​La música i la inclusió social, a Vic

«Potser la solució passa perquè l'escola de música vagi a totes les escoles en lloc d'uns quants alumnes a l'escola de música»

per Joan Coma Roura , 19 de novembre de 2020 a les 08:00 |
Escric aquest text pensant en la importància d'entendre i planificar l'escola com a eina d'inclusió social. Vivim en un sistema socioeconòmic on les desigualtats socials, resultants d'una distribució de la riquesa cada cop més injusta, tendeixen a créixer constantment. Ens calen escoles que, en lloc de reproduir aquestes desigualtats, facin tot el que estigui a les seves mans per revertir-les. La crisi pandèmica que estem patint està multiplicant i incrementant les desigualtats existents. Hi ha molta més gent descobrint la pobresa que no el benestar. En aquest sentit, i entenent l'escola com un lloc on les criatures aprenen a descobrir com és el món i, també, com voldrien que fos, es fa més necessari que mai pensar l'escola com a espai d'inclusió social.

Un pressuposa que quan més democràticament ens comportem com a societat, més s'aproxima l'escola a aquesta funció. Alhora, quan més es treballa la inclusió social des de l'escola i quan més es fomenta la justícia social, més democràticament tendiran a comportar-se els nostres infants quan esdevinguin adults. Amb aquesta idea i preocupació de fons, aquest article pretén proposar un replantejament inclusiu del conveni per a l'educació musical integrada en horari escolar que l'Escola de Música de Vic (EMVIC) actualment té amb alguns centres d'educació primària de la ciutat.


Segons la pàgina web de l'EMVIC, per al curs 2020-2021 han signat aquest conveni quatre escoles concertades (Sagrat Cor, Escorial, Pare Coll i Sant Miquel) i tres de públiques (Guillem de Montrodon, Dr. Salarich i Andersen). Centres públics com Sentfores, el Centre i la Sínia no s'hi han acollit, com tampoc ho han fet Santa Caterina i l'escola Estel. A través d'aquest acord, alguns infants de la ciutat cursen l'assignatura de música de primària a les instal·lacions de l'EMVIC. Les condicions d'aprenentatge són notablement millors que les que materialment es poden donar a l'escola on la resta d'alumnes també hi fa música: grups molt reduïts i espais especialment dissenyats per a l'activitat musical. Es tracta d'una activitat curricular que, tot i fer-se en horari escolar, la immensa majoria d'alumnes de la ciutat no poden gaudir. Més enllà que no totes les escoles formen part del conveni, les places són limitades i el preu és inassumible per moltes llars.

L'EMVIC ofereix línies de 80 alumnes per a cadascun dels sis cursos de primària. A tot estirar, això significa una plaça per cada sis alumnes de la ciutat. Per les famílies, cadascun d'aquests cursos té un cost anual proper als mil euros. El cost real, emperò, és molt superior. Gran part dels costos es cobreixen amb el pressupost municipal. En aquest sentit, l'any 2021 l'Ajuntament de Vic ha pressupostat 1.573.850 euros per a l'Escola de Música. Evidentment, aquests diners serveixen per cobrir necessitats que van més enllà dels alumnes de primària. Així, si tenim en compte els prop de 1.500 estudiants que l'EMVIC té, comptant tota la seva oferta formativa, la inversió pressupostària municipal és superior als mil euros anuals per estudiant.


Alhora, els diners destinats a l'EMVIC representen el 42,53% del total dels 3.700.515 euros pressupostats amb el concepte "Educació i Joves". En aquesta mateixa partida pressupostària, l'Ajuntament dedica 200.000 euros a beques de suport educatiu per a la inclusió social. Amb altres paraules, la inversió que l'Ajuntament fa per les menys de 1.500 persones que fan ús de l'Escola de Música és gairebé vuit vegades superior a la que es fa per garantir la inclusió social en l'àmbit educatiu. Amb aquestes xifres a la mà sembla raonable que caldria pensar alguna fórmula perquè l'abast social de la inversió que fem a l'EMVIC sigui molt més inclusiva. No es qüestiona la inversió, sinó el seu abast en termes de ciutat.

Més enllà de la qüestió d'una distribució equitativa dels recursos econòmics de la ciutat, també hi ha raons pedagògiques per modificar l'actual acord. D'una banda, el plantejament pot tenir efectes adversos vers la música com a matèria educativa. Els infants perceben que la música que fan a la seva escola no té la importància que té la dels que surten de l'escola per anar-la a fer a l'EMVIC. També el professorat, de música i altres especialitats, i de manera més o menys conscient, poden acabar transmetent aquesta sensació. Alhora, aquells que surten del grup classe per fer música a l'EMVIC es perden tot allò que fa el grup classe durant aquelles hores i, d'aquesta manera, en queden exclosos.

