​L'Altre

«L'arrelament de les actituds bel·ligerants cap a l'Altre és molt profund, m'atreviria a dir que genètic»

per Enric Xicoy , 17 de novembre de 2020 a les 08:25 |
El discurs que l'any 2005 va fer l'escriptor polonès Ryszard Kapuscinski quan va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull el va centrar en l'encontre amb l'Altre. Kapuscinski, que bona part de la seva obra literària era fruit de la seva trobada amb altres cultures quan exercia de periodista, centrava aquest discurs en una idea central: "A l'home sempre se li obrien tres possibilitats davant l'encontre amb l'Altre: podia escollir la guerra, aïllar-se darrere una muralla o establir un diàleg".

I és que aquestes tres actituds són les que han definit la humanitat. Comencem per la primera. Segon l'escriptor d'Eben, primer ens trobem que "és possible que la cosa derivi cap a un duel, un conflicte o una guerra. Testimonis d'aquests tipus de desenllaços omplen els arxius imaginables i donen fe d'ells els incomptables camps de batalla i les restes de ruïnes disseminats al llarg i ample del món. Tots ells són la demostració de la derrota de l'home; que aquest no va saber o no va voler trobar una manera d'entendre's amb els Altres".


Efectivament, la guerra, el conflicte, la disputa són un dels principals motors del progrés social. El nostre present és herència de múltiples guerres. Pocs estats i poques comunitats s'han construït sense guerres. Les fronteres d'Europa s'han dibuixat amb tinta tacada de sang. De fet, encara avui en dia l'actitud de la majoria de governs mundials per defensar la unitat nacional recau en la demostració de la força a través de la violència armada. Precisament per això aquells qui volen atacar l'estabilitat d'un país també utilitzen la violència a través del terrorisme.

La segona actitud davant l'Altre pot ser l'aïllament. Kapuscinski ho explica així: "Però també pot succeir que la nostra família-tribu, a qui seguim els seus passos, en lloc d'atacar i lluitar, decideixi aïllar-se d'Altres, tancar-se, blindar-se. Aquesta actitud, amb el temps, donarà com a resultat construccions que obeeixen a la voluntat d'atrinxerament, tals com la Gran Muralla Xinesa, les torres i portes de Babilònia, els limes romans o les muralles de pedra dels inques".


Us sona aquesta actitud? És la que en part va servir a Donald Trump per guanyar la presidència. O, sense anar més lluny, és la política dels països europeus, inclosa Espanya, davant la immigració il·legal, i bona part de la legal. Aixecar murs o impedir el rescat de pasteres, són clarament actituds aïllacionistes.

Però encara hi ha, i hi ha hagut, una tercera manera d'afrontar l'encontre amb l'Altre. "Per fortuna, també apareixen disseminades profusament per tot el planeta les proves d'un tercer tipus de comportament que ha conegut l'experiència humana. Les que indiquen cooperació. Es tracta de vestigis de mercats, de ports marítims i fluvials, d'indrets on s'aixecaven àgores i santuaris, on, encara avui, són visibles les restes d'algunes seus d'universitats i acadèmies antigues." El periodista polonès dedica bona part del seu discurs a defensar i argumentar aquesta tercera actitud com la més favorable i recomanable. La via del diàleg.

Aquests dies és notícia el judici dels atemptats del 17-A a l'Audiència Nacional. Un exemple claríssim de les conseqüències de les dues primeres actituds: La guerra i l'aïllament. Per suposat, els culpables dels morts i les víctimes d'aquells atemptats són els seus autors i còmplices directes. Però, alhora, no podem ignorar que la incapacitat històrica de l'encontre dialogat i cooperatiu entre les diferents cultures, nacions, continents, tribus, religions i societats ens han portat a ser on som. No s'entén, si no, que joves educats a les nostres contrades hagin estat capaços de cometre o idear els crims de l'agost del 2017. Com tampoc s'entendria l'actitud bel·ligerant del govern espanyol davant del moviment pacífic independentista català, per posar un altre exemple.

Per mirar de solucionar la majoria d'aquests encontres o enfrontaments amb els altres hauríem de tenir com a far una premissa que explica molt bé Kapuscinski: "Tots anem en el mateix carro. Tots els habitants del nostre planeta som Altres davant d'altres Altres: Jo davant d'ells, ells davant meu."

No sembla, però, que hi hagi una predisposició global a canviar d'actitud. L'arrelament de les actituds bel·ligerants cap a l'Altre és molt profund, m'atreviria a dir que genètic. Però aquells qui han testat i tastat els resultats de la tercera actitud saben que la satisfacció és doblement gratificant, perquè tu i l'Altre, l'Altre i jo, en sortim beneficiats. L'autor d'Un dia més de vida ho tenia claríssim: "La meva experiència de conviure amb Altres, molt remots, durant llargs anys m'ha ensenyat que la bona disposició cap a un altre ésser humà és aquella base única que pot fer vibrar en ell la corda de la humanitat".


 

Enric Xicoy
Des de l'any 1973 viu a Torelló. Doctor en Periodisme per la URL on exerceix de professor i de Secretari acadèmic a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha col·laborat en diferents mitjans d'Osona i també ha treballat a mitjans nacionals com Catalunya Ràdio, Canal 3/24 o La Vanguardia. Podeu seguir-lo al seu blog personal Ges Avall.
17/11/2020

​L'Altre

17/09/2020

Records confinats

31/07/2020

​Coronavirus i independència

08/06/2020

La normalitat

14/04/2020

Instagram

13/03/2020

​Cultura i alcohol

29/01/2020

(Falta de) Respecte

25/11/2019

​Geolocalitzat

26/09/2019

​...que truquen de matinada

22/07/2019

Els lavabos de l'Estat

Participació