El problema del lavabo

«Bars i restaurants tanquen a les 5. I aquí s'acaba l'accés als sanitaris. Als que hi anem amb una certa freqüència, no ens fa cap gràcia»

per Blanca Busquets , 27 d'abril de 2021 a les 08:00 |
Vaig pensar que, en un any de guaret (sense treure llibre) per a una escriptora que soc, seria una bona idea baixar a Vic a visitar parades de llibres i roses. Ja ho vaig fer pel juliol de l'any passat, en aquella mena de sant Jordi descafeïnat que, tanmateix, va ser un cop d'aire fresc en la situació que vivíem.

Però, atenció: bars i restaurants tanquen a les 5. I aquí s'acaba l'accés als sanitaris, serveis o digueu-ne com vulgueu. Potser a alguns que hi van dos cops en tot el dia els sembla un problema menor, que fa riure i tot. Però als que hi anem amb una certa freqüència, de gràcia no ens en fa cap. I "fer cabanyeta" al mig de la plaça Major no em venia gens de gust. Així que vaig fer la pregunta a una persona de l'Ajuntament de la ciutat, i la resposta va ser satisfactòria: hi hauria lavabos expressament per a la Diada.


L'exemple m'ha sortit rodó per Sant Jordi, però és extrapolable a qualsevol altre dia, hi hagi festa o no, que es decideixi anar a passejar allà on ens deixen, si és un nucli urbà que no ens permeti anar al camp a desfogar-nos, i no hi tinguem casa, com passava fins ara dins de la mateixa comarca, o bé encara que ens deixin voltar pel món sencer: si no hi ha bars i restaurants (amb lavabo) a partir de les 5, tenim un problema.

Suposo que les grans ciutats el tenen solucionat. A Barcelona, per exemple, sé que hi ha lavabos públics al centre. Només cal buscar-los. Però les ciutats petites i els pobles grans (torno a dir que als petits hi ha el bosc), no, que jo sàpiga. Entenc que és un problema afegit, però per a les visites de tarda, alguna cosa s'hauria de plantejar des dels consistoris. Per exemple, per un preu mòdic, pagar a un bar perquè deixi entrar a fer les necessitats dels visitants, amb un cartell ben gran que ho indiqui. S'agrairà. Perquè, si no, acabarem vivint escenes ben desagradables ("cabanyetes" als llocs més impensats) i més aviat pudoroses. I ara mateix, només ens falta això.


Perdoneu que avui sigui tan escatològica, però els que, com jo, viuen de deixar anar, com diu un amic meu, el Producte Interior Brut, saben de què parlo i estic segura que em comprenen perfectament.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, El Crit (2019). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
11/05/2021

Arxiu sonor i més

27/04/2021

El problema del lavabo

15/04/2021

​El dia del rentaplats

18/03/2021

​La ràtio del Collsacabra

16/03/2021

​Horari Covid

23/02/2021

​El poble, el municipi

09/02/2021

​Potser no tanta tristesa

26/01/2021

Congesta

29/12/2020

Els Reis d'Orient a Cantoni

15/12/2020

​Motos per on no toca

Participació