Dels fems a la depuradora

«Les rieres i els torrents rebien fins ara tot el que expulsàvem els habitants de Cantoni»

per Blanca Busquets, 11 de juliol de 2018 a les 07:00 |
Les meves tietes (la meva mare no, que és de l'any de la guerra) em parlaven de moltes coses que passaven a Cantoni durant els anys trenta del segle vint. M’ho van detallar tant que gairebé diria que ho tinc present com si m’hagués passat a mi. Recordo una d’aquestes tietes el dia que es va començar a parlar amb insistència d’aturar el treball infantil (aquelles coses de què abans ningú no feia cabal). Era una tieta que havia estudiat i que va fer de mestra durant més de quaranta anys, que tenia una obsessió perquè els nens estudiessin i juguessin. Però no es va poder estar de dir-me: “Oh, però si nosaltres no fèiem altra cosa, quan érem petites! No n’hi ha per a tant!”. Es referia a anar a ajudar el pare al camp, a afaitar homes, a servir aiguardents de bon matí (tenien hostal i barberia). Tot això a més d’anar a l’escola.

De la mateixa manera, em parlaven de les condicions higièniques. La germana del meu avi havia anat a Barcelona a estudiar infermeria molt a començaments del segle XX i havia treballat amb bons metges. Li havien ficat al cap que hi ha tantes i tantes malalties que simplement es guareixen (o no apareixen) amb un mínim de cura higiènica. El xoc entre les seves idees i el modus vivendi a Cantoni en general devia ser sonat. Entre els femers, els animals que escalfaven el pis de dalt (i que l’impregnaven de malalties), allò de no banyar-se gaire (o gens) i allò de tossir sobre el plat, etc., la tieta infermera devia tenir feina i sospito que unes quantes baralles.


Als anys seixanta, jo no vivia a Catalunya, però en visites esporàdiques havia tastat el temps del femer al pati i dels animals del pis de sota. Als anys setanta, el femer encara hi era. Sortir al pati era trepitjar excrements de vaca, sang de gallina, o, simplement, fems. A la pudor, t’hi havies d’acostumar, anava amb la cosa (... i us diré que a mi m’agradava i tot).

Els temps han canviat, ja no hi ha femers i als patis s’hi pren el sol. Des de sempre, però, a Cantoni hi havia una sensació de revival per l’olor que se sentia quan trepitjaves un “riu” d’aigües residuals. Les rieres i els torrents rebien fins ara  tot el que expulsàvem els habitants del poble. I així estaven... I bé, ara ja ho estan menys. Gràcies a l’Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal d’Osona, sembla que s’ha acabat definitivament el temps dels fems. Una depuradora d’aigües residuals s’ocupa que així sigui, i, segons diu l’alcalde, Àlex Montanyà, això ho tindrem enllestit del tot a finals del 2019.

Benvinguda depuradora... I adéu, era dels fems. Hola modernitat.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
26/09/2018

​La gran invasió

12/09/2018

​Lladres a Cabrera

25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

13/04/2018

​Intercanvi de llibres

Participació