No alucinis tant! Has avortat? Has patit les conseqüències? La mateixa psicòloga diu que malgrat ser voluntari moltes dones se'n penedeixen, se'n senten culpables, preferirien no haver-ho fet, els hi ve la gran sospita que han estat enganyades i que no sols ha estat en perjudici fatal de l'ésser humà en gestació que portaven dins seu, sinó d'elles mateixes. I de les seves parelles, les seves famílies i el seu món en general. No es tracta de victimitzar ningú, tot al contrari. La victimització es dona quan una ha picat en aquesta trampa de mort, no quan se n'adona. El que passa és que a les dones se'ns enganya molt des de les més altes instàncies, per motius aliens a nosaltres. Et recomanaria que llegissis a les primeres feministes, les del segle XIX i primera meitat del XX, i que miris el que deien. Te n'avenço una afirmació seva: l'avortament voluntari és la major violència exercida contra la psicologia i el cos de la dona; l'avortament provocat és l'acte de masclisme més brutal i fastigós. Deien que induir a una dona a avortar era destruir-la. I aquelles eren les feministes de veritat, les perseguides, les lluitadores, les que eren detingudes i acabaven tot sovint davant el jutge i a la presó. I les que van aconseguir la quasi totalitat dels avenços per a la dona d'avui: dret a vot, dret a l'educació, dret al treball, dret a ser protagonistes actives de la política, a ser escollides com a governants. Van fer quasi tota la feina de la dignitat de la dona. En realitat el feminisme va ser radicalment antiavortista fins els anys 60 del segle passat als Estats Units, quan es va deixar entabanar per la revolució sexual d'aquella dècada i els lobbis de pressió contra l'explosió demogràfica, com els promoguts per Kissinger o els Rockefeller. Però es clar a les dones se'ns va fer una mena de rentat de cervell amb les omnipresents tècniques de manipulació moderna, fins que vam arribar a defensar interessos que no eren els nostres ni ens convenien. Hi ha interessos molt poderosos per tal que es perpetui aquest equívoc. Llegeix per exemple un llibre d'Eva Herman, que essent una estrella mediàtica de la TV alemanya va ser expulsada l'endemà mateix que es va atrevir a posar en qüestió, a partir de les experiències doloroses d'amigues seves, allò que havia estat defensant com a progre durant molts anys. L'ajuda psicològica pot ser un pal·liatiu, però no pot suprimir indefinidament la realitat que, per la immensa majoria de les dones que ho fan, avortar és un error vital.

Realment increíble que diguis que a una dona que ha avortat se li ha de dir que ha pres una decisió errònia. No sé en quin món vius però realment sembla que el que vulguis és fer sentir culpable a una dona per prendre una decisió així... i cada cas és un món. em sembles molt insensible

Elena, acabo de llegir a El 9 Nou les teves declaracions sobre l'ajuda psicològica a les dones que han avortat i crec que hi haig de fer un parell de precisions. - No és "malgrat" ser voluntari, com dius, que en general les dones pateixen pel que han fet i es pregunten si han obrat bé, si no hagués sigut millor, etc. És agreujat pel fet de ser voluntari, molt agreujat, ja que és plena responsabilitat del fet i en el cas d'anar-hi enganyada per la propaganda actual, com a mínim còmplice a part de sentir-se enganyada, estafada i burlada. Cal enfocar bé el problema, no? - Que l'ajuda que dius sigui reafirmar-les en la seva decisió no és l'adequat. Fins i tot sí te exit, que és dubtós, molt dubtós, en tot cas només farà que retrassar la confrontació amb la realitat durant uns anys i aleshores serà encara més dura, precisament per tot el temps vivint enganyada i amb falses justificacions, que finalment no poden amagar l'horror dels fets ni ho poden justificar indefinidament. Tard o d'hora una pren consciència i se n'adona, com més tard pitjor. El millor seria dir-lis que s'han equivocat, que han pres una decisió errònia, que ni totes les lleis del món poden justificar l'injustificable, però que no és seva tota la culpa, ja que bona part la té la nostra societat i la ideologia ara imperant. Que s'hi pot haver anat confosa i enganyada per suposats experts i promotors d'una pseudomodernitat i que això sí que treu part de culpa de la decisió presa. I sobretot que procurin no repetir-ho, que s'hi tornarien a trobar i encara ho agreujarien més, cosa que si no es diu la veritat i es presenta la realitat tal com és, es corre un gran perill de tornar a caure-hi per a desgràcia pròpia. O per exemple que facin cas de l'experiència i parlin amb dones que hagin avortat i que pel que els hi diguin treguin elles mateixes les conclusions.

