Procés català

I ara què? Els interrogants d'una investidura ajornada

Els juristes consultats per NacióDigital alerten del buit jurídico-polític que es pot produir si no se celebra la sessió per triar president i el TC no fixa com procedir

Si comença a comptar el termini de dos mesos per investir un president o si Rajoy pot convocar noves eleccions són algunes de les incògnites

| 30/01/2018 a les 11:18h
Arxivat a:
L'hemicicle del Parlament, buit a l'hora de la investidura | Adrià Costa
El president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont a l'espera d'obtenir "les garanties" perquè es pugui fer efectiva. La decisió, però, obre un escenari insòlit perquè no s'haurà materialitzat una investidura en els deu dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament que fixa l'article 4.2 de la llei de la presidència de la Generalitat. 

Què passa, doncs, a partir d'aquesta alteració del calendari forçada per un Tribunal Constitucional que no ha decidit encara si admet a tràmit o no el recurs del govern de Rajoy contra la investidura però que ha pres mesures cautelars per impedir la proclamació a distància? Pendents de l'informe dels dels serveis jurídics del Parlament per aclarir els nous terminis per a la investidura, alguns juristes consultats per NacióDigital parlen de "llimb jurídic", "llacuna parlamentària" o "matèria espiritual". 

1. Què passa si no hi ha investidura?

Amb la llei a la mà, el president del Parlament ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat en un termini de deu dies des de la constitució del Parlament. La sessió constitutiva de la cambra va ser el 17 de gener, amb la qual cosa la data límit per triar un president és aquest dimecres 31 de gener. Torrent s'ha ajustat a aquest procediment proposant Puigdemont després de constatar que és el candidat amb més suports. 

Tot i això, davant del recurs que el govern espanyol ha presentat per impedir la investidura de Puigdemont, el Tribunal Constitucional (TC) ha estat clar: serà suspesa si el candidat no es presenta a l'hemicicle amb un permís judicial. Torrent entén que aquesta suspensió preventiva és "un frau de llei" que pot impedir una investidura "efectiva amb valor real" i per això ha decidit ajornar el ple a l'espera que el tribunal resolgui les al·legacions. Torrent entén que, per part seva, ha complert perquè ell ja ha proposat un candidat en els deu dies hàbils fixats per llei. 

Els juristes, però, plantegen dubtes sobre aquesta situació. El constitucionalista Xavier Arbós explica que habitualment tot funciona sobre la base d'uns "automatismes que el TC ha trencat" i que, per tant, és aquest tribunal qui hauria d'"esvair la incertesa jurídico-política" davant la suspensió del ple. 

Xavier Arbós: "Tot funciona sobre la base d'uns automatismes que el TC ha trencat i, per tant, és el TC qui hauria d'esvair la incertesa jurídico-política"

El TC ha obert un termini de deu dies per rebre al·legacions i decidir si admet a tràmit o no el recurs del govern espanyol, amb la qual cosa Arbós creu que el més convenient seria que el tribunal arbitrés una pròrroga i resolgués sobre el fons -malgrat que legalment tindria cinc mesos per aixecar o no la suspensió- i, en funció de la seva decisió, indiqués al president del Parlament com procedir.

"Si donés la raó a Puigdemont, el TC hauria de dir a Torrent que establís una nova data per a la investidura. I, si la resolució és contrària a Puigdemont, hauria de donar al president del Parlament deu dies per iniciar una nova ronda de contactes amb els grups per triar un altre candidat", argumenta. 

També el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada José Antonio Montilla considera que "el més lògic" davant d'una situació "sobrevinguda" seria que es tornés a intentar una investidura amb un reajust de calendari. Ara bé, ell considera que hauria de ser la mesa del Parlament i el seu president qui hauria d'interpretar el reglament i fixar una nova data. De fet, Torrent ha precisat que el ple segueix convocat però queda ajornat. No ha especificat, però, una nova data a l'espera que el TC es pronunciï sobre les al·legacions.
 

