El peatge de la natura

«Al Montseny proliferen els 'rambos' metropolitans, els 'camacos', els camalluents, els boletaires compulsius, els acaparadors de molsa i els falsos excursionistes»

per Toni Coromina, 9 de novembre de 2018 a les 07:00 |

El Montseny Foto: Toni Coromina


Cada any, depenent de la temporada, milers de persones fugen de les ciutats per fer una immersió en plena natura. A l'estiu, molts van a banyar-se a la Foradada, a la riera Major o a la de Merlès. A la tardor, els uns van a passejar pel bosc de la Grevolosa i a admirar els colors canviants de la fageda; altres, a collir castanyes a Viladrau, o a buscar bolets a les Lloses. I durant tot l'any, el Parc Natural del Montseny s'omple d'excursionistes i badocs, però també de cotxes, bicicletes i quads que sovint malmeten el territori.


Per evitar la massificació, erradicar la brutícia i la degradació de l'espai natural, aquests darrers anys estem assistint a la implementació de mesures destinades a salvaguardar aquests petits paradisos, com ara peatges als visitants per a accedir-hi i multes als humans depredadors. En bona part d'aquests indrets meravellosos, acostumen a proliferar els torracollons que malmeten els camins fent ral·lis esbojarrats amb cotxes i motos, aboquen deixalles on els rota, fan pícnics campestres sense tenir cura de res (de vegades també encenen foc per fer carn a la brasa), espatllen el sòl del bosc amb rampills mentre busquen rovellons, o posen el volum dels seus aparells electrònics a tota pastilla.

Alguns ajuntaments de Catalunya ja fan pagar per accedir a gorgs i rieres. Així, fa pocs dies es va saber que per acabar amb l'allau de visitants i banyistes, amb la saturació de cotxes i amb l'incivisme que ocasiona problemes de convivència entre els visitants i els veïns de l'entorn, a partir de la Setmana Santa del 2019, durant tots els caps de setmana fins la segona quinzena de setembre i cada dia del mes d'agost, per accedir a la Foradada de Cantonigròs s'haurà de pagar dos euros. El màxim d'aforament permès durant els dies de més afluència serà de 50 persones durant els dies de més afluència.

A la Riera de Merlès, però, ja fa temps que van posar restriccions en l'accés, atès que durant algun cap de setmana podia aplegar fins a 2.000 persones en un tram de 10 km. Allà, per evitar la massificació han limitat l'aparcament a la zona. I al terme municipal de les Lloses, al Ripollès, directament s'ha prohibit el bany i l'accés en un tram de 6 quilòmetres de riu. A Campdevànol, han optat per fer pagar l'accés al Torrent de la Cabana i limitar l'aforament a 500 persones. I amb els cinc euros que paga cada turista es finança la neteja de l'entorn. Mesures semblants s'han arbitrat als gorgs del Tenes, a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, on des de fa cinc anys s'hi prohibeix el bany amb sancions que poden arribar als 100 euros.

L'afició per anar buscar bolets a Catalunya és molt estesa. De fet, segons les xifres del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es calcula que un 23% dels catalans (1,2 milions) practica la recol·lecció de bolets. Per això, des de la temporada 2015-2016 és obligatori pagar per collir bolets al Ripollès, l'Alt Pirineu i els Ports. De moment la mesura només afectava els terrenys que són propietat de la Generalitat, però cada vegada hi ha més municipis i propietaris privats que s'apunten al projecte. En aquests casos, la recaptació es destina a actuacions de millora de l'espai, com ara, l'arranjament de camins o la senyalització.


A casa nostra, un cas paradigmàtic d'utilització negativa de l'espai natural és la serralada del Montseny. Fa uns anys, abans de la col·locació de la primera pedra de l'anhelat Eix Transversal els veïns de la Plana pensàvem, innocents passerells, que la nova via seria una plàcida carretera que ens permetria accedir a la platja pel camí més curt, sense haver de desviar-nos a Granollers per agafar l'autopista. Les expectatives aviat es van veure defraudades i l'Eix es va convertir en una variant gratuïta per als vehicles de gran tonatge que volien estalviar-se el peatge de l'autopista i un camí de roses per a la flota de camions de les plantes embotelladores que estan deixant secs els aqüífers del Montseny. Avui, en alguns trams de la via, poden transitar uns cinc mil camions cada dia. Sense parlar de les monstruoses torres elèctriques de les línies d'alta tensió.

Entre els principals enemics del Montseny, hi trobem els "rambos" metropolitans, els "camacos", els camalluents, els boletaires compulsius, els acaparadors de molsa i els falsos excursionistes, entre altres depredadors, unes espècies en expansió, com les populars gavines o les rates. Aquesta fauna es dedica a emmerdar camins, prats i boscos, encendre foc allà on volen, destrossar arbres vius per fer llenya, aixafar nius d'ocells, caçar furtivament i tota mena de despropòsits que a ells els fan sentir pletòrics de joia. Les facècies i les denúncies sobre aquest col·lectiu apareixen de tant en tant a la premsa i la gent assenyada reclama que hi hagi més control a cura dels guardes forestals o cossos semblants.

