s’han localitzat i identifica les víctimes per nom i cognom, sexe, edat, lloc i data de defunció, i en cas que es conegui, data de naixement i lloc d’origen. De les persones de les quals se’n coneix l’origen, la gran majoria eren catalans (42,3%), seguits d’aragonesos (11%), andalusos (10,1%), valencians (6,5%) i madrilenys (6,5%). En el cas de Catalunya, a més, l’estudi determina l’origen o el lloc de residència per comarques.

La recerca aporta també els llocs d’enterrament de víctimes per a una possible dignificació dels espais. Les inhumacions es van fer en fosses de cementiris municipals i en recintes habilitats als mateixos camps d’internament. 

Entre les víctimes, per ara, s’han identificat tres pallaresos. Tots ells van morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà. Es tracta de Manuel Bielsa Bernardo, de la Pobla de Segur, que va morir el març del 1939 amb 50 anys. El segon identificat és Emili Vidal Vilamitjana, d’Hortoneda, que va morir amb 37 anys el març de 1939. Per últim, Hortènsia Cortina Vidal, nascuda a l’exili a Clermont-Ferrand i finada el desembre de 1939 amb només un any. L’Hortènsia era filla de Joan Cortina Esplandiu i Antonia Vidal Ginesta, originaris de Casa Jaumetó d’Alós d’Isil.

Segons ha explicat la historiadora Noemí Riudor, és possible que entre la llista hi hagi més persones originàries del Pallars, però el fet de disposar de “poca informació d'origen i veïnatge” en dificulta la seva identificació. De fet, Riudor ja fa dies que demana a través de les xarxes socials la col·laboració de la gent per tal d’identificar el màxim nombre de persones. Si és el cas, us podeu posar en contacte amb Noemí Riudor a través del correu nriudor@gmail.com.

Metodologia

L’estudi parteix d’una llista publicada pel Ministerio de Asuntos Exteriores al Boletín Oficial del Estado (BOE) el 12 de març de 1940 i de la Nómina de españoles fallecidos en el extranjero, publicada en dates immediatament posteriors i elaborada a instàncies del cònsol de Perpinyà, que aplega una llista de refugiats espanyols morts en diversos departaments de França.

Els historiadors han consultat també la Lista de refugiados españoles fallecidos en los hospitales de Francia, publicada a La Vanguardia Española al febrer de 1940. Altres fonts han estat la llista publicada pel diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1952, centrada en les víctimes del camp de Bram o Pigne, o la llista de víctimes al camp de Sètfonts elaborada per Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta, entre d’altres.

Les dades s’han contrastat amb la informació disponible al banc de dades del Cost humà de la Guerra Civil, així com amb d’altra bibliografia especialitzada. La confecció de l’estudi ha passat per un procés de tractament per identificar duplicacions i detectar errors de transcripció.

El Cost humà de la Guerra Civil

El Memorial Democràtic incorporarà les dades d’aquesta recerca al Cost humà de la Guerra Civil, que és una relació exhaustiva dels morts a Catalunya esdevinguts durant la Guerra Civil, que conté 62.061 registres.

És una base de dades d’accés lliure, que posa a l’abast de tothom la informació sobre les persones mortes a Catalunya a partir de la investigació duta a terme fins ara. En el cas dels familiars o de les persones especialment interessades, amb una petició prèvia, s’ofereix una informació més completa.

 Consulta la llista dels exiliats republicans morts

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació