Cabrerès Decideix

«Hi va haver d'altres consultes a Catalunya el mateix dia. Estic segura que cap no va ser tan professional com la d'Osona»

per Blanca Busquets , 12 de febrer de 2020 a les 08:00 |
El mes passat es va fer un acte al Seminari de Vic per celebrar els 10 anys del 13-D. Va ser el 13 de desembre del 2009 el dia designat per fer les consultes sobiranistes d’Osona Decideix. Fa un mes em van demanar si podia dir algunes paraules de la meva pròpia experiència. Val a dir que pràcticament tothom que va parlar era del nucli central de l’organització i, per tant, la meva participació devia quedar o bé necessària o bé diferent o bé agafada pels cabells, no ho sé. Però el cas és que vaig parlar, i he pensat que ara podia escriure més o menys el que vaig dir.

Vagi per endavant que al Seminari vaig dir alguns noms dels que col·laboraven amb mi, però aquí, ara, no en diré cap, perquè hi va haver molta gent implicada en la qüestió, i segur que em deixo noms. La memòria em falla (l’edat?) i si ara esmento algú però algú altre no perquè no me’n recordo, encara hi haurà un greuge comparatiu. No ho vull. Al capdavall, com també vaig dir el dia de l’acte, la qüestió de Cabrerès Decideix la va organitzar la gent. Sense la gent, davant, darrere i al mig, no es pot fer res. I, a casa, com acostuma a passar, tothom va respondre.


La meva anècdota personal era que se'm van unir tot d’una les meves dues grans passions: Catalunya independent i Cantoni. I, com que no hi havia llibres a la vista per publicar durant aquella tardor, m'hi vaig llançar de ple. El cas és que jo treballava (i encara hi treballo) a Catalunya Ràdio, en aquell moment feia tardes, i amb la complicitat d’un tècnic meravellós i tan indepe com jo (gràcies!), els dilluns em vaig escapar una estona abans sistemàticament cap a Vic, a les cèlebres reunions on en Tena ens tenia d'allò més collats, per bé i per mal... sobretot per bé, perquè jo vaig aprendre el que m'ha servit sempre més sobre urnes, referèndums, paperetes, democràcia, i com surfejar-hi. (... fins que van arribar en Llarena i en Marchena a capgirar-ho tot).

L’altra anècdota, com sempre, era Cabrerès Decideix en sí: No és el mateix tenir un nucli central en un municipi, organitzar-se i repartir feines, que tenir 3 nuclis centrals (L’Esquirol, Cantoni-Sant Julià i Sant Martí Sescorts), que s’han de coordinar i que han de donar una única resposta al nucli central d’Osona Decideix cada dilluns, sense excuses ni demores. Com s’acostuma a dir ara, no és molt difícil, sinó el següent. No sé com ens ho vam fer. Per la meva banda, i parlant només de Cantoni (i Sant Julià), la gent, com sempre, va respondre com era d’esperar: No sé què té Cantoni, que prems el botó de “som-hi” i la cosa camina sola, amb una eficiència que no he trobat mai enlloc més. De la resta, puc dir que vam lliurar el que ens demanaven cada dilluns “com un sol poble”, i el dia de les votacions tot el que calia perquè el que vam fer fos exactament com un referèndum dels que són plenament reconeguts per les institucions (almenys les nostres).


Hi va haver d’altres consultes a Catalunya el mateix dia. Estic segura que cap no va ser tan professional com la d’Osona Decideix. Encara que no se’n parlés, encara que no es digués. Després... ja sabem la història, que encara no té final. Però el punt de partida és sempre en algun lloc, i, en aquest cas, després d’Arenys de Munt, va ser en aquest petit tros de terra catalana, que sempre és a punt per fer el que sigui per aconseguir la llibertat del país. 

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
25/02/2020

L'home que admirava els cabirols

12/02/2020

Cabrerès Decideix

24/01/2020

​Cantoni sense llum

15/01/2020

​Què hi diu al teu DNI?

30/12/2019

La pudor evocadora

18/12/2019

Gràcies, Cantoni!

27/11/2019

Polis i lladres canins

13/11/2019

Quanta, quanta violència

30/10/2019

​Adeu fagedes

22/10/2019

El que amagaven els boixos

Participació