fauna salvatge

Territori intentarà canviar els hàbits de Goiat quan desperti de la hivernació

Es desenvoluparà un dispositiu que l'esperarà per foragitar-lo dels llocs humanitzats i on hi ha ramats, tal com s'ha fet en altres països d'Europa

per Redacció, 14 de febrer de 2019 a les 08:59 |
Moment en què li canvien el GPS a Goiat | Territori
Els tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat intentaran canviar els hàbits de l'os Goiat abans d'extraure'l del medi. El director de Polítiques Mediambientals, Ferran Miralles, ho ha explicat a la Comissió de Medi Ambient del Parlament, on també ha assenyalat que aquest ''dispositiu'' s'aplicarà quan Goiat desperti de la seva hivernació aquesta primavera.

Es tracta de la segona fase del protocol d'extracció que va anunciar l'estiu passat el conseller Damià Calvet arran dels múltiples atacs de Goiat des que es va introduir al Pirineu al 2016. Tal com vam mostrar a Pallars Digital, a la tardor es van canviar les bateries del collar per tenir l'os geolocalitzat i si no s'aconsegueix reconduir el seu comportament allunyant-lo de les zones humanitzades i amb bestiar, se l'extraurà definitivament, i començarà, així, la fase tres del protocol.


Ferran Miralles ha remarcat que abans d'extraure Goiat del medi, el Departament ''té l'obligació, com s'ha fet en altres països'', d'intentar reconduir la seva actitud depredadora amb el bestiar. És per això, que una vegada desperti de la hivernació, gràcies al geolocalitzador que porta al collar, se l'esperarà per intentar-lo foragitar dels centres habitats i on hi ha ramats.

La població d'ossos va en augment

Durant la seva compareixença al Parlament, Miralles ha recordat que al 2018 es van comptabilitzar 45 ossos al Pirineu i que malgrat l'elevada mortalitat dels exemplars joves, la població va creixent lentament. Pel que fa als danys que els ossos provoquen, al 2016 es van comptabilitzar 69 depredacions; al 2017, 114 depredacions, i al 2018, 167 depredacions. En aquest sentit, Miralles ha explicat les mesures que implanta el Govern per prevenir els atacs de l'ós als ramats, com les agrupacions, amb les quals l'any passat es van destinar uns 252.000 euros.

El director general ha volgut desmentir les acusacions respecte de que l'ós pugui ser el responsable de la fi de la ramaderia de muntanya, però també ha reconegut que l'animal ha canviat la ''gestió i la vida'' de la zona, ja que amb la seva extinció els ramaders es van acostumar a no vigilar els ramats. De totes maneres, ha remarcat que la societat demana la protecció de la biodiversitat i per això es va decidir reintroduir l'ós al Pirineu.


Goiat és l'únic os que s'ha reintroduït des de Catalunya i segons Miralles, des de 2016 s'ha constatat que és molt predador però ''no és perillós ni agressiu'' perquè evita el contacte humà, com tots els óssos. El Departament li comptabilitza un atac al 2016, nou atacs al 2017 (amb quatre cavalls), i 15 atacs al 2018 (amb nou cavalls).

Punts de vista polítics

Des dels grups polítics, Javier Ribas, de Ciutadans ha assenyalat que Goiat és ''la punta de l'iceberg'' d'un problema sobre la ramaderia de muntanya i ha alertat dels perills que pot suposar la presència de l'os pel turisme. A més a més, ha posat en dubte l'eficàcia de la proposta de ''reeducar'' Goiat i ha lamentat la ''incertesa'' que genera tot plegat. D'altra banda, Lucas Ferro, d'En Comú Podem, ha posat en qüestió els motius pels quals alguns ramaders es neguen a participar en els agrupaments i Francesc Vilaplana, d'ERC, ha apostat per obrir un debat sobre on es vol anar a parar amb la reintroducció de l'os al Pirineu. Anna Geli, de Junts per Catalunya, ha lloat que la Generalitat estigui disposada a extraure Goiat.

 

Participació