Les roques gravades del blog oblidat

per Blanca Busquets , 15 de febrer de 2013 a les 00:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha webs i blogs que mereixen molt que algú s’hi fixi. Per exemple, jo, aquests dies, he anat a parar al blog dels llocs perduts, o, com en diu el seu autor, Josep Mauri, dels indrets oblidats. Mauri és escriptor, historiador i excursionista. Ha publicat uns quants llibres, alguns dels quals diuen molt de la comarca, com l’”A peu per Osona”, de l’any 2003.

Això dels “indrets oblidats” m’ha fet pensar immediatament en el País del Mai Més del conte de Peter Pan on anaven a parar els nens perduts, i també els pirates, i la fada Campaneta i altres éssers sorgits d’una ment molt imaginativa. Mauri fa màgia amb llocs reals, i, al seu blog, ens ensenya indrets de tota mena, coneguts a nivell local, però del tot desconeguts per als que vénen de fora.


Per exemple, ens ensenya llocs personalitzats per gent molt creativa d’una altra època, com els gravats dels Tres Còdols, a prop d’Oristà. Davant de la meva sorpresa –jo no en sabia res, ho confesso, perdoneu-me els d’Oristà!- ens mostra fotografies de roques gravades amb gravats –dibuixos i textos-, alguns dels quals s’atribueixen al bandoler Perot Rocaguinarda, de principis del segle XVII. Ja explica Mauri que, de fet, els gravats són ben a prop de can Rocaguinarda, on se suposa que va néixer el bandoler.

És una sorpresa descobrir un lloc perdut en un blog d’indrets oblidats com aquest, i, encara més, descobrir que s’explica com anar a visitar unes roques que en Josep Mauri assegura que són de gran rellevància i vistositat. I, per les fotografies que s’hi poden veure, efectivament diria que ho són.


És d’agrair la feina de Josep Mauri, que és d’aquelles que donen fruit al cap de molt de temps de ser sembrades amb constància i amor a la terra. Val la pena fer-hi un cop d’ull, no us ho perdeu.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
25/03/2020

​La vida del darrere

11/03/2020

​Vilanova per defecte

25/02/2020

L'home que admirava els cabirols

12/02/2020

Cabrerès Decideix

24/01/2020

​Cantoni sense llum

15/01/2020

​Què hi diu al teu DNI?

30/12/2019

La pudor evocadora

18/12/2019

Gràcies, Cantoni!

27/11/2019

Polis i lladres canins

13/11/2019

Quanta, quanta violència

Participació