Les aglomeracions del Mercat Medieval

«A Vic, la multitud metropolitana, cansada de l’habitual tedi quotidià i àvida de bussejar en un passat més o menys virtual, triga prop de 20 minuts a travessar els escassos 35 metres del pont romànic de Queralt»

per Toni Coromina, 3 de desembre de 2018 a les 07:00 |

Mercat Medieval de Vic Foto: Toni Coromina


Cada any, quan a Vic arriba el Mercat Medieval, acostumo a sortir de la ciutat caminant en direcció contrària a l’aglomeració humana que satura el nucli antic. No sóc un detractor radical d’aquest esdeveniment, ni hi tinc res en contra, però me n’escapo perquè sempre m’han incomodat els amuntegaments multitudinaris. Reconec que en alguna edició d’aquest esdeveniment anual he intentat, encuriosit, fer un tomb pels carrers del nucli antic; i fins i tot fa temps vaig portar la canalla al pont de Queralt, perquè pugessin una estona dalt d’un camell i contemplessin el desenvolupament dels treballs d’oficis antics, unes demostracions que, segons em diuen, ara ja no es fan per no haver de pagar cap sou als artesans. El cas és que, sense pretendre blasmar el Mercat Medieval, a mi no m’entusiasma.


En alguna ocasió he escoltat als bars impresentables befes d’alguns vigatans que es riuen dels forasters de Barcelona, l’Hospitalet, Gavà o Bellvitge, o d’on sigui, que venen a Vic a gaudir de la suposada vistositat d’aquest mercat. De fet molts osonencs es miren amb un cert aire de superioritat els ciutadans de la metròpoli que visiten la comarca per assaborir el tipisme del Mercat del Ram i del Mercat Medieval. Però ni abans els osonencs érem tan babaus, ni avui els metropolitans són tan borregos. Tothom fa el que pot. Entenc la dèria "medievalista" dels soferts ciutadans que fugen de la capital catalana i de les grans poblacions, cansats de l’estrès quotidià que hi regna. Tanmateix, no deixa de ser curiós que, molt sovint, entremig de les cues de forasters que durant la fira circulen pels nostres carrers, molts topen amb el veí de l’escala davant d’una parada de formatges o una taverna menjant botifarra. Fugen de la rutina quotidiana a la recerca de noves sensacions i es troben amb els mateixos personatges que veuen cada dia al costat de casa.

A més de Vic, en una trentena de poblacions catalanes i en moltes altres ciutats del llevant espanyol, d’un temps ençà, estan proliferant els mercats medievals, una variant ambulant dels parcs temàtics. Aquestes fires (aparentment lligades a les tradicions de l’edat mitjana) congreguen multituds i generen importants ingressos econòmics. Els ingredients d’aquestes fires "medievals" estan relacionats amb el lleure, l’animació de carrer, les disfresses, l’artesania popular, la falconeria, els passejos infantils sobre animals (burros, camells i cavalls), les haimes àrabs, les cercaviles musicals, els oficis antics (ferrers, picapedrers i terrissaires), espècies, perfums i sabons, joies, herbes medicinals, articles de decoració, cremes, complements de roba,  begudes alcohòliques (vins, licors i digestius) i, sobretot, els aliments (formatges, pastissos, conserves, xocolates, embotits, coques, pans de pessic, pizzes i empanades). 

Però entre tots els mercats temàtics, el de Vic és probablement el més freqüentat i multitudinari. Cada any, coincidint amb el pont de la “immaculada constitució”, desenes de milers de visitants paralitzen la capital osonenca i originen cues quilomètriques a la C-17, mentre els combois de Renfe s’omplen fins a la bandera de sacrificats usuaris que es veuen obligats a viatjar atapeïts com si fossin sacs de patates, sardines en escabetx o anxoves dins d’una llauna. 

A Vic, la multitud metropolitana, cansada de l’habitual tedi quotidià i àvida de bussejar en un passat més o menys virtual, triga prop de 20 minuts a travessar els escassos 35 metres del pont romànic de Queralt, més o menys a la velocitat d’un cargol de fórmula 1. Mentrestant, als vetustos carrerons del nucli antic de la ciutat, els nens atrapats al mig d’un mar de cames humanes es carreguen de paciència, mentre somien enfilar-se sobre un poni o un ase (en anys passats tenien molt d’èxit els camells). Durant l´aqüeducte festiu de la principis de desembre, una corrua de visitants vestits amb models del segle XXI es barregen amb gent disfressada de vassall de l´edat mitjana, mentre comparteixen taula en establiments ambulants regentats per venedors de vi guarnits amb una gel·laba musulmana o amb frares que venen pernil “pata negra”. 


