Arqueologia

Noves troballes en la tercera campanya d’excavacions al Pui i les Esplugues de Segur

Les tasques d’excavació detecten una primera ocupació medieval anterior al segle X

per Redacció , 1 d'octubre de 2019 a les 11:12 |
Imatge de les tasques d’excavació al Pui de Segur | UB
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre els dies 25 d’agost i 6 de setembre ha tingut lloc la tercera campanya d’excavacions arqueològiques als jaciments del Pui i les Esplugues de Segur, al terme municipal de la Pobla de Segur, per part d’un equip d’entre 8 i 11 arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Barcelona, dirigits per l’arqueòleg Walter Alegría.

Per una banda, a les Esplugues de Segur s’ha detectat que hi va haver una primera ocupació medieval anterior al segle X. Les troballes han consistit en un elevat volum d’olles i cassoles de ceràmica fetes a mà i de producció aparentment local. Juntament amb aquestes ceràmiques s’han trobat altres ceràmiques fetes a torn que tenen exemples iguals a jaciments propers com el dels Altimiris.


D’altra banda, al Pui de Segur l’excavació ha permès detectar més d’una fase constructiva, així com la troballa de nombroses fusaioles per cardar la llana, tisores d’esquilar i alguna ferradura. Això evidencia que l’economia dels indrets podria estar relacionada amb la pastura d’ovelles i cabres. En tot cas l’estança excavada podria tenir una estreta relació amb el desenvolupament de l’ofici i molt probablement alguna d’aquestes tasques. La cronologia dels materials identificats se situen entre els segles XIII i XV.

La seqüència poblacional que formen els jaciments del Pui i les Esplugues de Segur amb la vila de la Pobla és un molt bon exemple de l’evolució del poblament medieval a Catalunya, passant del poblat en bauma (Esplugues de Segur), al nucli feudal al voltant d’una església o fortificació (el Pui de Segur) per finalment crear una vila-mercat (la Pobla de Segur) a través d’una Carta de poblament i franquesa.


Les tasques d’excavació al Pui i les Esplugues de Segur s’enmarquen en el projecte arqueològic Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya medieval (s IV-XIII), dirigit per la professora Marta Sancho i que realitza excavacions en altres jaciments del Pallars Jussà com els Altimiris i Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga) i la Vilavella del Castellet (a la Terreta).
 

Visita al jaciment dels Altimiris. Foto: CCPJ


Jornades de portes obertes

El dia 5 de setembre es va realitzar una jornada de portes obertes per convidar a tots els  poblatans i les poblatanes a conèixer, defensar i revindicar el seu patrimoni. Però no va ser la única. Un grup de 25 pallaresos/es van gaudir també de la visita guiada al poblat dels Altimiris de la mà de la pròpia Marta Sancho.

La teoria de Sancho sobre el poblat dels Altimiris és que es tracta d’un monestir que va ser habitat des de finals del segle V fins a inicis del segle IX, previ als Castells de Frontera que van dominar la serra del Montsec.

Des del Consell Comarcal del Pallars Jussà s’està treballant per incloure aquest itinerari en les descripcions de rutes arqueològiques de la web turística del Pallars Jussà. En aquest sentit, i gràcies al cofinançament amb fons Feder i de la Diputació de Lleida de la operació, s’ha creat la xarxa de senders del patrimoni megalític de Senterada, i es preveu en breu la senyalització de les rutes del Geoparc, i la tematització de la xarxa de senders històrics de l'època romana al municipi d’Isona i Conca Dellà.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació