Galls i llibres a Sant Boi

«Sant Boi té una llarga tradició artística (gràfica) i resulta que també té un forat per a la literatura»

per Blanca Busquets, 11 de juny de 2018 a les 06:00 |
Em van demanar de fer la ressenya de la novel·la guanyadora del primer concurs de novel·la breu de Sant Boi de Lluçanès, a l’acte de lliurament del premi, diumenge 3 de juny. L’obra guanyadora, Salabror, de l’ebrenc Agustí Clua, evoca el mar des de molts punts de vista. I també evoca alta literatura: Els referents literaris, tal com vaig esmentar a la meva ressenya, són presents en tot el text, i no sé si l’autor ho va fer a consciència o no, però realment, allà s’olora Homer, s’olora Golding, s’olora Saint-Exupéry... En qualsevol cas, tindreu ocasió de comprovar-ho vosaltres mateixos a l’obra, que, publicada per Cossetània, es presentarà per la Festa Major del poble.

El dia va ser passat per aigua, però també passat per cultura. Sant Boi té una llarga tradició artística (gràfica), i, ves per on, resulta que també té un forat per a la literatura, se la pren seriosament i  puc dir que, tant al guanyador com als membres del jurat I a mi, ens van tractar a cos de rei. Rebuda, atencions, aperitiu, dinar... Tot en un ambient cultural que, sense ser elitista (sobretot, que, si no, es faria insuportable!), fa que t’adonis que estàs envoltat (o envoltada, en el meu cas) de gent que sap de què parla, i molt, en qüestió de lletres. I això fa que t’hi trobis bé, com a casa.


Dic que no m’ho esperava perquè per a mi, Sant Boi sempre ha estat el poble dels quadres. Aquesta idea associada a aquest poble, es fa del tot evident al concurs de pintura ràpida de cada any, pel Pilar. Jo no hi entenc ni un borrall, però sí que sé apreciar la bellesa, i a fe que a Sant Boi saben concentrar-la tota en un sol dia. És el dia que hi ha pintors pertot i per on menys t’ho esperes, en un racó de la plaça o d’un carrer, en un tros de prat, en una terrassa o cap a la muntanya.

Però no és només el concurs de l’octubre. Aquest diumenge del concurs literari, també hi havia hagut concurs de dibuix per a nens. A Sant Boi es fan durant l'any classes de dibuix i pintura. Com us dic, al poble hi ha una especial atenció i cura d’aquest art i que tothom qui vulgui hi tingui accés. Si hi aneu, trobareu sales d’exposicions, però també quadres penjats, com per casualitat, en qualsevol pany de paret dels llocs públics. A tot arreu hi ha pintures que us embadaliran, que us encaterinaran, que us embadocaran. També n’hi ha als restaurants. Sense anar més lluny, al lloc on vam dinar (Cal Met) hi havia una col·lecció de pintures de galls del pintor local Salvador Ginestar, que eren una autèntica delícia. No us esteu de visitar-los si hi passeu. 

Gràcies, Sant Boi, pels galls, pels llibres, per l’art. 

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
10/10/2018

​La protecció de la Foradada

26/09/2018

​La gran invasió

12/09/2018

​Lladres a Cabrera

25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

Participació