De la pandèmia a la plaga

«Vaig sortir del confinament pensant en la pandèmia dels boixos, que se’ls ha cruspit en qüestió d’un parell d’anys»

per Blanca Busquets , 13 de maig de 2020 a les 08:00 |
Potser el títol us sembla catastrofista. I, tanmateix, no ho és. M’explico: vaig sortir amb veritable avidesa del confinament per llançar-me a recórrer camins de muntanyes i boscos, per veure què hi havia passat en un mes i mig, quin misteri ocult m’hi podia trobar. I vaig sortir de casa pensant també en la particular pandèmia dels boixos, aquella que se’ls ha cruspit en qüestió d’un parell d’anys. 

La veritat és que al mes de febrer o a principis de març, abans que ens quedéssim tancats a casa, ja m’havia fixat que tornaven a veure’s penjats fils d’erugues, petites, això sí, però molt primerenques, massa. Les altes temperatures que vam tenir aquest hivern ho devien propiciar, i la veritat és que va ser descoratjador veure-les penjades quan teòricament encara no ho havien d’estar. 


Ara he observat d’una banda que la natura i la plaga continuen en dansa. En dansa relativa. Suposo que durant tot aquest temps hi ha hagut com a mínim una conversió de les “meves” erugues del febrer en papallones, una nova posta i un nou naixement de petites bestioles posteriorment penjades de fils que són -suposo- les que he trobat ara. Però no es pot dir que, per la banda de Cabrera i el Pla d’Aiats, n’hi hagi gaires. Suposo que es deu al fet que ja no queden boixos, o ben pocs. La plaga se’ls ha menjat amb golafreria gairebé tots. Els que encara queden són sobretot a dalt de tot (i especialment al Pla d’Aiats). També hi ha petits rebrots més avall, en arbustos que hauríem dit que són morts. Després de veure el comportament d’aquests animals, penso que realment aquests boixos són morts en potència, que això se’ls acaba perquè les erugues s’ho cruspiran tot, tot.

Ara bé (i aquí ve la bona notícia), també he observat que cap a la banda de Tavertet, que és allà on jo personalment vaig veure els primers indicis de la plaga ja fa anys, han nascut nous boixos. No és que els morts hagin rebrotat, és que n’han sorgit de nous directament de terra, boixos tendres, frescos, de fulles brillants. Semblen molt més febles i segur que necessiten anys per ser robustos com els altres. Però n’hi ha, i han aparegut allà on ja no hi ha erugues, potser perquè algunes llavors despistades van anar a parar a terra i ara els ha arribat l’hora de treure el cap. Mentrestant, les erugues per aquí ja hi han passat i no sembla que hagin de tornar-hi. No soc botànica ni biòloga, per això penso que seria interessant analitzar-ho per algú que sí que ho sigui. La natura mira per la natura. I ressorgeix, encara que sembli increïble. 

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
27/05/2020

#Cantonipostesdesol

13/05/2020

De la pandèmia a la plaga

21/04/2020

Sant Jordi x 2

09/04/2020

La pols hi era

25/03/2020

​La vida del darrere

11/03/2020

​Vilanova per defecte

25/02/2020

L'home que admirava els cabirols

12/02/2020

Cabrerès Decideix

24/01/2020

​Cantoni sense llum

15/01/2020

​Què hi diu al teu DNI?

Participació