Crespi: Et suggereixo de facis tres incursions analítiques amb síntesi.
Per Anònim el 28 d'abril de 2017 a les 16:55
1) En el domini de la prostitució, en especial en els perfils dels bagassers que en són molts; dóna molt de si. 2) En la perversa ideologia de gènere. 3) En la surrealista correcció política aplicada al sexe.
Herencia
Per Anònim el 29 d'abril de 2016 a les 13:48
Estos es una herencia heredada en cuarenta años de dictura y sus formas de pensar de aquella gente, existen y se pueden localizar los deberes de las mujeres estan editadas en libretos de aquella época, y lo que dictamina que la mujer es un simple utensilio para el hombre, mira de localizarlo es horrososo lo que expone.
Han tenido que pasar muchos años para las cosas vayan cambiando, pero en el día todavía existe al igual que el machismo.
Una dita de l'Antiguitat que podria ser molt útil avui dia
Per Anònim el 17 d'abril de 2016 a les 23:01
"La naturalesa té millor sabor en les petites porcions" (Aristòtil, segle IV aC)
blanc i negre
Per Anònim el 16 d'abril de 2016 a les 09:53
"Bufó, fes-me riure", va dir la reina al seu bufó. "Amant, donam plaer", digué després al seu amant, i l'amant s'hi escarrassà, tot i que la meitat de les accions que volia la reina no li causaven cap ni un plaer, i algunes li feien repulsió i tot. Arribat a casa, l'amant li tocà sessió doble, la dona també en tenia ganes, però era l'altre extrem, era fer l'amor a un sac de patates amb un forat. I l'amant pensà que hauria d'estalviar una mica per anar-se de putes i poder gaudir amb una profesional.
Constatació
Per Anònim el 15 d'abril de 2016 a les 14:44
En sexe avui dia som més ignorants que els nostres pares i avis. Tant sexe per tot arreu ha sigut la cerimònia de la confusió i la gent ara té les idees menys clares que mai en aquest tema com en tants més.
I segons tu, 08:22
Per Anònim el 15 d'abril de 2016 a les 13:05
Com és el sexe de manera "no natural"????
HOMÒFOB!!!!
Caram... li ha agradat el tema a l'audiència vistos els rotllos que han deixat anar...
Per olodelbages el 15 d'abril de 2016 a les 08:22
Crec que ningú ha comentat la part "animal" adherida a l'ADN que tenim tots els homes de manera instintiva I natural... el sexe, de manera natural és procreació... els "mascles" tenim una necessitat innata de procrear... l'únic que ens diferencia dels animals és el raonament... han d'entendre les dones que de vegades ens costa molt lluitar contra aquest instint animal i ser una mica més tendres... tenen tota la raó del món de queixar-se... vinga nois, que la societat demana canvis!!!
Salut i Independència... sexual!!!
Cromanyones
Per Anònim el 14 d'abril de 2016 a les 22:00
Dones vegetals al llit.
Em fa sentir com si em follés un sac de patates, diu ell.
Quina tristor, quina alegria
Per Ina el 14 d'abril de 2016 a les 16:32
Sabeu? Aquest masclisme (tant en dones com en homes), aquesta petita mirada que fa que la gent es pensi que les coses del sexe han canviat MOLT, o que les coses de sexe es parlen MOLT, i de criticar algú que posa els punts sobre les is perquè potser sap o veu molts "casos", em sembla petita i limitada, pobre, indigne de comentar-se en un mitjà digital...
Es parla més de sexe (no de relacions satisfactòries majoritàriament), i han canviat coses (per desgracia no totes bones). Però encara hi ha casos i molts, que fan que l'article sigui totalment cert.
I si que és cert que hi ha personatges femenins que potser no han evolucionat respecte les idees de sexe i relació de parella, i animo als homes que n'estan al costat a parlar amb elles, o fer terapia de parella els dos, o elles soles, o ells sols, potser també.
Ara bé, la predominància del coit en els homes hi continua sent, sinó doneu un cop d'ull a la majoria de pornografia. En canvi, la pornografia per a dones, és més que suggerent! i També hi ha coit, a vegades.
M'encantaria que aquests homes que es queixen d'aquestes dones, anessin ells al terapeuta, o es possessin en plan tronc sense moure's, o tinguessin el valor de dir "tinc mal de cap", o de no voler un dia sexe o fer l'amor (perque les dones potser també volem un dia fer sexe i no fer l'amor), o un dia la sorprenguessin amb alguna cosa que li agradés (encara que no acabés amb sexe, potser la sorpresa encara seria més gran).
