Homenatge a Quim Capdevila i Anfruns, mestre de vida

«Als seus 80 anys en Quim es va implicar directament i personalment amb el moviment antirepressiu que vam generar per fer front a la repressió estatal, el Moviment 30/03»

per Joan Coma Roura, 10 d'octubre de 2018 a les 16:00 |
El ple d'aquest dilluns 8 d'octubre vam viure un dels fets més bonics d'aquesta legislatura. Vam iniciar els tràmits per concedir la Medalla d'Or de la Ciutat a l'activista polític i social, i mestre xocolater, Quim Capdevila i Anfruns. La iniciativa, vehiculada pel soci de Govern Vic per a Tots, provenia de companyes i amics d'en Quim. Va ser rebuda amb entusiasme per la resta de forces democràtiques. És d'agrair tan la iniciativa com la resposta col·lectiva. Sense ser una reproducció exacte del que vam dir, aquest article es basa en la intervenció que vam fer. Intenta ser un petit però merescut homenatge a en Quim.

Gràcies per tot i per tant, Quim. És evident que estem davant d'una gran persona. Una persona lluitadora, incansable. Però, per sobre de tot, una persona honesta. Una bona persona. Mestre xocolater, mestre de lluita. Una persona, en Quim, que sempre, sempre, prenen partit. Mestre, així, de vida. Perquè viure, vol dir prendre partit.


Intentant defugir una mica d'allò que ja està escrit i dit, aquest text parteix de tres anècdotes viscudes amb en Quim aquests últims anys. Tres anècdotes significatives que, d'alguna manera, descriuen a la perfecció davant de quina gran persona ens trobem. Tres anècdotes que, juntament amb tota la seva activitat política, social i professional al llarg de la seva vida, ens mostren clarament que en Quim és mereix, en escreix, rebre els honors aprovats en el plenari.

El 14 de novembre de 2016 en Quim m'escrivia un missatge per Whatsapp que deia: "Joan, per ajudar a la captació de recursos [pel Moviment 30/03], he proposat al Xocolater de Taradell de fer un tronc de torró que es vendria des d'ara fins la celebració del Nadal i Reis i la diferencia entre el cost que te el Xocolater i el preu que es vengués, seria per fer un fons per les despeses que es produeixin. Ell ha fet una mostra, sols hi falta el missatge".

Als seus 80 anys en Quim es va implicar directament i personalment amb el moviment antirepressiu que vam generar per fer front a la repressió estatal, el moviment 30/03. Va ser aleshores i en aquelles circumstàncies quan el vaig conèixer personalment: prenent partit contra l'autoritarisme de l'estat, com ha fet tota la vida. És més, com mostra el missatge, en Quim va proposar i generar mecanismes perquè el moviment 30/03 pogués ser autosuficient, autogestionat, com hem fet sempre amb tots els moviments populars. El missatge pel torró va ser, finalment, "Ni Un Pas Enrere".

Més enllà de proposar i coordinar mecanismes d'autogestió, en Quim també va contactar amb el seu company i amic Rafael Ribó – Síndic de Greuges – perquè estigués a sobre del cas. Perquè el portés a les instàncies on fes falta. Perquè es fes justícia i es respectessin uns drets polítics pels quals ell havia lluitat durant tants anys i en condicions infinitament més adverses que les actuals. Sí, en Quim i els seus, els nostres, han lluitat en condicions objectivament molt més adverses que les actuals. Incomparablement més adverses. Cal tenir-ho molt present, això, quan ens lamentem davant les adversitats que ens trobem.


El missatge anterior, seguia: "(...) El dimecres i dijous seré a BCN i si vols puc vindre a les 10 amb el Síndic". Ens va acompanyar a totes les trobades que vam haver de fer amb el Síndic, excepte en una que no podíem quadrar agendes. Parlant, ens explicava com anys enrere el feixisme vigatà els esperava fora dels actes polítics per perseguir-los, per espantar-los. Els fatxes d'aleshores, com els d'ara, els volien rebentar la cara perquè la discriminació i la violència són i han estat sempre l'argumentari del feixisme. Aquells fets ens van portar valorar la situació actual. Diferent, però amb el feixisme encara ben present.

