Sexe a la primera cita

«El més important no és la decisió que es prengui sinó el motiu pel qual es pren»

per Elena Crespi, 7 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest és un d'aquells temes aparentment superflus que sovint apareixen a les converses entre amigues i amics. I dic que és aparentment superflu perquè realment és un tema important.

"Què pensarà de mi si a la primera cita ja hi tinc sexe?", és una pregunta habitual i que ha donat molt de joc. I, sobretot, s'ha focalitzat de manera heteronormativa i posant a les dones en el punt  de mira. No cal que digui que les dones, de manera habitual, som víctima de més crítiques, de més humiliacions i de micromasclismes que passen desapercebuts per a la majoria (aprofito ara per subscriure el que la companya Sara Blázquez (@SaraBlazquez) va escriure fa uns dies en aquest mateix mitjà sobre el cartell de la fira Casar-se a Osona).


I en una situació com aquesta, les que són etiquetades (sí, encara a dia d'avui) com a "fresques" o "recatades" som les dones.

I potser hem oblidat com d'important és la decisió que es pugui prendre en una primera cita. Més enllà del que pugui passar al llit. I és tan important decidir si et fiques al llit amb l'altra o no com si decidim mentir o no sobre alguna cosa de la nostra vida... però el més important no és la decisió que es prengui sinó el motiu pel qual es pren.

Si una persona, sigui home o dona, de manera lliure decideix tenir relacions sexuals a la primera cita és fantàstic. De la mateixa manera que si decideix no tenir-ne. El que és més preocupant és quan algú sent que no vol tenir relacions en aquesta primera trobada però n'acaba tenint perquè se sent pressionat a fer-ho (per la societat, per l'altre o per ell mateix). I també és preocupant quan algú desitja tenir relacions però no ho fa per por al què diran o al què pensarà l'altre.

Pot semblar quelcom petit però ho trasllado en un altre context: l'adolescència. Hi ha adolescents (m'atreviré a dir que un bon grapat) que acaben accedint a enrotllar-se amb algú només per la pressió del grup, per por a perdre a la persona que els hi agrada o perquè creuen que a l'edat que tenen ja haurien d'haver experimentat amb el sexe. I això no ajuda a potenciar una bona autoestima en aquests adolescents. No us penseu que les persones adultes ens salvem d'aquests tipus de riscos...


¿Quantes persones es coneixen a través de xarxes socials o a través d'aplicacions per lligar (justament fa uns dies en parlàvem a “La Vida” de Catalunya Ràdio) i es veuen pràcticament obligades a tenir relacions sexuals amb la persona que acaben de conèixer en persona...? Què hi ha en joc en tot això? Doncs que si realment és quelcom que un no vol i ho fa, és una senyal de manca d'autoestima i de valorar-se ben poc. I, a més, és quelcom que encara causa més erosió en el concepte que aquesta persona té de si mateixa.

"Llavors... No es pot tenir mai sexe en una primera cita?", potser us preguntareu... Doncs i tant que es pot, però sempre i quan: hi hagi atracció cap a l'altra persona, realment vingui de gust, es tingui una bona autoestima, no es faci per la pressió que, de vegades, un mateix es posa o li posa l'altre/a, se sigui conscient de les conseqüències que això pot tenir, es prenguin mesures anticonceptives, de barrera (el preservatiu, ja que és l'únic que pot evitar un embaràs no desitjat i algunes infeccions de transmissió sexual).

Per tant... espero que gaudiu molt de les vostres primeres cites i que prengueu les decisions que prengueu siguin autèntiques i conscients.

 

Elena Crespi
Vaig néixer a Vic l’any 1981, tot i que sóc pescallunes, ja que sempre he viscut a Torelló. Sóc llicenciada en Psicologia per la UB i mentre estudiava la carrera em van interessar tots aquells temes que estiguessin relacionats amb la salut sexual, el món de la parella i les relacions interpersonals. Precisament per això vaig estudiar el Màster de Teràpia sexual i de parella de la UB, el Postgrau en Salut sexual de la UdL i llavors vaig seguir la meva formació amb el Postgrau de teràpia de parella, el Postgrau de teràpia breu estratègica i el Postgrau de psicoteràpia integradora de la UdG.
L’objectiu de la meva professió: no serà la primera ni l’última vegada que ho dic, em vaig decantar per treballar dins del món de la sexualitat i la parella perquè sovint són temes que ens aporten més patiment i malestar que benestar i plaer. Per tant, si puc posar un granet de sorra per fer que algú visqui la seva sexualitat i la seva relació de parella amb més felicitat... em donaré per satisfeta.

www.elenacrespi.com
14/05/2018

Violadors i abusadors

18/10/2017

​Cinc ingredients per arribar a l'orgasme en parella

21/06/2017

Com augmentar la passió?

28/04/2017

Té futur la parella monogàmica?

27/02/2017

Com jugues amb la teva parella?

13/01/2017

No siguis bleda!

26/10/2016

Porno per a dones?

28/07/2016

No només m'excita la meva parella

30/05/2016

Dones gèlides al llit... les dames victorianes

11/04/2016

Homes cromanyons al llit

Participació