​Acariciar vaques

«Quan trobi vaques, me les miraré d’una altra manera, i potser m’hi abraço per la il·lusió de poder-ho fer de franc»

per Blanca Busquets , 15 de setembre de 2020 a les 08:00 |
M’arriba mitjançant el xat de la gent de Cantoni (font inesgotable de meravelles i temes fantàstics), un article d’un web digital en castellà (Magnet, es diu) que es titula “Acariciar vacas por 75 euros”. L’he llegit i, com més avançava en la lectura, més bé m’ho passava. No sé com catalogar el contingut l’article. S’hi explica que a diferents llocs del món es fan propostes de contacte amb la natura per trobar el nostre “jo interior”. Jo havia sentit a parlar d’abraçar arbres, de banys de bosc... que és de franc i segur que pot ser efectiu. Ara bé, les propostes que cita l’article són tirant a rocambolesques... per no dir que directament les trobo una presa de pèl.

Comença l’article recordant que el cantant Sting fa un parell d’anys oferia a la població en general d’acostar-se a les seves finques de la Toscana a veremar, pel mòdic preu de 260 euros, ja que es veu que el deixar-s’hi l’esquena es tracta d’un “moment únic” (Ei, veremadors, no us queixeu si considereu que us paguen poc, que ja veieu que podia ser molt pitjor).


En el cas de les vaques, per 75 euros es poden acariciar durant un màxim de dues hores. No cal que t’hi estiguis tota l’estona abraçat, eh, també et pots passejar entre elles o simplement les pots contemplar, que són molt boniques. Per si algú hi està interessant, es pot dur a terme aquesta activitat (pagant) a llocs com Califòrnia o Astúries. A Catalunya, sincerament, ho ignoro. Sé de moltes cases rurals on hi ha animals de granja que poden admirar i, fins i tot tocar, els que s’hi estan allotjats i també els passants. Però pagar per fer-ho, només per fer-ho, aquí encara no en tinc constància.

Em sembla que ara, quan trobi vaques, me les miraré d’una altra manera, i potser m’hi abraço per la il·lusió de poder-ho fer de franc. O potser no, perquè sempre estan ficades en fangueigs i ensaïmades oloroses que ja miro d’evitar quan camino. I això em fa pensar... Com s’ho fan els venedors de carícies per evitar que les vaques estiguin immerses en una bona pasterada? O és que va amb la cosa? La vaca genuïna ha d’incloure aquest valor afegit?


I, per cert, les vaques deuen al·lucinar. 

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, El Crit (2019). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
15/09/2020

​Acariciar vaques

29/07/2020

Fer l'agost amb multes

15/07/2020

​Els pets de les vaques

26/06/2020

Salut i Cantoni!

17/06/2020

El que cremarà el foc

27/05/2020

#Cantonipostesdesol

13/05/2020

De la pandèmia a la plaga

21/04/2020

Sant Jordi x 2

09/04/2020

La pols hi era

25/03/2020

​La vida del darrere

Participació