​La plaça simbòlica

«La plaça de Vic és la representació gràfica que Osona sencera és capdavantera a l’hora de sortir al carrer»

| 13/11/2017 a les 06:00h
Fa dos mesos que vivim intensament. Algunes vegades amb grans esperances de país que, malauradament, han hagut d’anar derivant cap a les grans reclamacions de persones; de persones que, començant per la que tenim més a prop, en Carles Mundó, han rebut de manera directa la porra de la repressió, i ara es troben privades de llibertat en una presó de l’estat, lluny de casa. Perquè, evidentment, abans de qualsevol altra reivindicació, hi ha el rescat de les persones que, sense cap mena de vacil·lació, considero segrestades.

Per tot, pel país i per les persones, fa dos mesos que se m’humitegen els ulls cada vegada que veig plena la plaça de Vic, clamant, reclamant, exigint. No hi he estat. He estat a manifestacions a l’Esquirol i a Barcelona, no a Vic. Però el tsunami emocional es converteix dintre meu en un doll de llàgrimes incontrolable cada vegada que veig fotos i gravacions d’aquest espai emblemàtic ple de gom a gom. 

I és que la plaça de Vic és la representació gràfica que Osona sencera és capdavantera a l’hora de sortir al carrer. Fins i tot diria que aquesta plaça és un símbol de totes les places plenes de tot el país. Les de cada poble, les de cada ciutat. Perquè no oblidem ni els que han tancat injustament a la presó, ni la República Catalana que nosaltres vam triar i que els nostres presos van defensar amb la seva llibertat. 

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer. I arribarà un dia, en podeu estar segurs, que atraparem l'estel.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
01/01/1970
El llibre destaca per "la intenció literària i la voluntat experimentadora" i es publicarà el març del 2018 a L'Altra Editorial
Dues hores empresonada per reclamar la llibertat dels presos | Albert Alemany
Carles Fiter
01/01/1970
Mercè Panyella, educadora social i una de les voluntàries que ha entrat en una cel·la, considera que el muntatge provoca "una reflexió a la societat sobre el sentit de la presó" | Els empresonats es converteixen en "dipositaris del suport" que es vol fer arribar als "Jordis" i al Govern
Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
L'Audiència Nacional va informar favorablement del trasllat de la investigació
Ramon Espadaler | Adrià Costa
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent