opinió

​Per una nit, com un rei

«Diuen que tinc una retirada amb el Gaspar taradellenc, així que, si em poso als seus ulls, estic convençut que la nit més màgica de l’any és una nit inoblidable»

per Marc Güell, 9 de gener de 2018 a les 14:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’endemà de les cavalcades de Reis, és interessant llegir els diaris i veure com juguen amb la innocència. Per exemple, sobre el seguici reial de Barcelona, el diari Ara deia dissabte que “el rei blanc recordava molt l’actor Josep Maria Pou” o que “les faccions del rei ros eren ben similars a les de la regidora Janet Sanz”. O La Vanguardia explicava l’any passat que “Gaspar tenia una sorprenent semblança al periodista Jordi Basté”. Divendres, vaig tenir unes sensacions similars a la cavalcada de Taradell. Diuen que tenia una certa retirada amb el rei ros.

Si em poso als seus ulls, sota aquella barba densa i amb un vestit pompós, crec que ha de ser una nit molt màgica i especial en què realment et sents el rei del poble. M’imagino dalt d’una carrossa majestuosa, saludant a tothom, intentant seguir els nens que busquen embadalits la teva mirada i en què els pares no saps si per una estona fan d’actors o també es fan seva la nit més innocent. La sensació és d’un clímax especial, i sobretot quan passes enmig d’un passadís com si els reis fossin Messi. De fet, molt més que un Messi! Es crea una connexió misteriosa i el cert és que es confirma allò que els reis ho veuen tot, perquè afloren les millors emocions. Retenir les mirades dels nens des d’uns ulls reials i les mirades de complicitat amb els seus pares no té preu.


I pel que m’ha explicat el Gaspar taradellenc el millor de tot són les abraçades, els petons, els missatges: “Rei Ros, t’estimo molt”, “He demanat un sac de salut, però ja sé que no me’l pots portar”, “M’he portat bé, però un dia vaig fer enfadar al pare”, “M’he portat mig bé, mig malament”... Gosaria dir que la sinceritat que treuen la nit de Reis perdona totes les trapelleries que han fet durant l’any. Sens dubte, i tots els que han passat pel mateix ho diuen, es converteix en una nit inoblidable i la millor de l’any.

Com deia, és una nit d’emocions. La visita de Ses Majestats als avis que estan a la residència també remou els sentiments. Ulls plorosos i mans que t’agafen amb força indiquen que la innocència no és només cosa de nens. Per què quan ens fem grans tornem a creure en aquells homes aparentment més grans i tan majestuosos? Segurament a tots aquests avis els ha tocat viure massa coses desagradables, sobretot durant els anys de la guerra, i, veient com està el món, ara preferirien viure en una innocència permanent. 

Són gairebé les 10 del vespre i, superades les cinc hores més reials de la meva vida, torno a la realitat i m’adono que, al món, no hi ha innocència que valgui. El telèfon mòbil continua traient fum i confirmo el que deia el rei ros en el seu discurs: “Molt a prop d’aquí també passen injustícies, massa injustícies”. I un desig: “De tot cor, esperem que, aquest 2018, sigui l’any de la justícia justa i que tots els innocents puguin gaudir de la llibertat”.

Que tingueu un bon any!

 

Marc Güell
Nascut a Vic un 11-S, però del 1984, sóc periodista. Des del 2007, treballo a RAC1, entre els Serveis Informatius i 'El món a RAC1'. A la comarca, hi he fet i hi faig una mica de tot (ràdio, tele i premsa), però destaco, sobretot, més de 15 anys de col·laboració a Ràdio Taradell. Més enllà de les ones, em trobareu aquí (a Osona.com), al bloc Desemboirant Osona, a Twitter i Instagram.
14/09/2018

​«Ara tornen a estar junts»

06/07/2018

No s'ha parlat prou

04/06/2018

Groc

04/05/2018

Xinxes contra «la Manada»

03/04/2018

​Escorial 1-Espadaler 0

07/03/2018

​Que continuï nevant

05/02/2018

​Incívics!

09/01/2018

​Per una nit, com un rei

13/12/2017

La força de la gent

06/11/2017

​Al conseller Mundó

Participació