Dis la teva!

Tothom té els seus tristos cinc minuts de glòria

Article d’opinió del lector del diari Jaume Solé Colom sobre el projecte definitiu de reforma de la carretera de Comiols

per Redacció , 10 d'agost de 2020 a les 17:26 |
Imatge del cap de Comiols on es veu el rètol d'entrada al Pallars Jussà | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Senyor director,

Diuen que tothom té el seus minuts de glòria, i sembla que el conseller Damià Calvet ha decidit que els seus siguin els que pretén escurçar al port de Comiols.

Aquesta setmana s’ha publicat als quatre vents la intenció de refer la carretera del port de Comiols amb un pressupost de 185 milions, una obra que reduirà el trajecte entre Barcelona i el Pallars en cinc minuts...

Alguns opinen que això ajudarà a “obrir el Pallars al món”, però jo em pregunto a quin món? Són els mateixos que defensen uns jocs d’hivern al 2030 per “posar el Pirineu al mapa”? La pregunta torna a ser, a quin mapa?

Anem cap a un model de país on es concep cada vegada més les zones rurals com una mera extensió de l’àrea metropolitana de la capital, on és més important estalviar cinc minuts als possibles turistes i habitants de segona residència, que no pas crear comunicacions transversals per afavorir els intercanvis entre comarques, o facilitar la implantació d’indústria sostenible. La manera com aquests projectes es preparen amb absoluta opacitat i només es fan públics quan ja estan decidits i dissenyats, ens hauria d’alertar.

És preocupant que els habitants del “territori”, lluny de ser convidats a participar en aquesta presa de decisions, en són sistemàticament apartats fent així impossible l’exercici de l’esperit crític. Refer Comiols o muntar els Jocs Olímpics d’Hivern són inversions milionàries que hipotecaran durant anys qualsevol possible inversió amb finalitat transformadora que pugui crear les condicions necessàries per fer del Pirineu un lloc atractiu on establir la PRIMERA residència.

Com pot ser que no es pugui consensuar inversions tant importants per al territori? Com pot ser que lluny de ser un procès participatiu, es decideixi en reunions opaques entre directors generals i empresàries del formigó?

Sembla ser que la redacció del projecte ja s’està licitant... sembla que venen eleccions, no sabem si finalment serà un projecte més perdut pel camí de l’oportunisme del moment polític, però el que sí que caldria és que des del Pirineu ens organitzem per poder decidir entre totes quin model volem.

Doncs quins cinc minuts de glòria més tristos els del senyor Damià Calvet.

Jaume Solé Colom

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació