Clima, veganisme i decreixement

«Aquest Nadal, com és tradició, hem matat el gall, però el 2020 potser podríem deixar de menjar carn tan sovint»

per Marc Ordeix , 2 de gener de 2020 a les 08:00 |
Leaving no one behind (no deixant ningú enrere) és el títol de la memòria de la UNESCO sobre el desenvolupament de l'aigua al món del 2019. Detalla que una tercera part de la població mundial no té accés a aigua potable amb condicions sanitàries acceptables. Fa un parell de dècades, el 2000, el Consell Mundial de l'Aigua informava que una quarta part de la humanitat ja no tenia accés a aigua potable; ara ha augmentat fins a una tercera part.

Les alteracions ambientals, el canvi climàtic, el creixement de la població i la urbanització desaforada, entre altres factors, són reptes importants per a la disponibilitat d'aigua. En un món cada dia més globalitzat, les decisions relacionades amb l'aigua creuen les fronteres: afecten a tothom. El carro va pel pedregar?


Els darrers mesos s'ha parlat de la recomanació de l'ONU a favor del veganisme i la reducció del consum de proteïna d'origen animal en general, com una opció per combatre el canvi climàtic. Va més enllà de l'objectiu dels vegetarians, que actuen per motius de salut, i hi incorpora també l'animalisme, el respecte per la vida animal. En forma de moda o d'ideologia, de vegades naïf i contradictori, el veganisme (o tendències properes) ha arribat per quedar-se. Marta Rivera, investigadora i directora de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC, una de les autores del darrer informe sobre l'ús de la terra i el canvi climàtic de l'IPCC, el panell intergovernamental d'experts en medi ambient de l'ONU, exposa que hauríem de menjar de manera diferent i aposta clarament per una reducció del consum de carn, però també defensa que és bàsic frenar l'abandonament rural, perquè el sòl conreat permet capturar CO2, reduir incendis forestals i redistribuir la població.

La Cimera del Clima de Xile-Madrid recent, de finals del 2019, ha demostrat la incapacitat dels governs mundials de posar-se d'acord, i el poder dels grans lobbies dels sector energètic envers l'immobilisme, convençuts que encara els dóna rèdits a curt termini. D'altra banda, moltes ONGs, capitanejades per la jove Greta i seguides pel moviment juvenil Fridays for Future, han fet patent que hi ha necessitats urgents inassolides. I l'Ajuntament de Barcelona, en un exercici molt més que lloable, ha fet un pas de gegant amb la creació de la Zona de Baixes Emissions i la promoció del tren envers l'avió. Encara hi ha esperança, doncs?


L'any 2018 va ser molt plujós. Aquest estiu hem viscut una sequera de dimensions històriques. Anem cap als extrems. Rius on es pescaven truites han passat a ser corriols de muntanya. La manca d'aigua i el canvi climàtic, plegats, són ben patents, amb exemples per omplir fulls sencers i en la mateixa direcció. El decreixement ecològic, com a mínim des de Diògenes "el Cínic" (399-323 aC), és ben intuïtiu: en un món amb recursos limitats, el consum desaforat condueix simplement a l'extinció de la nostra espècie.

Aquest Nadal, com és tradició, hem matat el gall, però el 2020 potser podríem deixar de menjar carn tan sovint (no cal fer-ho cada dia ni a tots els àpats). Deixant el cotxe a casa tant com puguem, també milloraríem el nostre estat físic i el dels pulmons de tots els altres conciutadans. Si l'agafem, que sigui tan petit i poc contaminant com es pugui. L'avió, al mínim. I les compres, a peu i a prop de casa. Podríem canviar la gespa del jardí i, amb l'aigua de la pluja, regar un hortet. I sortir sovint a voltar pel bosc i resseguir les vores dels rius, uns paisatges magnífics i amb una biodiversitat molt destacable, que tenim a tocar. Va, ho intentem?

 

Marc Ordeix
Marc Ordeix i Rigo (Vic, 1966) és doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural per la Universitat de Lleida, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Tecnologia de l’Aigua per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Conservació de la Natura i Recursos Naturals per l’IUSC (Barcelona) i màster en Gestió i diversitat de flora i fauna per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1999 i 2001, va treballar en l’anàlisi d’aigües i el control d’estacions depuradores d’aigües residuals. Des del 2001, és coordinador del Centre d’Estudis els Rius Mediterranis, actualment associat a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, amb seu al Museu del Ter, a Manlleu (Osona).
02/01/2020

Clima, veganisme i decreixement

04/01/2019

Universos paral·lels

27/06/2018

Què passa al pantà de Sau?

17/04/2018

​Memòria de peix

15/01/2018

Què sap lo bou del patiment de l'altre?

16/10/2017

La recuperació del Meder: com, qui i per a qui

16/06/2017

Biodiversitat: el cel a la terra

05/05/2017

Custòdia del territori

13/02/2017

Quan encenem el llum o agafem el cotxe

19/12/2016

El teix, un verí necessari

Participació