OPINIÓ

Fer l'agost amb multes

«Em sembla molt lleig anar a posar multes a un poble que celebra la seva Festa Major. És aixafar la guitarra a la gent»

per Blanca Busquets , 29 de juliol de 2020 a les 08:00 |
Ara que farem una pausa per les vacances d’estiu (vull dir, d’escriure articles), no me’n vull anar sense recordar la Festa Major de l’any passat, quan Cantoni era ben ple de cotxes i va presentar-se una parella de mossos d’esquadra per posar multes a tots els que trobaven més o menys fora de lloc. I, fins i tot algun que estava com calia i on calia, també va rebre. Jo vaig passar pel seu costat quan més enfeinats estaven i els vaig deixar anar “Apa, que avui us fareu d’or...”. Em van mirar amb cara de qui està obligat a fer el que li ordenen i es van defensar: “Nosaltres no, el Servei Català de Trànsit!”.

No sé si aquest any podrem fer Festa Major i, en cas que sí que la fem, si serà petita o gran. Bé, si que sé que, si la fem, serà petita. Però serà Festa Major, la nostra. I, en aquest cas, agrairia al SCT que s’ho pensés dues vegades abans de tornar a pujar aquí a fer l’agost. D’entrada, em sembla molt i molt lleig anar a posar multes a un poble que celebra la seva Festa Major. És aixafar la guitarra a la seva gent. 


En segon lloc, aquest 2020 ha estat l’any de les multes per excel·lència, amb això del confinament, de ai, si jo anava a comprar el pa a l’altra punta de la ciutat, o de jo sortia de casa per passejar el gos però se m’ha tornat invisible, etc. Ja us deveu haver fet rics amb això, no? Ja en deveu tenir prou! Ah... Que no us corresponien a vosaltres? Doncs em sap greu, però la gent de Cantoni no en tenim cap culpa.

I en tercer lloc, sense voler que ningú més se les carregui, sigueu una mica més intel·ligents, si us plau, i aneu a posar multes a algun lloc on hi hagi milers d’habitants, i no només 300. Ei, és un consell per a vosaltres, us sortirà més a compte. Sigui com sigui, ja està bé de multes. De bon rotllo, eh, però aquest any ja n’hi ha prou. Bon estiu a tothom.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
29/07/2020

Fer l'agost amb multes

15/07/2020

​Els pets de les vaques

26/06/2020

Salut i Cantoni!

17/06/2020

El que cremarà el foc

27/05/2020

#Cantonipostesdesol

13/05/2020

De la pandèmia a la plaga

21/04/2020

Sant Jordi x 2

09/04/2020

La pols hi era

25/03/2020

​La vida del darrere

11/03/2020

​Vilanova per defecte

Participació