D'altra banda, cal preguntar-se què passaria amb les nostres escoles si es fes alguna cosa similar amb, per exemple, l'educació física, les matemàtiques, l'anglès o la plàstica. Que les criatures d'aquelles famílies que poguessin i volguessin pagar-s'ho, en lloc de fer aquestes matèries amb el seu grup classe, sortissin de l'escola en horari escolar per anar-les a fer en un grup reduït en centres especialitzats. Ens aproparíem a l'escola com a eina d'inclusió social, o ens n'allunyaríem dràsticament? La resposta sembla més que evident. Alhora, s'entenen perfectament les motivacions de les famílies que hi apunten els seus infants. Tots volem les millors condicions educatives possibles per a les nostres criatures i les que fan ús de l'acord entre l'EMVIC i l'escola, fan música en unes millors condicions educatives. Aquest article no pretén, en cap cas, qüestionar cap família. Ben el contrari: la importància que donen a la música en l'educació dels seus infants s'entén com a exemplar per construir una escola millor.

Precisament, mentre escric aquest article llegeixo que la música ha despertat la memòria a una dona amb Alzheimer. La Marta havia set ballarina del ballet de Nova York als anys seixanta i ha recordat els passos del Llac dels Cignes de Tchaikovsky malgrat la seva malaltia. Hi ha molta evidència empírica que confirma la importància de la música en el desenvolupament humà i la salut de les persones.

Alhora, la música pot ser també un element central en la cohesió d'una comunitat. Un exemple paradigmàtic d'aquest fet el trobem en el CEIP Pereanton de Granollers que ha fet de la música element transversal i cohesionador. Per últim, iniciatives educatives com l'Aliança Educativa 360 apunten la necessitat de desenvolupar estratègies municipals per a la progressiva universalització dels serveis que es consideren més importants des del punt de vista educatiu, com ara la música. D'aquesta manera es promou l'equitat i la igualtat d'oportunitats com a estratègia municipal educativa per tal de generar més i millors oportunitats educatives per a tothom. En altres paraules, des de diferents àmbits d'expertesa i experiència pràctica, es coincideix en la importància que pot tenir la música en un bon desenvolupament personal i comunitari.

Malauradament, també hi ha nombrosos estudis que ens diuen que Vic és una ciutat altament fragmentada per les desigualtats i la segregació escolar. En aquest sentit, i tenint en compte la importància de la música en el desenvolupament humà, la salut de les persones i la cohesió social, podríem replantejar l'actual conveni i fer-lo extensible a tots els infants de primària. Potser la solució passa perquè en lloc que uns quants infants vagin a l'escola de música en horari escolar, sigui l'escola de música la que vagi, d'acord amb les professores de música, a totes les escoles i per a tots els alumnes en horari escolar. Hi ha ciutats tant o més grans que Vic que han optat per aquest model inclusiu.

Així, la qüestió de fons que planteja aquest article va molt més enllà de la música. Té a veure amb el model educatiu que volem per la nostra ciutat. Volem un model que fomenti la inclusivitat, o un que potencii les desigualtats existents? Volem conformar-nos amb allò més fàcil, o preferim trencar-nos el cap perquè una educació de qualitat, en totes les matèries, arribi a tothom? Penso sincerament que seria bo que les escoles que han optat per acollir-se al conveni amb l'EMVIC valorin la possibilitat de replantejar-lo cap a un projecte inclusiu. Que els Consells Escolars, les Associacions de Mares i Pares i les Associacions de Famílies d'Alumnes ho puguin parlar tranquil·lament.

Paral·lelament, seria bo que l'EMVIC treballés -juntament amb la regidoria d'Educació, les direccions escolars i les professores de música- una proposta inclusiva per posar la música al centre de l'educació de tots els nostres infants, de manera igualitària. Pel bé de la ciutat, cal treballar per unes condicions educatives que en lloc de potenciar les desigualtats presents, en lloc de fomentar el "campi qui pugui" entre els nostres infants, fomentin la solidaritat i la cohesió social. Tenim la sort de tenir l'EMVIC, una gran escola de música. La filosofia de fons de l'actual acord que algunes escoles tenen amb l'escola de música (la importància de l'educació musical) és una oportunitat per treballar en aquesta línia. En un context de crisi i escassetat de recursos, seria com convertir pràcticament la meitat de l'actual pressupost municipal destinat a Educació i Joves en una eina transformadora d'inclusió social a través de la música. Semblaria el més just i sona bé, oi?

 

Participació