arqueologia

Noves datacions posen de manifest que els jaciments prehistòrics a Aigüestortes no són una excepció

Restes de llenya i closca d'avellana trobada al Portarró evidencien la presència humana en aquest jaciment fa 5.000 anys

per Redacció , 18 de maig de 2020 a les 11:27 |
Excavacions al jaciment del Portarró | GAAM
Les datacions de Carboni 14 realitzades en tres mostres de restes de llenya i closca d’avellana de jaciments arqueològics de la zona del Portarró, al terme municipal d’Espot i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes, han permès certificar la presència humana en aquesta zona fa 5.000 anys i confirmar el "potencial arqueològic del jaciment". 

Ermengol Gassiot, arqueòleg i director del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya (GAAM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha manifestat que "no són unes datacions inèdites" però ha destacat la seva importància per ser "una evidència més de la presència de restes arqueològiques prehistòriques en alta muntanya".


Amb aquestes noves datacions s'ha evidenciat que "els jaciments prehistòrics no són una excepció" a l'alta muntanya. "Es tracta d'un nou exemple de presència humana per sobre els 2.200 metres ara fa 5.000 anys", ha sentenciat Gassiot. En el cas de l'abric del Portarró, amb aquestes noves datacions, ha quedat demostrat "l'ús continuat d'un mateix espai, al llarg del temps, amb històries d'ocupació llargues".

El jaciment del Portarró tot just es troba en una fase inicial de la seva excavació. El seu interès pels arqueòlegs es deu a que parla d'una època (fa 5.000 anys) on "segurament es va produir el primer gran impacte humà en la vegetació d'alta muntanya" i "amb la consolidació de les pastures d'alçada per sobre els 2.300 metres", ha explicat Gassiot. Els resultats obtinguts mostren que va ser un lloc utilitzat de forma reiterada en moltes èpoques diferents. 


Les investigacions s’han realitzat en el marc d’un encàrrec del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una recerca liderada pel Parc i el GAAM iniciada el 2004 va documentar prop de 350 jaciments arqueològics, una part dels quals són petits abrics rocosos vinculats a blocs erràtics entre 2.000 i 2.500 metres d'altitud.

L'excavació a l'abric de les Obagues de Ratera (2015-2019) ja va deixar al descobert una extensa seqüència que evidencia la seva utilització reiterada com a lloc de refugi o d'habitació des de fa pràcticament 10.000 anys, a 2.320 metres.
 

Excavacions al jaciment del Portarró. Foto: GAAM


Gassiot ha explicat que l'abric principal del Portarró "no s'ha acabat d'excavar" i en properes campanyes hauran de certificar si hi ha capes més antigues i d'aquesta manera poder documentar "tot el que queda de prehistòria". Pròximes excavacions hauran de permetre documentar si aquest abric estava ocupat fa 10.000 anys com va passar amb el de Ratera.

Per tot, entre la recerca de jaciments arqueològics i els resultats de les diferents campanyes d'excavacions que s'hi han fet, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la zona d'alta muntanya de tot el Pirineu i la Península "més ben documentada en termes arqueològics”

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació