Dilluns de dol

«Vam haver de respondre les preguntes d'uns alumnes incrèduls i espantats, incapaços d'entendre com antidisturbis i escoles es podien conjugar en una mateixa frase»

per Mònica Herrera, 8 d'octubre de 2018 a les 07:00 |
Els policies martellejaven amb malls i masses les portes, rebentaven les finestres de les escoles i el cor se'ns feia més petit a cada envestida. Les taules i cadires dels nostres infants es llençaven amb violència i ràbia, picant les parets decorades amb castanyes i bolets i l'estómac se'ns encongia.

Quan tots aquells antidisturbis entraven en manada a les escoles aquell primer diumenge d'octubre, atropellant tot el que es trobaven per davant, es va profanar un espai que, fins aleshores, no havia estat mai un camp de batalla. Perquè a l'escola s'educa i educar és transmetre coneixements i valors a les joves generacions. Valors com el de la convivència, el diàleg, la no violència, conceptes com el de democràcia, pau, drets humans, que ens hem esmerçat en inculcar als nostres alumnes perquè quan arribin a l'edat adulta apliquin en un model de societat sana i madura democràticament parlant.


I quan aquell dilluns d'octubre, consternats i indignats, vam tornar a les escoles, vam haver de respondre les preguntes d'uns alumnes incrèduls i espantats, incapaços d'entendre com antidisturbis i escoles es podien conjugar en una mateixa frase.

La reacció dels mestres i professors va ser la d'insistir en el respecte als drets humans, en els valors del diàleg i la no-violència com a fonaments de la societat que volem. Però aleshores va passar un fenomen que encara no podem entendre. Com un bumerang descontrolat, les explicacions que vam donar als nostres alumnes per desxifrar el que havia passat el dia anterior en les seves aules, en les seves escoles, ens van bufetejar en forma de denúncies d'adoctrinament i de delictes d'odi.

I així no només les escoles havien estat profanades, sinó que la inestimable labor dels mestres i professors havia estat qüestionada i la seva llibertat amenaçada. I vet aquí que el conte no s'ha acabat perquè els detractors de l'escola catalana són pocs, però molt perillosos.

 

Mònica Herrera
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i professora d'adolescents insolents, però enormement estimulants. Cofundadora del Festival de Curtmetratges de Manlleu.
@monicainstitut
08/10/2018

Dilluns de dol

22/02/2018

​Un mestre andalús

18/12/2017

​La depuració i la represàlia, eines de l'autoritarisme

13/10/2017

​Educar no és adoctrinar

Participació