Al Montseny hi ha una categoria de vampirs molt perillosa. Són els que combinen la destrucció del paisatge i la contaminació acústica, amb una total addicció a la gasolina. Alguns propietaris de vehicles 4x4 i motoristes sense escrúpols han confós el Pla de la Calma amb el circuit de Montmeló, els boscos de Viladrau amb el de Jerez i Sant Segimon amb Manhattan. De fet, coincidint amb les nevades hivernals, sovint es consuma una de les profanacions més desvergonyides d'El Pla de la Calma, el beneït altiplà situat en el pendent del Montseny. Centenars de cotxes, motos i quads penetren al territori a través de la pista forestal i envaeixen els prats i provoquen importants estralls i destrosses. El mal produït és espectacular. En previsió de futures invasions, la Diputació de Barcelona en alguna ocasió ha tancat provisionalment la pista forestal des de Collformic fins a Tagamanent.

Però també hi ha una espècie de vampirs que (si la Providència no hi fa res), ben aviat serà letal. Són les empreses embotelladores d'aigua mineral. Amb el vist i plau de les institucions -totes suquen- estan foradant el Montseny amb tanta insistència que avui ja és un autèntic formatge gruyère, un massís ple d'esbornacs. El negoci privat de l'aigua ha eixugat les mamelles de les tradicionals fonts que han rajat durant mil·lennis, han assecat els rius subterranis i han deixat sense aigua els regants de la zona.

Segons una estimació de la Diputació de Barcelona, en un cap de setmana de tardor, es calcula que uns 200 vehicles cada hora circulen pel Parc Natural del Montseny, des de Sant Celoni i Campins fins a Santa Fe, coincidint amb els moments de màxima afluència de visitants, sobretot els dissabtes i diumenges durant la franja que va entre el mig matí i el migdia. Per això, aquest organisme des de fa un temps regula l'accés al Parc Natural mitjançant l'oferiment de transport públic, una vegada estiguin plenes les 200 places d'aparcament que hi ha disponibles a la zona de Santa Fe, a prop de l'embassament. Quan no quedin places d'estacionament disponibles, per evitar les escenes de cotxes a banda i banda dels vorals de la carretera BV-5114, s'ha habilitat una gran esplanada per aparcar a Campins, amb una capacitat per a 500 vehicles, a un preu de dos euros cada vehicle. Aquestes darreres setmanes, l'alcalde del Brull –al vessant osonenc del Montseny- ha reclamat l'ampliació de l'aparcament de Collformic, on els caps de setmana hi ha moltes aglomeracions de vehicles on els excursionistes deixen el cotxe abans de posar-se a caminar. De tota manera, l'alcalde creu que la solució passa per limitar l'accés dels vehicles.

En un país com Catalunya on hi ha molta afició a les motos, aquests vehicles mereixen un apartat especial. El que comunament entenem per circulació motoritzada, es troba regulada en la llei de regulació de l'accés motoritzat al medi natural. En aquest sentit, en el cas de les motocicletes (de qualsevol tipus), quads i vehicles de quatre rodes, la normativa autoritza la circulació a motor per les pistes i els camins forestals pavimentats en terrenys forestals o espais d'interès natural (els anomenats EIN). Si no estan pavimentats, l'amplada d'aquests haurà de ser igual o superior a 4 m per circular-hi. També es permet la circulació a motor pels camins autoritzats d'una manera expressa, on la velocitat màxima de circulació per camins i pistes de terra no pot superar els 30 km/h. D'altra banda, la circulació a motor en els espais naturals declarats de protecció especial (parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals o parc nacional) que queda limitada a les pistes forestals i els camins delimitats a aquest efecte. I es prohibeix de manera expressa la circulació a motor camp a través, fora dels camins delimitats a aquest efecte, pels tallafocs (incloses les línies elèctriques), vies forestals d'extracció de fusta, camins ramaders, pel llit sec i per la làmina d'aigua dels rius i tota mena de corrents d'aigua.

Però l'accés motoritzat als boscos continua generant controvèrsia entre tots els agents implicats. Per la seva part, els motoristes diuen que la muntanya és de tots i demanen que, donada l'afició a les motos d'enduro i de trial a Catalunya, es flexibilitzi la normativa o que s'habilitin pistes perquè hi puguin passar. Mentrestant, els agents forestals diuen que la roda de les motos d'enduro és molt agressiva i és la que provoca forats.

Tanmateix, no es pot obviar que prop del 75% dels boscos catalans són privats, tot i que la majoria de camins tenen garantit el dret de pas –com a mínim per circular-hi a peu- gràcies bàsicament a la Llei Forestal catalana. La circulació en bicicleta està permesa en els mateixos camins que la del trànsit a peu, bàsicament camins, pistes forestals i corriols.

Per tot plegat, saludo efusivament l'establiment de peatges per accedir als llocs més privilegiats del medi natural i la imposició de sancions i multes a aquells desaprensius que malmeten el nostre paradís a la Terra. Tanmateix, espero que no arribi el dia que haguem de pagar un peatge per pujar a l'ermita de Sant Sebastià, al santuari de Cabrera o als Munts; per contemplar els paisatges des dels cingles de Tavertet, el Far i el salt de la Minyona; o per perdre's a les Guilleries; i, encara menys, per caminar poc a poc pel nostre bosc de ribera del Gurri i el Mèder, o per anar a meditar a la Roureda del Cantarell.

 

Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
09/11/2018

El peatge de la natura

05/10/2018

Monsenyor Rius, un parent al Vaticà

17/09/2018

Antoni de Montserrat, vigatà il·lustre

09/07/2018

​El Festival de Cantonigròs i l'atracció per l'estranger

06/06/2018

​L'antena del carrer de Sant Fidel

07/05/2018

​Les postals vives d'Emili Vilamala

09/04/2018

​Les amistats traspassades queden per sempre

09/03/2018

​El Síndic Municipal de Vic

07/02/2018

​Megafonia agressiva

05/01/2018

​L'etern tren de la bruixa

Participació