Voluntaris a Cantonigròs

«El cor i la veu del Festival continuaran ressonant eternament pertot»

per Blanca Busquets, 25 de juliol de 2018 a les 07:00 |
Dissabte passat va tenir lloc la trobada de voluntaris del Festival Internacional de Música de Cantonigròs. Es va fer al campus del Festival, no pas a Vic sinó a Cantoni, i els convidats, a banda de tothom que va voler de Cantoni, eren tots els que havien ajudat d’una manera o altra a l’efemèride un any, cinc, deu, o molts. 

En primer lloc, un agraïment infinit a Deu, la Providència, els astres o qui sigui que va propiciar que plogués a tot Catalunya però que a Cantoni fes el temps perfecte per a una festa al camp. Bé, l’última hora va ser fresca però tota la resta, com dic, ideal. Amb núvols decoratius, sol i ombra que feien que ni et fregissis ni tinguessis fred.


En segon lloc, la trobada en qüestió va ser un cúmul de sensacions i moments emotius i entranyables. Ja només pel sol fet de recuperar cares i rememorar instants inoblidables... però també per altres instantànies que va deixar la festa com la de la sardana gegantina ballada a l’esplanada de la carpa; pel ball dels bastoners, pel concert de la coral Lorelei de l’Esquirol (a la qual ens vam anar afegint uns quants). 

Inoblidables també els discursos de diverses persones entre els voluntaris que, per una vegada, van explicar als altres, a tots els altres, en què havia consistit la seva tasca, què és el que els havia impactat, què s’emportaven de l’experiència, què voldrien que no s’oblidés mai.

Inoblidable també la música que va sonar. La sardana, la de Les Monges, la que l’any passat cantaven grups dels cinc continents com a obra obligada en un català de mil accents, els cors que es van fer presents al campus amb les seves melodies a través del sistema d'altaveus perfectament instal·lat. La cançó “Ay, linda amiga”, una de les primeres peces obligades al Festival; “El cavaller enamorat”, que ho ha estat durant tot aquest temps de tot el que ha passat al seu voltant. 

Inoblidable tot. Com el Festival, que durant 35 anys ha estat viu i ha tingut cor i veu. Un cor i una veu que continuaran ressonant eternament pertot. Perquè no hi ha finals per a tanta bellesa per dintre i per fora. El camí ha quedat ben llaurat. Només falta recollir-ne els fruits. 


I, per cert, bon estiu.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
10/10/2018

​La protecció de la Foradada

26/09/2018

​La gran invasió

12/09/2018

​Lladres a Cabrera

25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

Participació