La dissolució de la Guàrdia Civil

per Francesc Arnau i Arias , 12 de juliol de 2006 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2006 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Les Casas Cuartel

La premsa comarcal d´Osona -amb el setmanari El 9 Nou al capdavant- ha donat cobertura a tota plana a aquesta commemoració. I les seves informacions s´han caracteritzat per una submissió total al que és i representa la Guàrdia Civil espanyola. I per un seguidisme servil de la intencionalitat política de l´acte públic del diumenge 28-05-06, en el solar buit.

No cal dir que les cròniques tracten, encara, els militants d´ETA únicament com a terroristes. Expliquen que Yon Erezuma Uriarte, Joan Carles Monteagudo i Povo i Juan José Zubieta Zubeldia haurien introduït el cotxe a la caserna, malgrat la presència de nens que hi jugaven al pati... Ara, als periodistes del sistema no els interessa recordar que el 1991 ja feia anys que la ETA -en declarar com objectius militars les casernes de la Guàrdia Civil- havia advertit de la imperiosa necessitat de fer-ne sortir les famílies.

Però els responsables polítics de l´existència i funcionament de les Casas Cuartel– hereus fidels del duc d'Ahumada- han preferit sempre seguir utilitzant les esposes i els fills dels guàrdies com a veritables escuts humans d´aquesta policia militar. En definitiva, és una tàctica molt antiga que, amb l´episodi del general Sanjurjo a l´Alcázar de Toledo, va servir fins i tot per adornar la mitologia franquista entorn la Guerra Civil de 1936-1939.

La típica revenja militar

L´alcalde de l´Ajuntament de Vic, Jacint Codina, de CiU, no va ser-hi present, a la celebració de l´aniversari. Per a mi, és un gest que l´honora. Sobretot tenint en compte que el 1991, a l´hora dels fets, va realitzar unes declaracions públiques en què deia textualment que s'alegrava de la mort d´Erezuma i Monteagudo. Ho va dir en acabar els funerals oficials per les víctimes de la bomba, en plena Plaça Major de Vic, després que els guàrdies civils presents haguessin apujat exageradament el volum dels seus transmissors, de manera que tothom pogués compartir la seva satisfacció per la revenja consumada...

Entre les ànsies militars apareix molt sovint la revenja. Vegeu l´últim episodi que el Pentàgon ens ha permès conèixer sobre l´Irak: el passat mes de novembre, vint-i-quatre ciutadans civils foren arrencats de les seves cases de la localitat d'Haditha (nord-est de Bagdad) i massacrades pels marines nord-americans, com a revenja per la mort d´un militar seu per un cotxe bomba.

Ara les cròniques oficials recorden que els militants d´ETA foren localitzats, vint-i-quatre hores després de la bomba, a Lliçà d´Amunt (Vallès Oriental) i gràcies a les pistes facilitades per un pagès, però no diuen res d´aquella noia a qui la Guàrdia Civil va estar torturant de manera salvatge, tota aquella nit, fins que no va deixar anar l´adreça exacta i completa del xalet de la urbanització de Lliçà.

DISPARAR AL FETGE

Xavier Vinader, en una memorable crònica històrica, publicada anys després al setmanari El Temps, va revelar certs detalls que a ell li havien arribat per boca del propi responsable militar de l´operatiu de Lliçà, el qual naturalment va mantenir l´anonimat: que tenien ordres de disparar a matar contra aquells dos nois, que una manera segura de matar-los és disparar al fetge... Els varen afusellar, condemnats a mort d´antuvi i sense judici...

Recordo perfectament la cara que feia el jutge d´instrucció de Granollers quan, davant meu, els advocats i metges bascos li plantejaven la necessitat d´investigar els fets de Lliçà i el que va succeir al quiròfan de la Policlínica del Vallès, per on els guardies entraven i sortien com volien, malgrat les advertències i requeriments dels metges de guàrdia, que havien intentat inútilment salvar la vida de l´Erezuma... O els fets de l´ambulància, que el va traslladar encara amb vida fins a l´Hospital Clínic de Barcelona, on ja va ingressar en forma de cadàver ple d´hematomes...

Recordo com la premsa de Granollers explicava les amenaces telefòniques de bomba que es varen rebre en el Jutjat aquells dies: que si seguien investigant els fets de Lliçà d´Amunt l´edifici del Jutjat volaria com la caserna de Vic i amb els funcionaris dintre. Erròniament, aquells guàrdies civils de l´escamot de Lliçà havien pensat que amb la mort de l´Erezuma i el Monteagudo s´havia acabat el problema per a ells.

Cada dia moren 50.000 nens

I és que es comença per no comprendre una idea i s´acaba per matar el seu autor. En aquest sentit no sé ni tan sols si podem estar segurs que la majoria de guàrdies civils comprengui no ja les idees dels seus adversaris sinó la seva pròpia, la que la seva Institució defensa. Una Institució militar que té un himne que diu: «...viva España, viva el Rey, viva el Orden y la Ley, viva la Guardia Civil...!». I això enmig d´un ordre mundial que, segons l´ONU, permet cada dia la mort de 50.000 nens per falta de menjar i medicines...

L'alto el foc d'ETA

Per això, en uns moments en què la ETA ja ha declarat l´Alto el Foc Permanent, és molt procedent destacar que ja fa molts anys que els seus fundadors estan dient i repetint que promouran la dissolució de l'organització armada basca d´alliberament nacional en el mateix precís moment que deixi de ser necessària.

Davant meu també ho va dir el senyor Julen Madariaga, a Donosti, l´any 1988, en la commemoració de l´aniversari dels primers deu anys d´existència de les Gestores Pro-Amnistia. I precisament, per això mateix, ara em sembla molt necessari anar pensant en la dissolució de la Guàrdia Civil.

L´aflicció de la consellera Tura

Però actes com el de Vic -i tractaments informatius com el de la premsa comarcal d´Osona- vénen a afegir foscor a la ja de per si confosa i vergonyant política parlamentària catalana, que ha provocat de manera incomprensible la irrupció d´una intempestiva i joveníssima colla de «números» de la Guardia Civil en pràctiques, enviats des de Madrid, amb l´excusa d´aturar la inoportuna i sospitosa plaga d´atracaments a urbanitzacions residencials.

I tot això, per a major vergonya, aflicció i descrèdit de la consellera Tura, la qual -ara ja ho sabem- té amics en el sector de la seguretat privada, que es dediquen a vendre, entre altres coses, aparells d´alarma per instal.lar a les urbanitzacions.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació