Un passeig amb en Gabí

«Les tradicions populars són molt presents a la seva obra i, en aquest sentit, s'ha convertit, juntament amb la seva parella, la Judith Camps, en un referent nacional en imatgeria festiva»

| 24/04/2017 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És dilluns de Pasqua i decideixo matar les hores que queden de l'última tarda de vacances de Setmana Santa anant a passejar el quisso. Aquelles hores tontes, mandroses i un pèl depriments abans de tornar a la feina. Em dirigeixo a una de les rutes habituals cap als afores de Torelló, a menys de 10 minuts a peu de casa. Pujo cap al Puig des de la Ronda del Puig, deixo anar el gos i m'hi trobo una altra persona que també hi està pujant. Al moment no el reconec, però de seguida m'adono que es tracta d'en Gabí Boixader. A una mà hi duu el seu típic barret negre i sobre l'espatlla un jersei, per si de cas fa fred. Feia dies que no ens vèiem. Tot i ser veïns, viu quatre cases més avall a l'altre cantó del carrer, ens veiem molt poc sovint. Intercanviem unes primeres paraules, en Mac també el saluda, i de seguida ens posem d'acord per fer la caminada junts.

En Gabí és un artista plàstic reconegut per la seva obra pictòrica i escultòrica. Als seus quadres recull racons prop de casa, ja siguin paisatges urbans o rurals. Li ha agradat sempre reflectir la vida quotidiana, especialment aquella que hem anat perdent als pobles. Les tradicions populars són molt presents a la seva obra i, en aquest sentit, s'ha convertit, juntament amb la seva parella, la Judith Camps, en un referent nacional en imatgeria festiva. Sovint el Taller Gabins, que tenen a la mateixa casa a on viuen, rep diferents encàrrecs de creació i restauració de figures de nans i gegants.

Un cop som a dalt del Puig de seguida en Gabí em diu: "veus, el campanar queda apagat pel núvol, mentre que al fons hi toca el sol. Aquesta llum no m'aniria bé per pintar. Però d'aquí a un moment tot pot canviar". Trec el mòbil i li ensenyo una foto retocada que vaig fer des d'aquest mateix punt i que tinc penjada a Instagram. Vaig sobreposar una foto del campanar a una altra en què la resta de cases estaven mig amagades darrere la boira. "Veus, veus! Això volia dir". Ens mirem l'inci de posta de sol i assenyalant cap a ponent em fa veure que, de moment, no tenim núvols a l'horitzó, "jo en dic llàgrimes de Sant Salvador" afegeix, ja que el sol es pon darrere l'ermita de Sant Salvador.

Continuem el camí en direcció llevant. Aprofito per ensenyar-li algunes altres fotos que vaig fer des d'aquí dalt i ell se les mira atentament. I comencem a parlar de l'art. De què entenem com a art. Ell em diu que hi ha molta gent gran que aprofita per començar a pintar, però que s'ho pren més com un hobby i no tant com una activitat artística. Jo li parlo de la fotografia i especialment de la teoria de Joan Foncuberta sobre la postfotografia o com fer art amb les imatges que podem trobar per internet. Li explico que s'han fet experiments molt interessants amb l'ús d'imatges, com per exemple les que es poden trobar a Google Maps. També reflexionem sobre l'ús del Photoshop i ell em diu: "jo també interpreto el paisatage quan pinto" i em confessa que alguna vegada ha fet desaparèixer les fulles d'algun arbre perquè es pugui veure allò que amaguen al darrere.

Comencem un debat que no resolem, però sí que arribem a la conclusió que actualment "quan intentes obrir una nova finestra en l'art t'adones que ja està tot fet" i que potser les innovacions vénen més per l'ús de les noves tecnologies. Precisament en aquell moment de la conversa, després d'ensenyar-li alguna foto més, em quedo sense bateria al mòbil i en certa manera em sento més alliberat.

A partir d'aquí comencem a parlar de molts i variats temes. Parlem dels artistes que ja estan en edat de jubilació i com ho han de fer per seguir creant i, alhora, poder cobrar la jubilació. De les dificultats que tenen els artistes joves i com ha afectat la crisi també al món de l'art. Tenim un diàleg intens sobre com podríem donar a conèixer millor aquest paisatge i entorn únic que estem veient mentre passegem. O sigui, com podríem fer augmentar el turisme tot i que arribem a la conclusió que "potser és millor així, que no sigui que vingui massa gent i ens l'espatlli". Tot i això, lamentem que molts comerços tradicionals estan tancant i "si, per exemple, s'hagués mantingut el mercat setmanal a la plaça Vella i haguéssim fet propaganda de des de quan tenim permís per fer-lo, potser ens vindria gent d'arreu per visitar-lo".