Només cal mirar el que està passant a diferents països europeus, com França, o aquest diumenge a Madrid, amb l'acte de la ultradretana Vox i el Palau de Vistalegre ple a vesar cridant "a por ellos", o els resultats de la primera volta de les eleccions de Brasil, on l'extremadreta s'ha endut el 46% de vots. Estàvem i estem d'acord: cal deixar de normalitzar a l'extrema-dreta i ens cal un cordó sanitari per aïllar-la democràticament. A Vic, també. En Quim, antifeixista de cap a peus. Mestre antifeixista. Per cert, parlant del Brasil, es fa imprescindible recordar la gran tasca de recuperació del Cacao que en Quim Capdevila ha fet a llatinoamericà a través de la fundació Kabk'uh. En Quim, mestre xocolater internacionalista.

La tercera anècdota va de solidaritzar-se, sempre, amb qui pateix la repressió estatal, més enllà de discrepàncies. I de l'absurditat que tenen, sovint, les accions repressives de l'estat. Eren les 6 del matí del dilluns 6 de febrer de 2017, en el bus de línia que va de Vic a Barcelona. I va pujar en Quim i vam seure de costat. Baixàvem per participar en la mobilització contra el judici del 9N. Recordo aquell viatge com una de les experiències més enriquidores d'aquests anys. Baixàvem per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Personatges polítics ideològicament a les antípodes dels plantejaments de Quim. Lluny de sectarismes, i com a bona persona d'esquerres, en Quim es solidaritza amb totes aquelles que pateixen la repressió estatal. Exemplar. Mestre xocolater, mestre de solidaritat, també.

D'aquell viatge també recordo com, rient, em comparava l'afer del pastís amb l'afer de la truita. Sí, reia, rèiem, de l'estupidesa que pot arribar a practicar l'aparell repressiu de l'estat. Sense la repressió, ambdós casos haguessin quedat en anècdotes que poca gent hauria conegut. Rèiem, sí. De fet, ens rèiem d'aquells que es pensen que mitjançant l'amenaça i la coacció ens faran fer cap pas enrere. Al contrari. Sempre endavant, i del costat dels bons. Com en Quim.

Llegint publicacions relacionades amb en Quim hem recordat que es va formar a Suïssa, en escoles de xocolateria i bomboneria. Hi va anar per la seva inquietud d'aprendre més del que havia vist en les pastisseries on havia començat a fer d'aprenent a Catalunya. A través dels coneixements adquirits en l'escola suïssa, va portar a Catalunya els coneixements i els gustos d'Europa. Per exemple, va ser el primer en elaborar a Vic bombons de xocolata. A Suïssa, però, també hi va descobrir que hi havia altres formes d'organitzar-se políticament, hi va descobrir la democràcia, una societat molt més oberta que la catalana i espanyola, i on s'hi parlaven i es respectaven quatre llengües oficials. Suïssa, allà on les companyes Marta Rovira i Anna Gabriel han hagut d'exiliar-se, avui, en ple segle XXI, a buscar allò que en Quim hi va descobrir durant el Franquisme: democràcia i respecte vers la diversitat. Us volem a casa, Marta i Anna. Us voldríem ara i aquí, amb en Quim.

Per últim, com a Capgirem Vic volem acabar aquest text agraint a en Quim el suport que va donar-nos com a candidatura l'any 2015. Prenem el compromís de continuar treballant intensament per bastir una alternativa guanyadora. Prenem el compromís de donar-ho tot perquè a maig de 2019 totes puguem veure un canvi tan imprescindible com inajornable. Ens sentim part de la mateixa tradició política que tu, Quim i, amb els nostres encerts i errors, tractem i tractarem de ser-ne dignes. Com tu. Com tantes d'altres. Enhorabona per la merescuda distinció. Tal com acabava sempre el teu company "Guti", Secretari General del PSUC, salut i bon treball Quim.

Gràcies per tot i per tant.

 

Participació