Salut i Cantoni!

«Parlo dels que fa 50 anys, 20 o ara mateix hi posem el coll, braç a braç com sempre, per fer poble»

per Blanca Busquets , 26 de juny de 2020 a les 17:30 |
L'expressió (“Salut i Cantoni!”) és de la Marina (passeu per Cantoni i us la presento) i la trobo boníssima. Em serveix per introduir el tema que és que... A Cantoni hi som tots. Ja era hora. No parlo ara de turistes, de gent que venen a passar el dia, que baixen a la Foradada amb més o menys fortuna (aquest seria un altre tema d’aquells amb suc), o que pugen a Cabrera o que van amb bicicleta i, amb una mica de sort (d’aquella sort que no sempre hi és), esmorzen o dinen o fan un cafè als nostres bars i restaurants o entren al súper a comprar berenar.

Parlo dels que estimem Cantoni, dels que ens en sentim. Dels que hem passat aquesta mena de fi del món aquí o allà perquè no hi hem tingut cap altre remei, la guerra, ja se sap, t’enxampa on t’enxampa. Parlo dels que fa 50 anys, 20 o ara mateix hi posem el coll, braç a braç com sempre, per fer poble i muntar un concurs literari, un Festival, uns Pastorets, un grup de teatre, una cavalcada de Reis, un esplai, unes caramelles, un grup de teatre, una coral infantil, un rally hípic, una cursa, un club de lectura, un Cantoni play, unes sessions de cinema, etcètera, etcètera (Em deixo mil coses, ho sé, perdoneu-me).


Perquè en això rau la diferència de Cantoni amb tots els altres pobles del món. Això ho sabem la major part dels que som d’aquí i d’aquí serem fins que el món deixi de ser món. Aquesta és la nostra força, és el que ens fa únics, és el que ens fa diferents. I per això hem de remuntar plegats, ja que no hem pogut viure aquests temps ensopits junts, ja que alguns els hem passat in situ i els altres en altres llocs potser mínimament ventilats o potser tancats en pisos de pocs metres quadrats i ves a saber si amb balcó. I això durant tres mesos, tres llarguíssims mesos.

Ara, tot i que no ens podem abraçar, això s’ha acabat i esperem que no torni. I que puguem tirar endavant junts, perquè, no ens enganyem, ens necessitem tots. I acabo retornant a la Marina (gràcies, noia): Salut i Cantoni!

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
26/06/2020

Salut i Cantoni!

17/06/2020

El que cremarà el foc

27/05/2020

#Cantonipostesdesol

13/05/2020

De la pandèmia a la plaga

21/04/2020

Sant Jordi x 2

09/04/2020

La pols hi era

25/03/2020

​La vida del darrere

11/03/2020

​Vilanova per defecte

25/02/2020

L'home que admirava els cabirols

12/02/2020

Cabrerès Decideix

Participació