Una història molt pròxima

«En Manel arreglava el món amb qui també volgués arreglar-lo. Societat, política, tot el que es pogués llegir en un diari»

per Blanca Busquets, 15 de maig de 2019 a les 07:00 |
Que consti que no estic fent un obituari. Però se m’escapa de tant en tant parlar de morts que no ho són, perquè han fet tanta feina que ha perdurat en el temps i que se’ns ha empeltat a la generació següent. I així és com les persones acaben perpetuant-se i fent-se més vives que mai entre nosaltres.
 

En Manel formava part d’una generació que va haver d’agafar aire després de la guerra, per construir alguna cosa de cap i peus que els permetés tirar endavant, a ells i les seves famílies. Així, ell i tants d’altres, van buscar-se un ofici i senzillament s’hi van posar. Ell, que venia de Rupit, enamorat d’una noia de Cantoni –la Dolors- va traslladar-s’hi a fer de ferrer. Temps difícils, circumstàncies encara més complicades, i uns fills que volien tots dos amb cultura, va fer que canviés el picar ferro pel farcir botifarres. I així va aparèixer can Colom.
 
Però no vull parlar de la seva feina, sinó de la seva passió per la conversa, ara que ja era gran. En Manel arreglava el món amb qui també volgués arreglar-lo. Societat, política, tot el que es pogués llegir en un diari, es convertia en la seva especialitat a l’hora de petar la xerrada des de les butaques de l’entrada de casa seva on s’estava prenent el sol. Serà difícil no veure-l’hi, serà xocant no poder-s’hi aturar.
 

Jo no soc de mantenir converses, però com que treballo en un mitjà públic, també ell i jo havíem tingut els nostres moments de comentari de què feu i què deixeu de fer... ep, sempre a “Ràdio 4”. Jo el corregia: “Catalunya Ràdio”. Però ell no en feia cabal, era com si no ho sentís, i continuava analitzant l’antena de la seva “Ràdio 4”, que ja entenc que era la de tota la vida i la que devia escoltar en els seus temps de ferrer.
 
Això sense oblidar mai, mai, que, amb generositat il·limitada, ho havia donat tot per al Festival de Cantoni. Sense ell i la Dolors, sense can Colom, tot plegat hauria estat molt més complicat. Segurament impossible.
 
Per tant, Manel... adeu i gràcies. 

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

27/03/2019

Tu, tota sola?

13/03/2019

​En queda la saviesa

27/02/2019

L'arxiu d'en Carles

13/02/2019

​El valor de la sal

23/01/2019

Autobusos

09/01/2019

​Només unes llepadetes

29/12/2018

​Tanta boira

Participació