25 anys de la tornada de la UVic: 1997-2022

«No és només una universitat territorial. El seu procés d'internacionalització és un dels més rellevants del sistema universitari de Catalunya»

per Josep-Eladi Baños, 12 de maig de 2022 a les 08:00 |
El 2 de maig inauguràvem l'exposició 25 anys de la UVic-UCC. Persones, coneixement i territori al Palau Robert de Barcelona, que recorda el camí d'aquesta institució des de l'aprovació de l'aleshores Universitat de Vic pel Parlament de Catalunya, el 21 de maig de 1997, fins al moment actual. Aquella fou una fita històrica, primer per a la ciutat, després per a les terres del que anomenem la Catalunya central i espero que aviat ho sigui per a tot el país. 
 
L'inici de la Universitat semblava ja marcat pel que ha estat un dels seus trets essencials: el triomf de la persistència davant de les circumstàncies adverses i de la descreença. Una part de la ciutat veia impossible la recuperació d'una institució perduda el 1716 amb el Decret de Nova Planta. Però la insistència d'un grup de vigatans il·lustres i del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, presidit per l'alcalde Jacint Codina, va fer possible que els estudis adscrits a universitats metropolitanes esdevinguessin una universitat de ple dret. Així es recuperava amb lletres majúscules una tradició que podia traçar-se fins al segle X amb el bisbe Ató, molt abans de la creació de les universitats tal com les coneixem avui.
 
El creixement del projecte universitari tampoc estalvià el debat. Recordem una certa oposició a Vic i a Manresa per l'acord federatiu que donà lloc a l'actual UVic-UCC, l'any 2014, i que avançà gràcies a la insistència dels alcaldes Josep M. Vila d'Abadal i Valentí Junyent, presidents de la Fundació Universitària Balmes i de la Fundació Universitària del Bages, respectivament. Anys després, gairebé ningú dubta de l'efecte positiu que ha tingut per al desenvolupament dels estudis superiors i de la recerca a la Catalunya Central. Un altre exemple del triomf de la persistència.
 
Tampoc va haver-hi unanimitat per a la creació de la Facultat de Medicina, l'any 2016, un projecte que va sorgir de la tenacitat de Josep Arimany, regidor de l'Ajuntament de Vic i actual president de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut. Aquesta fundació, creada com una joint venture entre les dues fundacions esmentades, permeté l'arribada dels estudis de Medicina a la UVic-UCC i graduarà la seva primera promoció l'any vinent. 
 
El treball constant, any rere any, de la comunitat universitària de la UVic-UCC ha donat fruits excel·lents. El 1997 la universitat tenia un campus; ara en té tres. Aleshores tenia tres mil estudiants de títols oficials; ara en té prop d'onze mil. La seva activitat es reduïa a Vic; avui té presència a Vic, Manresa, Barcelona, Granollers, Olot, Ripoll i Manlleu. I no és una universitat territorial, només. El seu procés d'internacionalització és un dels més rellevants del sistema universitari de Catalunya, fent veritat el lema “Pedes in terra, oculi ad mundum”. 
 
A més, els resultats recents d'un dels rànquings més prestigiosos, el Times Higher Education, mostren que la UVic-UCC es troba entre les 400-500 millors universitats del món, la quarta catalana i la sisena espanyola. I si considerem només les de menys de 50 anys de vida, som la 131 del món i la tercera catalana i espanyola. I puc assegurar que no és una flor d'estiu.
 
Vull reconèixer avui l'esforç de les dones i els homes de la comunitat UVic-UCC per permetre que arribi als primers vint-i-cinc anys en el millor moment de la seva història. També, agrair la visió de tots els que van creure en la Universitat recuperada, que voldria personalitzar avui en el rector Ricard Torrents. I la contribució de tots els que en algun moment han ajudat a empènyer-la fins al 25è aniversari. 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació