Sexe, droga o meditació

«Si aspira a la felicitat i no vol (o no pot) abusar del sexe, de les drogues, i a sobre està a dieta, pot provar de fer meditació»

per Enric Casulleras , 3 de febrer de 2020 a les 08:00 |
Una de les grans diferències entre el regne animal i les civilitzacions humanes consisteix a la diferent dependència que uns i altres tenim de la biologia. Fins a la prehistòria, l’evolució només venia condicionada per lentíssims canvis de l’ADN de les espècies o per la necessària adaptació al medi: cosa de milions d’anys. En el regne animal, la cosa encara va així; en les civilitzacions humanes, els canvis de conducta no tenen res a veure amb la biologia. 

Si mireu com cacen, com s’aparellen o com crien els nyus, els milans o els goril·les en qualsevol dels preciosos documentals que podem veure cada tarda a la televisió pública o en canals especialitzats, veureu que apliquen avui les mateixes estratègies, els mateixos rituals i la mateixa criança que un milió d’anys enrere. En canvi, nosaltres tenim hàbits de consum, d’aparellament i sistemes per pujar les criatures que canvien de dalt a baix d’una generació a l’altra, i que són diferents a cada país. 


I tanmateix, la biologia ens condiciona, i no sempre la vida civilitzada conjuga bé amb aquests condicionants. Com explica Harari, des de fa milers de generacions el nostre sistema bioquímic es va perfeccionant per augmentar les nostres possibilitats de supervivència i reproducció. Ens esforcem per obtenir aliments i parella per tal d’evitar les desagradables sensacions que transmet la gana, poder gaudir de menges saboroses i orgasmes de pel·lícula. 

Però com que la sacietat no dura gaire, si volem repetir hem de buscar més aliments... i de vegades, més parelles. Sense aquest impuls, els nostres avantpassats s’haurien mort de gana o no haurien tingut descendència. La selecció natural va fer que triomfessin els bons caçadors i els grans seductors. El tigre que avui corre per la sabana té grans expectatives d’abatre una bona presa, i el mascle alfa aspira a cobrir totes les femelles del seu clan. No sé quines expectatives de consum i d’aparellament té vostè, amable lector, però segur que és conscient que la infelicitat té molt a veure amb la distància que hi ha entre les expectatives i els resultats. 


Si la ciència té raó i la nostra felicitat està determinada pel nostre sistema bioquímic, l’única manera de garantir una satisfacció duradora és defraudant el sistema. Oblidem-nos de creixement econòmic, reformes socials i revolucions polítiques: per augmentar els nivells de felicitat global cal que manipulem la bioquímica humana. I la cosa va per aquí, segons Harari: la gent pren alcohol per oblidar, cocaïna per estar despert, fuma herba per sentir-se en pau o pren LSD per imaginar-se Lucy in the Sky with Diamonds. I fins i tot, com que moltes criatures donen certa tabarra, amb un diagnòstic de TDAH i la recepta del fàrmac apropiat, si convé es retoca plàcidament el seu sistema bioquímic, per alleujament de mestres i pares estressats i per profit dels laboratoris farmacèutics i dels seus accionistes. 

Si vostè aspira a la felicitat i no vol (o no pot) abusar del sexe, de les drogues, i a sobre està a dieta, pot provar de fer meditació. Segons Buda, per assolir una felicitat real els humans han d’alentir la cerca de sensacions plaents, no accelerar-la. Comenci per respirar a fons, a poc a poc, i de manera molt conscient. Els budistes entrenen la ment per observar com totes les sensacions apareixen constantment i passen de llarg. Quant la ment aprèn a veure les nostres sensacions tal com són –vibracions efímeres i mancades de significat– perd interès per cercar-les. Meditem-hi. Si vostè té una solució millor, me la faci arribar, sisplau. Si no, sempre podem anar de copes.

 

Participació