I m'encantaria també, com a dona, que algunes de les congèneres meves siguessin més obertes de mires i menys masclistes, cosa que ajudaria a anar canviant aquest masclisme interioritzat i retrògrad que no les deixa disfrutar del seu cos i de la companyia de la seva parella, anima comentaris com els que hem llegit aquí.
Potser com a suggerència la Senyora Crespi ens podria obsequiar amb un article de "dones cromanyones", o perquè han acabat essent així. Peró si de ben segur s'ha decantat per "homes cromanyons", serà que ho ha vist massa vegades!
Fem simetria
Per Anònim el 14 d'abril de 2016 a les 14:59
Fem simetría:
"Dones cromanyones al llit" (títol)
«”Em fa sentir com si fos només un penis”, diu un home que té una dona que s’ha quedat a la prehistòria sexual» (subtítol)
I m'estalvio les consideracions simètriques de l'article.
No som tots iguals?
Que dirien les feministes d'un tal article?
No és estrany que molts homes protestin.
A més que en el tema sexual hem anat marxa enrere des de fa temps, potser des dels Kamasutres, Decamerons i Boccaccios d'una época que es pensaba redescobrir la sopa d'all.
Igual de troglodites son les ex-dones
Per Anònim el 14 d'abril de 2016 a les 14:04
Que arriba determinada edat i es transfiguren en cosso cil.líndrico-esfèrics, fumant com a carreteres i fent servir paraules malsonants proferides a crits. No et fot....
orgull femeni?
Per Anònim el 14 d'abril de 2016 a les 12:24
a la de l'orgull masculí ferit:
T'equivoques, res d'orgull, i res de "per una vegada que es ridiculitza l'acció masculina"...
Actualment és una constant. La de criminalitzar l'home en tot, la de titllar de masclisme qualsevol actitud, la de criticar actituds que fan tan home com dona, però només criticant els homes.
Sobre el cagar-se amb el feminisme, actualment el feminisme ja s'a allunyat definitivament de la lluita per la igualtat de gènere. Precisament, som els que sempre hem lluitat per la igualtat de gènere els que estem en contra d'aquest feminisme, que s'ha convertit en un lobby de dones que no busquen la igualtat sinó avantatges per elles, per injust que sigui.
mainstream
Per gatemprenyat el 14 d'abril de 2016 a les 08:42
El problema real es el llenguatge i com aixo condiciona la manera de pensar de la gent. Si realment volem una societat igualitaria, paritaria on els homes i les dones mantinguin un pla d'igualtat es absolutament indispensable eliminar la connotacio negativa que comporta la paraula masclisme. O en tot cas inventar-se una nova paraula per referir-se al mon masculi.
Perque sino al final massa gent (especialment dones) es mouen en topics i idees preconcebudes que enlloc de denunciar el "masclisme" (aqui en sentit negatiu) el que fan es perpetuar-lo innecessariament. El millor exemple es l'experiencia personal: la persona que em va fer-me fixar en el sexe del conductor/a d'un cotxe per valorar-ne el grau de conduccio es... una dona.
Dubto moltissim que el gruix del feminisme sigui prou madur com per entendre-ho. L'esquema mental (sigui real o no) de "masclisme" = caca / feminisme = guai seguira perpetuant-se en el temps sense que la majoria de les dones analitzin criticament que hi ha de cert en aquest esquema.
Per exemple: no es una manipulacio miserable que l'Anna Gabriel identifiqui les desqualificacions que va rebre en el periode post 27S com a "masclisme"? L'Anna Gabriel sap perfectament (per aixo crec que es una manipulacio miserable) que si ella fos un home hagues rebut tantes o mes desqualificacions en el periodes post 27S. Perque la tensio politica viscuda en el post 27S no te res a veure amb la vagina o el penis de l'Anna Gabriel, sino en la inconsistencia de fer unes declaracions politiques en campanya electoral, despres canviar-les, posar en risc el proces d'independencia, no acceptar mai cap proposta de Junts pel Si, intentar esquerdar Junts pel Si parlant de noms alternatius sense consultar-ho abans amb els afectats etc. etc.
Pero clar, despres l'Anna Gabriel es presenta com una victima pel fet que ella sigui dona, com si el fet de ser dona hagues sigut l'origen de la tensio politica en el post 27S.
