​De martins mucosos, garlandes i currotacos

«Per tots són conegudes les mones de Pasqua, però hi ha altres elaboracions delicioses que amb el pas del temps estan desapareixent»

per Toni Carrasco, 10 d'abril de 2019 a les 07:00 |
Arriba la Setmana Santa i amb ella tota una tradició de la pastisseria catalana de renom i qualitat en l'àmbit mundial. Per tots són conegudes les mones de Pasqua en les diverses modalitats, però hi ha altres elaboracions delicioses que amb el pas del temps estan desapareixent, tot i la seva elaboració artesanal, natural i de gust exquisit.

M'estic referint a les garlandes o galetes que es penjaven a les palmes i palmons el Diumenge de Rams. I en aquest país petit i divers també a aquestes delicioses galetes les anomenem de formes diferents segons la població, la zona, la comarca o el territori.


Per exemple el nom genèric més conegut són garlandes, com les anomenen essencialment al Bages, però a Osona, sobretot a la Plana, se les anomenen currotacos, currotacs o currotacus. I concretament a Centelles per ser un xic més peculiars, tenim un cas únic i des de fa un segle i mig que les vam batejar com a "martins mucosos", i que els podem trobar a la Pastisseria Llavina i a Can Molas.

Al Maresme en diuen "senyores i senyors", per una tradició dels estiuejants barcelonins que passaven la Setmana Santa en aquesta comarca litoral, segons ens van confirmar des de Casa Graupera de Mataró i que els elaboren artesanalment des de 1895.

Aquestes galetes tradicionals del Diumenge de Rams encara mantenen la tradició en la seva elaboració de forma artesanal sobretot al Ripollès, Garraf, Alt Penedès, Maresme i Osona.

Són galetes seques amb formes diverses i singulars a partir de motlles ja fets o de formes creatives del mateix pastisser i amb un forat a la part superior per poder-les penjar a la palma o palmó. La base de la massa és feta de farina, sucre, mantega, ous, vainilla i llimona o matafaluga. Un cop elaborades, com que són seques, es conserven durant força dies i les seves formes més comunes són de peixos, ulleres, homes, dones, etc.


És un tipus de galeta que només s'elabora per Setmana Santa i no gaire coneguda actualment pel gran públic, tot i que es pot trobar a tot el país. I a més té atributs i propietats nutricionals, ja que és un aliment complet que conté hidrats de carboni complexos i senzills, greixos i proteïnes d'alta qualitat i són molt adequades per a esmorzar o berenar, fent país.

 

Toni Carrasco
Nascut a Vic per qüestions mèdiques però centellenc de tota la vida. He treballat en premsa local, comarcal i nacional durant vint anys i encara hi col•laboro. A nivell acadèmic sóc tècnic de joventut, animadors sociocultural, director de lleure juvenil i infantil i Màster en Estudis i Polítiques de Joventut per la Universitat de Lleida.

A l’àmbit local, he col•laborat i col•laboro amb diverses entitats. Vaig ser un dels creadors del Cau de Bruixes de Centelles fa enguany 15 anys i durant 25 anys he estat organitzador i fundador de la comissió de Carnestoltes de Centelles.
Les meves aficions són la fotografia, els viatges, la lectura, les festes populars, el teatre, l'esoterisme, la recuperació de la memòria històrica i sobretot estudiar, veure i analitzar com són les noves generacions de joves. Des de fa més de 25 anys que he col•laborat i organitzat des d’una perspectiva tècnica en els serveis juvenils de Centelles amb activitats diverses com la creació de la ràdio municipal, una revista local, els intercanvis internacionals amb  joves de diferents països europeus (França, Alemanya i Itàlia), etc.
Els meus professors de referència han estat el meu primer mestre d'EGB, l'il.lustre Fernando Justícia i Rodríguez,  de batxillerat Sr. Albert Mas i Vilalta,  l'antropòleg lleidatà Carles Feixa, els sociòlegs Salvador Cardús i Jaume Funes i el filòsof Josep M. Terricabras entre d'altres.  
10/04/2019

​De martins mucosos, garlandes i currotacos

25/01/2019

Els set pecats capitals de la tòfona

07/01/2019

Els reis en blanc i negre, o en color?

02/06/2018

Els sons, soroll de fons

10/04/2018

​Alemanya, el país més seriós i formal d'Europa

29/12/2016

Som el 2036, i la Festa del Pi ja no és el que era... malauradament

03/12/2016

La sobirania alimentària, també a les nostres mans

20/10/2016

Jo sóc la pedra

30/12/2015

Una festa muda on els trets de trabuc són els protagonistes

16/02/2015

Pel Carnaval no tot s'hi val... i per gaudir no has de patir

Participació