literatura

​«Dones de ferro» torna a situar la Vall d'Àssua com a paisatge de novel·la

La seva autora, Margarida Codina, assegura que no pot escriure del Pallars en una altra variant que no sigui el pallarès

per Redacció , 7 de gener de 2020 a les 11:28 |
Margarida Codina amb un exemplar de ‘Dones de ferro’ | ACN
La Vall d'Àssua torna a ser protagonista d'un llibre i reafirma el projecte de l'Ajuntament de Sort La Vall d'Àssua, paisatges de novel·la. Llibres com Les veus del Pamano de Jaume Cabré o Pedra de Tartera de Maria Barbal, han estat ambientats en aquesta vall pallaresa. Ara s'ha publicat Dones de Ferro (Efadós), de Margarida Codina, una novel·la històrica ambientada a la Vall Ferrera a mitjans del segle XIX just quan té lloc la desamortització de Madoz però amb escenaris a la Vall d'Àssua.

Codina explica que com no podia ser d'una altra manera, la parla del Pallars també hi surt representada i afirma que no pot escriure del Pallars "en una altra variant que no sigui el pallarès”. L'autora explica que l'argument de la novel·la comença quan apareix Tomàs de Sagalàs, hereu de Casa Castell, la més rica de la comarca, ofegat al riu de Sall. La germana bessona de Sagalàs, Isabel, vol que tot s'atribueixi a un accident desgraciat i el fa enterrar de seguida. Però hi ha qui diu que el mort duia pedres a les butxaques.


La novel·la també vol ser un "cant a la lluita amagada de les dones que són de ferro per necessitat", segons Codina i que "han sabut adaptar-se i tirar endavant el país". Així mateix, al llibre hi surten representats sentiments com el poder, la passió, el desengany o l'estima i tracta temes com les herències, les propietats o la mort.

A la Vall d'Àssua mai no hi ha hagut cases tan fortes com les de la Vall Ferrera, i és que el ferro donava molts diners. És per aquest motiu que la novel·la s'inspira en un fet històric de la Vall Ferrera i ho trasllada a la vall d'Àssua "perquè és la que conec millor, sense posar cap nom de ningú, ja que és tot ficció". Així mateix, Codina explica que les cases pobres de la Vall Ferrera van intentar muntar una farga pròpia, i que aquest fet històric també la va inspirar.


El lector reconeixerà paisatges d'aquesta vall pallaresa com Sall, indret on es troben els rius que baixen de Caregué i Llessui, o els carrerons i les cases de Sorre, al llibre Serròs, poble del pare de Codina i on ella sempre hi ha passat estius, caps de setmana i temporades llargues sempre que ha pogut.

Aquest és el segon llibre de Codina i, tot i que encara gaudeix de les crítiques de Dones de ferro, no descarta un tercer. L’autora ha afirmat que si tracta d'històries ambientades al Pallars "mai parlaré del segle XXI perquè és molt petit i tothom es coneix".

 

Participació