En fi, els catalans tenim el que ens mereixm.
15:11
Per Anònim el 13 d'abril de 2016 a les 22:03
El sexe a Vic no és pecat. És un miracle!
Orgull masculí ferit
Per Anònim el 13 d'abril de 2016 a les 20:17
Ostres, us ha ferit l'orgull eh senyors!!
Crec que és sensat reconèixer que el sexe almenys fins al moment I EN TERMES GENERALS gira entorn el penis i la copulació.
Me n'alegro que els dolguts aquí presents no caigueu en aquesta llarga tradició però per una vegada que es ridiculitza l'acció masculina no cal cagar-se en el feminisme.
El resultat de l'evolució social recent
Per Anònim el 13 d'abril de 2016 a les 17:06
No fa tant que la força de la familia i la religiositat ambiental protegien molt a les dones.
Hi havia repressió sexual, és cert, cosa que portava a idealitzar el sexe contrari, però més que la repressió freda i inhibida de les caricaturesques pel·lícules espanyoles, era una repressió càlida, plena d'emoció, afecte i tendressa com a substitutius; sovint bullent de sentiments i passió, que com eren internes i no exterioritzades, eren encara més fortes. En tot allò de la sexualitat les dones eren les qui tenien la paella pel mànec davant d'uns homes inexperts, ingenus i en ocasions atemorits. Qui no ho hagi viscut i vulgui saber com es vivia aleshores pot llegir qualsevol dels molts llibres, tant d'autors homes com dones, sobre la sexualitat en la postguerra i se'n farà una idea. Era "l'apoteosi del sisè" com deia un crític contemporani.
El fenomen del "destape" dels primers anys 70 va ser un clar intent de combatre aquesta situació; aquest intent d'erotitzar superficialment la societat de forma manifesta, alhora que desvirtuant i banalitzant secretament aquesta sexualització profunda, sembla que fou voluntari, conscient i dirigit, ja que es donà a la vegada tant a l'Estat espanyol com a Europa occidental i Estats Units, però no a altres llocs del món. Aquesta enginyeria social basada en la potència dels media ja va començar per tant a l'Espanya franquista i amb el beneplàcit quan no l'interès de les pròpies autoritats tardofranquistes. Però ja en aquella època se n'adonaven que es substituïa el misteri de la diferència i l'atracció dels sexes per una aparença exterior, de mera façana, un nou estil desenfadat i desvergonyit d'erotisme i sexualitats fàcils i sense complicacions, que el convertien en descafeïnat, desnatat, amb edulcorant artificial i sense alcohol, que més que jovenil era infantil. El sexe va passar de tenir un poder enorme necessitat de control, a ser anodí i ridícul i d'això en van dir alliberament sexual. En realitat en va ser la banalització.
També la revolució sexual de la segona meitat dels anys 60 va ser en el fons una altre forma de presa de pèl, quan no de nou una altre forma d'enginyeria social. Els portaveus del moviment deien que això combatria al sistema i que acabaria amb el capitalisme, que no ho podria assimilar, quan el sistema ho va assimilar perfectament a favor seu i el capitalisme en va fer l'agost i tots dos ho usaren com un nou i més eficaç mètode de propaganda i control del jovent.
Ben mirat, és just al contrari
Per Anònim el 13 d'abril de 2016 a les 15:11
No fa massa dècades, uns quaranta-cinc anys, quan era un jove, Vic i comarca estaven plens d'amors platònics, unidireccionals o bidireccionals, d' amors no correspostos - en que la part amant solia ser la masculina, tot i que també hi havia alguns casos femenins - d'amors mutus frustrats, d'amors no confessats per part de l'home i d'amors negats per part de la dona, tot i ser evidents en els dos casos, d'amors sublimats... No cal remuntar-nos al 1931 de la "Laura,ciutat dels sants de Miquel Llor, ni menys al segle XIX. L'amor home-dona, potenciat per la impossibilitat, la renuncia, la timidesa, la pobresa d'ell (la d'ella no solia ser cap problema en principi), flotava en l'ambient, ple d'amors d'aquests citats o d'altres que pel que fos es mantenien en secret. La pràctica sexual era mínima, però hi havia una apoteosi d'enamoraments i de desigs no consumats, que portaven a aixecar la parella a un pedestal. Era el temps d'aquella frase "el sexe a Vic és un miracle", un món enamorat no practicant de sexe que és inconcebible avui dia, però que també tenia un peculiar encant, tot allò sexual, inabastable i idealitzat, es veía meravellós i màgic.
