arqueologia

​Un estudi amb carnívors salvatges fet al Pallars permetrà modelitzar el seu comportament a la prehistòria

La investigació determinarà com els animals han contribuït a distribuir i a fer desaparèixer objectes als jaciments

per Redacció , 21 d'abril de 2020 a les 12:06 |
Fogar experimental alterat per l'acció d'una ossa | IPHES
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els investigadors Maite Arilla, Jordi Rosell i Ruth Blasco han fet un estudi experimental amb carnívors salvatges amb l'objectiu de modelitzar el seu comportament a la prehistòria. Ja s'ha publicat a la revista Scientific Reports, i ara és vol contribuir a una interpretació més acurada dels jaciments per determinar com els animals han contribuït a distribuir i a fer desaparèixer els objectes que s'hi troben.

La recerca, iniciada fa més de cinc anys, ha consistit en la reproducció experimental de diferents campaments neandertals de curta durada i la seva posterior exposició a l'acció dels carnívors salvatges. Des de la diversitat de predadors que hi havia a la prehistòria a Europa, es va començar a treballar al Pallars Sobirà amb els óssos.


La zona del Pallars Sobirà té una pressió humana molt baixa, de manera que el comportament dels animals no es veu alterat com pot passar a altres indrets. La intenció de l'equip d'investigadors és continuar introduint diferents variables i afegir altres animals que també eren freqüents aquí, com hienes, lleons i llops.

Es preveu que aquest tipus de reproduccions experimentals obrin una nova línia de recerca que ajudarà a entendre molts aspectes relacionats amb l'evolució dels assentaments humans al llarg de la prehistòria.


El seguiment dels jaciments experimentals s'ha fet sempre utilitzant càmeres amb sensors de moviment. Ruth Blasco ha explicat que "això ha permès veure quins van ser els principals actors que van intervenir en cadascun dels escenaris" i s'ha pogut comprovar que no solament els grans carnívors es beneficiaven de les despulles abandonades pels grups humans, sinó que també petits carnívors, ratolins i algunes aus carronyaires també se sentien atrets i jugaven un rol important en la formació dels jaciments.


Blasco, investigadora del Centre Nacional d'investigació sobre l'evolució humana, ha explicat que "aquest treball obre una nova perspectiva per entendre els jaciments" i ha afegit que ara ja es comença a tenir dades per avaluar la importància del paper d'aquests animals en aquest fenomen i contraposar-lo a uns possibles efectes causats pel consum humà. Jordi Rosell, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, ha dit que han detectat "accions molt ràpides relacionades sobretot amb la desaparició de restes òssies". 

Aquest estudi s'ha fet amb el permís, supervisió i col·laboració dels equips de seguiment de l'Ós Bru, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Departament d'Agricultura. De la mateixa manera, la línia experimental s'emmarca dins del projecte de recerca Neandertals i carnívors: una història compartida cofinançat per la Generalitat de Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació