opinió ND

El fred

«Aquests dies penso en les cases fredes dels qui, tot i treballar, no poden encendre el foc, en fogons sense flama i en aixetes sense aigua»

per Roser Iborra, 29 de desembre de 2021 a les 08:00 |
No m’agrada gaire, el fred.

Sí que m’agrada, però, l’escalforeta del sol d’hivern que travessa les branques nues i omple el bosc de recers i la ciutat de racons tebis.


Sí que m’agrada l’escalfor de la llar de foc i la dansa incessant de les flames i la cendra. Potser la companyia i els regals. Potser un pessebre.

Sí que m’agrada l’abraçada de les mantes i la tebior de les abraçades.


Sempre he recordat d’una manera molt intensa un dia de boira gebradora a Vic. Devia tenir cinc o sis anys, perquè tot just començava a saber llegir i tots els rètols em cridaven l’atenció, com si fossin enigmes a punt de ser desxifrats. Però el fred travessava bufanda i abric i se’m clavava amb mil agulles a la pell i m’humitejava el nas vermell i els cabells.

Però llavors el pare em va fer entrar en una cova tèbia i plena de fum. No hi anàvem mai, als bars. Allò era molt excepcional, i em vaig sentir reviure. Al meu davant va aparèixer una tassa de xocolata calenta que feia l’olor més deliciosa que jo havia sentit mai. I el gust. I aquella suavitat sense grumolls a la boca: deu vegades millor que la de casa, i això que la xocolata desfeta de casa també m’agradava molt.


En canvi ara no m’agrada gaire, la xocolata, i em deleixo més pels cafès sense passaport. Però guardo aquell hivern gebrat i aquella olor tèbia al fons del cor.

Però aquests dies penso sovint en les cases fredes dels qui, tot i treballar, no poden encendre el foc.

Penso en fogons sense flama i en aixetes sense aigua. Pobreses de porta endins, al costat mateix de les ciutats il·luminades amb solidaritats de mentida, amb aparadors de felicitats segures  a preu de saldo.

Penso en cases sense sostre i en cases sense casa, pessebres de fred i aigua, de fred i fang, de fred i neu, de fred i glaç: pessebres vivents del desconsol, viatges impossibles cap al miratge llunyà de les ciutats enlluernades. Viatges cap a les fronteres amb banderes que no abriguen.

No m’agrada gens, aquest fred.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Roser Iborra
Escriptora
Nascuda a Alpens (Lluçanès, Osona), el 1952. Li agrada escriure i li agrada llegir. Creu que la literatura, però, no pot estar deslligada de la vida, i la vida no pot estar deslligada del compromís.Escriu al seu bloc Des de la finestra.
18/01/2022

​Fa massa temps

29/12/2021

El fred

10/12/2021

Passaport cap a enlloc

11/11/2021

Racisme immobiliari

17/09/2021

​Despertar-se

27/07/2021

Incendis sense aturadors

10/06/2021

​Ens han crescut les ales

08/04/2021

​Abraçades perdudes

13/03/2021

La repressió que no s'atura

03/03/2021

​Record de Puig Antich

Participació