Una oportunitat al pedal

«Convé que tots plegats ens creiem una mica més això que se’n diu ciutats sostenibles i saludables»

per Marc Güell i Masramon , 10 de setembre de 2020 a les 08:15 |
Ho volem tot. Volem ciutats i pobles saludables, sostenibles i menys sorollosos, però quan ens fan massa carrils bici ens queixem. Volem contribuir a un món més verd, però som incapaços de desenganxar-nos del cotxe. Volem els principals eixos comercials lliures de cotxes per anar més segurs, però després ens queixem perquè aparcar és massa car. Volem una xarxa de transport públic més bona, però si l’autobús no ens deixa a la porta de casa ja no ens va bé. Així, com quedem? Volem ser sostenibles i saludables de debò o només ens volem fer la foto de postureig quan sortim a fer un volt els diumenges?

Aquests dies, és curiós el debat que s’ha generat amb l’ampli carril bici de la ronda Camprodon de Vic. De moment, els que més es fan sentir són els que es queixen, els que l’haurien tancat abans de posar-lo en marxa. El principal argument que donen és que, a les hores punta, s’hi pot formar un caos monumental. Potser tenen raó, però, si això passa, és que alguna cosa no hem entès. 


En canvi, els que més es poden queixar pel trànsit no ho fan. Les ampes de Vic (recordem que a la zona afectada hi ha diversos centres educatius) estan a favor dels canvis “per fomentar una mobilitat sostenible”, i el seu argument és tan simple com que “la ciutat permet desplaçar-se còmodament d’una punta a l’altra a peu, en bicicleta, patinet o bé amb transport públic”. És cert, a Vic, no hi ha grans pujades i baixades per anar caminant o sobre rodes.

Probablement tothom té raó. El canvi és agosarat, però no impossible, i ara (això sí) caldria que vingués acompanyat de més mesures. Si es vol que els nens arribin a l’escola amb bici o que els més grans anem de compres pedalant, potser caldria instal·lar més aparcaments.


En definitiva, si volem més bicis i menys cotxes, més transport públic i menys cotxes, i més anar a peu i menys cotxes convé que tots plegats ens creiem una mica més això que se’n diu ciutats sostenibles, emmirallant-nos en les grans ciutats del nord d’Europa. Mentre Vic només tingui registrades una vintena de bicis (segons la memòria de l’Ajuntament de l’any passat) alguna cosa falla i necessita millorar.

 

Marc Güell i Masramon
Nascut a Vic l'11-S del 1984, sóc periodista. Ara, formo part de l'equip de Planta Baixa, a TV3. Abans, he estat més de 12 anys a RAC1 i, a la comarca, hi he fet i hi faig una mica de tot, però destaco, sobretot, 20 anys de col·laboració a Ràdio Taradell. També em trobareu aquí (a Osona.com), al bloc Desemboirant Osona, a Twitter Instagram.
10/09/2020

Una oportunitat al pedal

02/07/2020

Normalitzar

05/06/2020

​2020, sense primavera

04/05/2020

Inseguretats evitables

03/04/2020

​Aplaudim-los i aplaudim-nos

09/03/2020

​La cultura del prohibir

31/01/2020

Un tren del segle XIX

02/12/2019

​La vida és bonica, però complicada

04/11/2019

La generació 14-O

02/10/2019

​Provocar

Participació