Esdevenir un mestre

«Aquest és el veritable èxit d'una carrera i el més gran reconeixement possible»

per Arnau Tordera, 12 de juliol de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la vida hi ha diverses coses prou reconfortants com ho són assaborir gambes de Palamós a la planxa, llegir Proust a la tarda, fer un glop fresc de Martín Codax, masturbar-se o bé escoltar Puccini amb els ulls tancats. Són totes elles coses sensacionals i el simple fet de saber que com a éssers humans tenim la fortuna de poder-ne gaudir ja és plaent per se.

Nogensmenys totes i cadascuna d'aquestes coses meravelloses estan destinades a la complaença vers un mateix i conclourem fàcilment, sense desmerèixer-ne cap ni una, que són meravelles egoistes.


Un va fent la seva feina de la millor manera possible i amb això no vull referir-me per res del món a fer-la tan bé com hom pugui sinó, estrictament, "de la millor manera possible". Considerar els límits propis com a dispensa per a no exigir-se superar-los és com a mínim deshonest. Així doncs, un va fent la seva feina de la millor manera possible procurant que el què en resulta del seu ofici, el patrimoni que lliura a la humanitat, només sigui superable just en el segon després d'haver-ho acabat, quan l'experiència mateixa il·luminarà amb nova llum aquest camí. Un va fent això.
 

Si s'ha estat fidel a aquest rumb tard o d'hora arriba un gest infinitament més reconfortant i més plaent que totes i cadascuna de les meravelles presentades a l'inici d'aquest excels article en un bucle etern. És el moment en que algú et demana que siguis el seu mestre. Just l'instant en que algú considera que d'entre tots els professionals del teu ofici amb els quals ha estat coetani, tu i només tu ets la persona adequada per traslladar-li el coneixement d'allò que portes tants i tants anys aprenent i exercint i que anhela de conèixer amb profunditat. Quan esdevens un mestre (i no m'estic pas referint a un graduat en magisteri, sinó a un veritable mestre) aquest patrimoni que lliures s'escampa també en el terreny d'allò immaterial instaurat exclusivament en les pròpies persones, el coneixement únic sobre una professió concreta.

Aquest és el veritable èxit d'una carrera i el més gran reconeixement possible.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Arnau Tordera
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.
08/02/2016

L'Acadèmia de la Música Catalana

26/12/2015

Apunta't a música

01/11/2015

El nostre gust

16/09/2015

Dissabte me'n vaig al Mercat

22/02/2015

Dir

13/11/2014

La paradeta musical

12/10/2014

D'ungles i guitarres

07/09/2014

Que la pàtria no ens soni banal

12/07/2014

Esdevenir un mestre

10/06/2014

Exaltació de la jove sardanista

Participació