De cop, ens adonem que estem intentant allargar tant el passeig que ens hem allunyat més del compte. Tornem enrere i ens marquem com a destí el Santuari de Rocaprevera. El sol gairebé s'ha post del tot i en Gabí s'atura davant d'un so repetitiu: "ah, guaita, és un corb". Parem l'orella i ens adonem que és pràcticament l'únic que sentim, a part de la remor llunyana del riu Ter "que baixa ple" i els esbufecs del quisso. Pocs metres més endavant ens aturem de nou davant del paisatge "és un Vayreda, només hi falten uns xais", en Gabí riu.

Ja tornem a ser en terreny urbà. Arribem a la plaça Vella i ara ens aturem davant de Can Parrella a on, aviat, s'hi faran els plens de l'Ajuntament i en Gabí torna a parlar de la llum: "quan sigui de nit i facin ple podrem veure com llueixen els vitralls". Silenci. "Per cert, costarà escalfar la sala, que els sostres són molt alts". Pocs metres més endavant ens aturem per últim cop, ara ja al nostre carrer, davant la figura de Sant Nazari que tenim darrere una vitrina. "Això sí que eren màrtirs. Ja m'agradaria veure si per la independència alguns es sacrificarien tant", diu en Gabí, i jo li responc "a alguns ja els agrada fer-se el màrtir, ja". En Gabí treu l'enorme clau, de mig pam, ens acomiadem, camina 10 passes i entra a casa seva. Jo entro a la meva i em diuen: "a on has estat tanta estona?" i per dins penso "potser millor ho poso per escrit, que és una mica llarg d'explicar".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Enric Xicoy
Des de l'any 1973 viu a Torelló. Doctor en Periodisme per la URL on exerceix de professor i de Secretari acadèmic a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha col·laborat en diferents mitjans d'Osona i també ha treballat a mitjans nacionals com Catalunya Ràdio, Canal 3/24 o La Vanguardia. Podeu seguir-lo al seu blog personal Ges Avall.
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia insta a anar a votar el 21-D
El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, i el bisbe de Vic, Romà Casanova | UVic-UCC
01/01/1970
Ambdues institucions treballen conjuntament per explicar la influència que ha tingut l'església i el llarg període del Bibsat de Vic en la història de Catalunya | Paul Freedman de la Universitat de Yale oferirà la conferència inaugural el dimecres 29 de novembre al Palau Episcopal de Vic
En Peyu i Nandu Jubany han estat els primers presos que hi han entrat | Adrià Costa
Carles Fiter | 2 comentaris
01/01/1970
"No volem normalitzar que hi hagi 10 persones a la presó per motius polítics", explica Marc Sardà, portaveu d'Òmnium Osona
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
01/01/1970
El manifest va adreçat a les Nacions Unides, el Consell Europeu i la Comissió Europa
01/01/1970
Els republicans obtindrien 38 diputats, segons el sondeig del rotatiu | Junts per Catalunya, C's i PSC empatarien a 25 escons i la CUP n'aconseguiruia entre 7 i 8
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
01/01/1970
El popular Franc Bogovic reclama una solució "política, i no la presó", la socialista Ana Gomes diu que és "una vergonya" tancar els consellers i el liberal Petras Austrevicus demana la fi de les "amenaces i els empresonaments"
01/01/1970
Els republicans i els "comuns" empatarien a vuit regidors, segons l'enquesta del rotatiu | C's també aconseguiria vuit edils i el PSC en guanyaria dos i arribaria als sis | El PDECat en perdria quatre i es quedaria amb sis
Una imatge d'arxiu de l'enfonsament del Prestige | Arxiu
Àlvar Llobet | 1 comentari
01/01/1970
La fiscalia va xifrar la tragèdia en 4.328 milions d'euros, i l'únic condemnat va ser el capità grec del vaixell, que va transferir el pagament de la multa a una asseguradora britànica que encara no ha pagat ni un euro
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 8 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Claustre gòtic del Col·legi Sant Miquel de Barcelona | Mariona Batllés
Dani Cortijo | 2 comentaris
01/01/1970
De claustre nudista, amb monges "lleugeres de vestimenta", a pati d’escola