Sense pretendre pujar al carro del triomfalisme, ni tampoc trair les essències vigatanes, sembla evident que si aquest mercat té efectes benèfics per a determinats sectors comercials, també mostra el seu costat fosc. No crec que sigui massa creatiu  promocionar la ciutat a costa d’allaus excessius. Es pot defensar el món dels artesans i els venedors ambulants que viuen dignament de la seva feina i de la venda de productes de qualitat; tot i això, també és cert que sobren parades que ofereixen al públic articles de revenda gens artesanals, i suposades tavernes que serveixen entrepans de botifarra i vi de dubtosa qualitat a preus considerables. Tanmateix, l´èxit de la convocatòria cada any acostuma a ser esclatant i hi ha cues per devorar embotits, hamburgueses, pizzes, botifarra a la brasa, xistorra i vi calent, o comprar productes alimentaris pretesament artesanals.

Pel que fa a la contractació d’un espai comercial mínim (tres metres lineals), els preus que han de pagar els paradistes giren al voltant de 150 euros sense IVA els més barats i 1.250 els més cars, depenent de la tipologia de la parada i de la zona ocupada, sense comptar els metres extres. A l’hora de contractar un espai, tots els firaires han de signar una declaració on constaten que coneixen els requisits necessaris que s’han de complir, especificats al reglament general del Mercat Medieval. Entre altres requeriments, han d’estar al corrent de les obligacions de Seguretat Social, disposar d’una assegurança de responsabilitat civil a tercers per a la venda no sedentària (per una cobertura mínima de 300.000 euros) i fer-se responsables de qualsevol dany que pugui ocasionar la seva parada, vehicle o producte a terceres persones. També han d’estar inscrits al Registre Sanitari i/o al Registre d’establiments minoristes d’alimentació del municipi on tenen la seu social, i garantir que l’origen dels productes alimentaris exposats per a la venda està autoritzat. 

A banda de torneigs de cavalls i de l´animació de grups musicals, a Vic acostumen a haver-hi prop de 350 expositors repartits per tot el nucli antic i tres socs d'inspiració àrab i una oferta comercial àmplia i variada. Tanmateix, de vegades he escoltat queixes de gent que lamenta la davallada de productes artesanals (que haurien de ser la mare dels ous del mercat) i l'increment de productes de revenda (no elaborats pels paradistes) que es poden trobar en establiments del ram a preus més raonables. 

He llegit que entre les novetats d'aquest any ha destacat el Campament Medieval instal·lat a la zona de les Adoberies, amb una cinquantena de persones recreant la vida i els costums de l'edat mitjana. Els visitants del campament hauran pogut contemplar demostracions de forja tradicional, entrenaments en armes, tallers d'escriptura gòtica, recreació de les cerimònies dels templers, exhibicions d'esgrima, i altres activitats relacionades amb la vida quotidiana de l’època antiga. L’oferta cultural s’haurà complementat amb representació de L'Assalt de l'Altarriba, una història basada en uns fets històrics que van passar a Vic al segle XV, on segons els promotors no hi falta l'amor, l'odi, la traïció i la sang, i que en aqueta edició haurà estrenat dos nous espais emblemàtics: el pati de la Casa Sacerdotal i l'Albergueria. Sense oblidar la música, els balls i els espectacles de carrer, unes activitats que pretenen recordar l'atmosfera d'aquells temps. 

Dit això, però, reitero que no m’agraden les aglomeracions, i que –un any més- he preferit gaudir de la pau del camí de ribera del Gurri i de la tranquil·litat de la Roureda del Cantarell.

 

Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
03/12/2018

Les aglomeracions del Mercat Medieval

09/11/2018

El peatge de la natura

05/10/2018

Monsenyor Rius, un parent al Vaticà

17/09/2018

Antoni de Montserrat, vigatà il·lustre

09/07/2018

​El Festival de Cantonigròs i l'atracció per l'estranger

06/06/2018

​L'antena del carrer de Sant Fidel

07/05/2018

​Les postals vives d'Emili Vilamala

09/04/2018

​Les amistats traspassades queden per sempre

09/03/2018

​El Síndic Municipal de Vic

07/02/2018

​Megafonia agressiva

Participació