Dir que abans el sexe era més brutal que ara està absolutament, rotundament equivocat. En el XIX es vivien els drames romàntics, almenys en la literatura. Al segle XVIII hi havia la cavallerositat galant, al s. XVII idolatraven a les dones i la feminitat, al s. XII tenim l'amor cortés, els tribunals d'amor... I a la Prehistòria hi havien les Venus paleolítiques. És ara quan el sexe s'ha desmitificat i vulgaritzat fins a extrems impensables fa només quaranta o cincuenta anys.
És freqüent que qui acusa de masclisme ho sigui ell/a de forma inconscient.
Per Anònim el 12 d'abril de 2016 a les 19:12
A l'anònima de les 20:12 que diu que és un home:
Fas allò que és típic amb qui és d'un grup feminista però que en realitat no vol la igualtat sinó defensar interessos de les dones per injusts que siguin. Fas la irracionalitat d'acusar de masclista a tothom que aporti arguments.
Igual com el feixista Fraga Iribarne acusava de feixistes als independentistes entre d'altres.
Acuses de misògam quan demostres una androfòbia de collons.
El què veig aquí que els comentaris contestataris a l'article, son molt igualitaris. Que per altra banda és el més lògic: El problema és tan de dones com d'homes.
És absurd i anticientífic dir que "la majoria d'homes son uns freds i en canvi les dones no", i igual d'anticientífic dir que "la majoria de dones son unes fredes i en canvi els homes no".
I l'actitud dels homes que vol descriure l'articulista, no es correspon a la realitat. N'hi pot haver, però igual que les dones.
no ho veig tan clar
Per Anònim el 12 d'abril de 2016 a les 18:33
no és tan clar que ara la sexualitat sigui més humana que abans, en alguns casos pot ser que sí però la impressió és que en la majoria hem anat enrere, avui dia el romanticisme, el sentimentalisme, l'amor passió, ben corrents encara fa un quart de segle o mig segle, farien riure a molts; si fins hi ha feministes que diuen que el romanticisme i el mateix amor entre home i dona són masclisme (no és broma, ho van dir un parell de destacades pel seu càrrec, per sant Valentí).
si anem a la sofisticació, doncs tres quartes parts del mateix, ara la impressió és que el sexe és més mecànic, més automàtic o gimnàstic, com deien fa anys alguns/es, sense gaire implicació personal ni coneixement de l'altre; en tot cas aquest sexe prehistòric no era tan abans com ara, recordo que un avi ja molt gran explicava que a la seva joventut les dones les veien com dames i si n'estaven enamorats, gairebé com unes deesses; tampoc s'estila gaire o gens ara això.
és com tot, en algunes coses s'avança, en altres no i en algunes fins es retrocedeix.
Quin mal de cap
Per Anònim el 12 d'abril de 2016 a les 14:58
I que dir de les dones que sempre tenen mal de cap???
Troncs
Per Anònim el 12 d'abril de 2016 a les 08:37
I què passa quan la dona és un tronc, que s'estira i espera que acabin el més aviat possible? El sexe és una obligació per moltes dones, quan hauria de ser un plaer. Massa prejudicis potser? També víctimes d'una educació masclista? No som els homes els únics que ens hem de posar les piles en aquest aspecte...
Ni rioja ni oli andalus
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 20:12
Crespi, quan arribi el moment...Pensa en Anglaterra!!.
Indignant
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 16:07
Com a home m'indignen i m'avergonyeixen els comentaris fastigosos proferits per aquests veritables cromanyons que supuren masclisme, amagat en la ja típica i ignominiosa frase "I les dones que?" com si els homes dels comentaris anteriors s'intentessin justificar envers les seves mancances i els seus amagats pensaments misogens.
Com a home us demano que comenceu a mirar més enllà de la punta del vostre penis.
No anem bé
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 15:53
Sóc dona i aquest article em sembla totalment fora de lloc i menyspreador envers els homes.
Si un home hagués escrit això parlant com d'avorrides són les dones al llit posaríem el crit al cel i aquí encara hem de riure la gràcia!
Home va! No cal! Si tens un problema al llit amb la teva parella no costa res parlar-ho, que ja som grandets. No cal ridiculitzar a ningú i menys fer el que critiquem que fan els masclistes!
