Opinió

Osona al Dakar

«M’han fet sentir orgull de tota aquesta gent. Són molts d’Osona, per a una terra, Catalunya, tan petita»

per Blanca Busquets, 12 de gener de 2018 a les 11:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
He quedat distreta de saber que hi ha tants corredors de cotxes i motos d’Osona (que hi han nascut o que hi viuen) al Dakar 2018. Amb tota sinceritat, les curses de motor no són el meu fort ni tan sols les posaria a la llista dels meus principals interessos. Però sí que és cert que tenen dues coses que m’han remogut una mica.

La primera, m’han despertat els records d’un temps en què a Osona ja es coïa tot en qüestió de motos de trial i motocròs. Servidora també ha estat jove (ho juro!) i també m’havia passejat pel bosc amb alguna d’aquestes motos mirant de no posar cap peu a terra. Amb això vull dir que allò que es planta i es rega acaba florint. Per això no se’m fa estrany que hi hagi aquest planter de pilots relacionats amb Osona que ara vagin al Dakar.


La segona és que m’han fet sentir orgull de tota aquesta gent. Són molts d’Osona, per a una terra, Catalunya, tan petita. I, encara que, com us deia, el món del motor no és el meu, sí que ho és Osona i, encara més, el de la gent d’aquí que és capaç de superar-se d’aquesta manera per sorprendre el món, per deixar-lo amb la boca oberta, com passa amb els set que ens representen, encara que, en el cas de Nani Roma, hagi hagut de plegar per un ensurt que, afortunadament, no ha passat d'aquí.

Nani, doncs, i també Laia Sanz, Rosa Romero, Jaume Aregall, Gerard Farrés, Marc Solà i Nandu Jubany, l’enhorabona pel que feu. I, Nani, recupera't. A tots, molta sort.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
12/09/2018

​Lladres a Cabrera

25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

13/04/2018

​Intercanvi de llibres

26/03/2018

​Diuen que plourà

Participació