Roger Torrent, en el moment de ser proclamat president del Parlament, rebent l'aplaudiment dels diputats independentistes. Foto: Josep Maria Montaner


2. A partir de quan corre el termini de dos mesos per trobar un altre candidat?

És un dels interrogants que ningú sap respondre del cert. Hi ha juristes que interpreten que des de la suspensió del ple d'investidura d'aquest dimarts es posa en marxa el calendari de dos mesos per intentar la investidura. D'altres, però, entenen que fins que no es materialitzi una investidura fallida no començarien a córrer aquests dos mesos. Passat aquest temps, si no hi ha una majoria capaç de triar un president, aleshores es dissoldria el Parlament i sí que s'aniria a una nova convocatòria electoral.

3. Es podria forçar una investidura fallida per garantir el termini de dos mesos?

Una altra de les opcions que podia tenir sobre la taula la majoria independentista en cas de suspensió del ple d'aquest dimarts és convocar un nou ple dimecres, últim dia hàbil, i presentar un candidat que no obtingués prou suport per prosperar. "Això és perfectament factible", afirma Montilla, que recorda que l'opció del "candidat tècnic" ja es va posar sobre la taula després de les eleccions generals del 20 de desembre del 2015. 

José Antonio Montilla: "Presentar un candidat tècnic és perfectament factible"

"Seria una opció bastant ajustada", coincideix Arbós. Ara bé, alerta de la incongruència que suposaria proposar un candidat alternatiu sense que Puigdemont hagi renunciat explícitament a ser president. "El TC no ha dit que no definitivament a Puigdemont, ho ha deixat a criteri del jutge instructor. Per tant, no seria del tot adient", conclou.

Amb tot, Torrent ha deixat clar que no pensa proposar un candidat alternatiu a Puigdemont perquè té "legitimitat" per ser investit, un posicionament que es suma a les dificultats de calendari per, en poques hores, muntar una eventual investidura fallida.

4. Pot Rajoy convocar noves eleccions?

Aquí també hi ha disparitat d'opinions. Arbós considera que si el TC no fixa com procedir es produirà un "llimb jurídic que significa una lesió potencial a l'autonomia catalana i al dret a l'autonomia suspès pel TC". Al seu parer, Rajoy no estaria habilitat per fixar una nova data per a la investidura perquè "correspon al poder judicial la interpretació de les normes". L'únic que podria fer el president espanyol, diu Arbós, és tornar a convocar eleccions. "Necessitaria formalment una autorització del Senat de nou", assegura el constitucionalista.

Arbós: "La frustració de la investidura no és imputable a la incapacitat dels representants sinó el resultat d'una actuació del TC"

Amb tot, considera que aquesta opció "no seria recomanable" fins almenys passats dos mesos perquè "la frustració de la investidura no és imputable a la incapacitat dels representants sinó el resultat d'una actuació del TC". Preservar el resultat del 21-D, afirma Arbós, hauria de passar per davant.

Montilla, per la seva banda, considera que, un cop Rajoy ja va convocar el 21-D, és la mesa del Parlament qui ha de prendre les regnes i no "qui va convocar les eleccions" en aplicació d'un 155 que "no diu res en aquest sentit". 
 

Reunió de la mesa del Parlament amb representants dels partits. Foto: ACN

Imatge d'un exemplar de la sargantana pallaresa | PNAP
01/01/1970
L'estudi de la fauna al parc ha constatat la presència per primera vegada d'aquest animal
Imatge d'una aula plena d'alumnes | Martí Albesa
01/01/1970
El partit rebutja qualsevol intent de modificar l'actual model d'ensenyament
El punt quilomètric 277 de la N-260, un dels trams més perillosos | Google
01/01/1970
Dos trams d'aquesta via al seu pas pel Pallars, entre els 100 punts més perillosos de l'Estat espanyol
Esquiadors a Port Ainé, en un cap de setmana anterior | Skipallars
01/01/1970
Les darreres nevades deixen gruixos importants amb els que es podrà allargar la temporada