Ignorància
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 15:15
Hi ha certa ignorància sobre la sexualitat tant entre experts i gent en general, lo que afecta a un 98% dels barons.
Explicar això ès massa extens poso un enllaç:
http://www.whale.to/a/howe_b1.html
Autors a consultar: Howe, Walter Last, von Urban, etc.
No em repetiré
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 14:51
Anava a contestar-te però ja veig que tots els comentaris han dit el que jo pensava dir.
Espero no caure mai en mans d'una terapista sexual que tingui les teves idees preconcebudes.
Com jugar al golf...
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 12:16
Les frases “És com si es masturbés en mi” i “Em fa sentir com si fos només un forat” demostren actituds de dones que, probablement, hagin contribuit amb la seva parsimònia a fer del seu home el cromanyó que ara tenen.
Acaba sent com jugar al golf... no him ha contrari, només un lloc pla, inerte, inexistent, a on ficarla.
I les cromanyones?
Per Neandhertal el 11 d'abril de 2016 a les 12:10
No en tenim de cromanyones? Els garrulos sempre som els homes, i ha dones que deunidó...
Llavors ens diuen masclistes
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 12:02
Els homes veritat ?? Aixo les dones no ho fan clar que no nomes som els tius. Es porta a un extrem dir masclisme que sha tornar en una manera de defensar-se i ara aixo som els tius nomes. I diu no tots.... La majoria no seran aixi diria jo. I el del primer comentari tota la raó ja que si fos ell i el denuncien hi hauria molta repercusio pero al ser aixi no pasa abolutamente res. Diuen voler igualtat pero de igualtat res.
Com si no hi haguessin cromanyones!!
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 11:44
Prou sectarisme!
Resposta a Elena Crespi-
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 11:27
Crec que segur que te alguna part de RAÓ ....... pero que te que dir de la monotonia femenina amb la seva parella?, el això no toca, sempre esteu pensant en lo mateix, ara que fan aquella seria de TV. QUE TAN M'AGRADA, mentalitat de princesa esperant el seu principet a damunt de un cavall dones amb mes de 50 anys i somniant truites i un llarc etcetera ....que potser en el amic o al amant siguin elles les que porten el ritme...i a poder ser si es el company de una AMIGA, dons molt millor .....el conte de mai acabar, faig so mirar Senyoreta o Senyora.-
Sí, però....
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 11:08
No és un problema exclusiu dels homes. Amb aquest article, que generalitza massa, sembla que només els homes som descuidats amb el sexe... el sexe és cosa de dos...( o més, depenent de les fílies...)
Al igual que és veritat que hi ha homes que descuiden determinades accions en vers les dones, com són el preliminars, la complicitat, l'amor, la compartició d'un moment molt íntim de parella, també és veritat que hi ha moltes dones "procreadores", que un cop han procreat, han tingut fills, o fins i tot abans de tenir-los, veuen en el sexe una qüestió d'obligació, de perversitat, imposada per la necessitat de la seva parella...
La parella és un joc de dos, d'intentar donar tot allò que tens per a fer feliç a l'altre, però de vegades un dels dos descuida que a més de rebre ha de donar i en comptes de parlar-ho, es guarden fins que arriben les males cares i els retrets...
M'hi identifico, però...
Per Anònim el 11 d'abril de 2016 a les 08:32
M'ha fet gràcia perquè aquest problema, l'he detectat jo amb les meves dues parelles que he tingut.
La ex, era possessiva i només comptava ella en el sexe. Em dictava i deia el què havia de fer. Em va fer avorrir el sexe amb ella. Llavors vaig haver de suportar un assetjament sexual que em va posar al límit fins que la vaig haver de deixar.
La podia denunciar però els homes no tenim dret a fer-ho. No ens farien cas. Més aviat se'ns burlarien. Però tampoc ho faria perquè no serveix de res.
El què no dubto que si hagués estat al revés ja podria acabar a la presó, i als diaris sortiria "nou cas de violència masclista".
La segona dona, només és un forat. No per mi, no. carícies i imaginació no me'n falten, però en el moment que em descuido, ja la tenim a ella amb la postura de sempre.
Amb ella ens vam deixar quasi mútuament.
La tercera i actual, anem acceptablement bé, amb això.
Tinc la impressió que el què es diu i denuncia és el contrari de la realitat. És més troglodita la dona que l'home a l'hora del sexe, és més assetjadora ella que ell.
Però... només surt a la llum pública quan és ell.
per Elena Crespi,