Adeu, la Tralla

«Se’n va tot un món que feia brillar amb lletres la ciutat de Vic des d’un racó de plaça»

per Blanca Busquets, 11 de maig de 2018 a les 06:00 |
Jo havia “treballat” a la llibreria El Clam, de la Pilar Cabot. Les cometes són perquè ho havia fet unes vacances de Nadal (els meus pares ho havien pactat amb la Pilar), no sé exactament a quina edat, però quan era adolescent, i, és clar, per més que jo llegís, de vendre no en sabia gens i em fa l’efecte que, més que ajudar, molestava. Quan la Pilar no mirava, em dedicava a llegir en algun racó, i llavors, és clar, arribava un client i em despertava del meu paradís de lletres i no sabia com plantar cara a la realitat. 

El Clam va deixar d’existir i, amb els nous temps, suposadament lliures, va aparèixer la Tralla. Recordo que, als estius, hi baixava a comprar llibres des de Cantoni. Ho feia a la Tralla i a l’Anglada. Si un no tenia el que buscava, ho tenia l’altre (per cert, la llibreria Anglada mereixeria un gran article! Tants anys, tanta feina i tan ben feta...).


La Tralla tenia una cosa bona: els mil taulells i racons per perdre-s’hi remenant i fullejant, que és allò que tant ens agrada fer als que estimem els llibres. Hi havia silenci i ningú no et deia res si encastaves el nas als fulls per olorar-los, una de les coses més exquisides que es poden fer amb un llibre (a més de llegir-lo, per descomptat).

Ha passat el temps i la Tralla va canviar de lloc i va canviar de mans. Van obrir altres llibreries. El món del llibre ha anat evolucionant i adaptar-se als nous temps no ha estat gens fàcil, ho sé perquè parlo contínuament amb llibreters. Superar la crisi ha estat el pitjor. N’hi ha uns quants que ho han aconseguit, i hi ha llibreries que, tot d’una, sorgeixen del no-res com una mena de miracle. És per felicitar-les, és per alegrar-se’n i molt.

Però hi ha l’altra cara de la moneda. La mort d’una llibreria tan emblemàtica com la Tralla. Pensava sincerament que, ara ja, trigaria a veure com desapareixia una llibreria. I bé, no ha estat així. Amb la Tralla se’n va tot un món que feia brillar amb lletres la ciutat de Vic des d’un racó de plaça. Adeu a una ullada de sol, adeu a un bon pessic de vida.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

13/04/2018

​Intercanvi de llibres

26/03/2018

​Diuen que plourà

26/02/2018

Els avis de la bufanda groga

Participació