El Xat

«Una de les millors iniciatives que s'ha tirat endavant a Cantoni en els últims temps és un xat de Whatsapp»

per Blanca Busquets, 10 de juliol de 2019 a les 07:00 |
Una de les millors iniciatives que s'ha tirat endavant a Cantoni en els últims temps és el Xat, amb majúscules. Va néixer arran de l'1 d'octubre (del 2017, per si ho havíeu oblidat) i ha anat creixent i estenent-se a tothom qui s'hi ha volgut apuntar. Naturalment, es tracta d'un xat de Whatsapp. Ara mateix hi compto 125 persones.

Evidentment, com acostuma a passar a la vida virtual, hi ha qui s'exalta, qui diu el que no ha de dir (s'ha de vigilar moooooolt el que es diu per escrit, és molt fàcil malinterpretar), qui s'ho pren malament, qui es molesta o se sent ferit, i qui se'n va. També s'hi penja propaganda independentista, acudits, campanyes per signar per mil coses, etc.


Però per regla general, el Xat és d'allò més útil. És una excel·lent manera de mantenir la interconnexió entre la gent que hi participa (pràcticament tothom) i fa molt bon servei: es perden gossos (amb molta més freqüència del que jo pensava) i es retroben de seguida perquè algú els ha vist a l'altra punta del poble; es fa promoció del que algú ha organitzat, s'hi penja el cartell i se'n poden demanar dubtes que són contestats; es demana col·laboració de voluntaris per a la Festa Major o per a qualsevol altra iniciativa; s'avisa d'accidents a la carretera (també n'hi ha més dels que em pensava) o de qualsevol altre incident, viari o no; es comparteixen idees de solucions si més no casolanes per a problemes com els de l'eruga/papallona del boix; es demana cotxe per baixar o pujar de Vic, de Roda, de Barcelona... Etc.

L'enhorabona als que van decidir tirar endavant aquest xat. Apunteu-vos-ho, pobles d'Osona, si encara no ho teniu. Val molt la pena. I és la manera de sentir-vos units i compartint el que vulgueu compartir, amb el vostre poble. I tot per Whatsapp, i a través d'un smartphone, que té fama d'aïllar la gent. Ves qui ho havia de dir.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

27/03/2019

Tu, tota sola?

13/03/2019

​En queda la saviesa

27/02/2019

L'arxiu d'en Carles

Participació