Em sembla que ho sabran tot a través d'internet molt abans que el seu pare o mare s'ho pensi. Si voleu saber com va el món del coneixement mireu l'habitació d'un noi o noia de 12 anys hi ho sabreu. Possiblement direu que a internet trobaran informació equivocada i no adequada a la seva edat. Però es el mateix que amb els llibres i les biblioteques. Ensenyeu als vostres fills a moure's per la xarxa i la resta ja vindrà sol que no som al segle XX.

Dir-li a algú caspós no és "expressar perplexitat", com dius tu. Dir-li a algú caspós és insultar-lo. Caspós és un insult, aquí i a la Xina popular. Però això és igual. La qüestió és que has fet dos missatges i encara no has donar cap argument a favor o en contra del que diu l'article. Si resulta que l'article t'agrada i el que diem alguns no et sembla bé, digues el perquè, i així podrem discutir. De veritat, no cal que insultis. Tots els que et llegim aquí, t'estimem. Encara que no ens diguis casposos, carques i no sé quantes coses més, t'estimem.

Expressar perplexitat no es insultar ni ganes de argumentar res. Carca (Reaccionari, persona de idees retrò grades), conservador i moralista son opcions particulars d'encarar les situacions i altres visions de la societat i les experiències vitals. Perquè ho consideres un insult?. Si t'has sentit insultat serà que considera aquestes posicions vitals insultants o, com a mínim, poc presentables. Per cert, això de noi ho deus esser tu, i jo si que m'ho puc prendre, com a mínim, com una gratuita manca de respecte. PD.- Al valent i coratgos de les 14:18 anònim : Tu marques les pautes de si s'ha de raonar, rebatre, insultar, perdre el respecte...o del que em d'escriure? Potser sents que ets el "Kefa" de la barraca? Es una pregunta retòrica, com suposo que ets capaç d'entendre. No cal que t'escarrassis gaire en contestar. Accepto qualsevol improperi que tinguis a bé dedicar-me i, arribats a aquest punt, dir-te que me la porta fluixa.

Tu et penses que, com que vas de progre, pots insultar impúnement. Insultar sense donar la cara és un acte de covardia. Fes-te un favor i, en lloc d'insultar-los, intenta rebatre les opinions dels altres amb arguments.

el carca del Jordi M. donant la nota. La senyoreta Lovelace, valga'm Déu (pels que no ho sàpiguen, si és que n'hi ha algún, la prota de "Gola profunda"!). Ai, Senyor, pels teus comentaris, tú com a mínim, deus passar dels 70, oi? (no em referiexo a la dècada, sinòs a l'edat). No em sorprendia gens que algún dia ens deleitèssis explicant com anàves, amb els teus amics pijos, a veure "El último tango en París" (si així, en castellà). Que llavors, això del cinema en català, encara no existia. A veure al sr. Brado jugar amb la malmalada.

Noi, si no estàs d'acord amb un comentari, el que has de fer és rebatre'l amb arguments. Insultar, com fas tu, és molt fàcil. En lloc de dir a la gent que és carca, moralista i casposa, per què no ens expliques les teves idees? Ja sé que pensar, a diferència d'insultar, costa, però fes un esforç home. Aquí s'hi ve a raonar, no a insultar.

Ostia, em quedo flipant amb la quantitat de carques, moralistes i conservadors casposos que militant en les files indepes....o son unionistes del PP disfressats?

"Entenc que els genitals formen part de la nostra esfera més íntima i, precisament per això, no hem d'amagar-los." ...però tu penses quan escrius? Nacio Digital, que t'hem de deixar de llegir? Francament... PS: una revisió ortogràfica/sintàctica/gramatical també s'agraïria, almenys quan escrigui la Crespi aquesta.

El instrumento que esta de moda tocar y da un placer immenso a la propietaria.

L'has clavat company. El missatge d'articles com aquest és: noies, veniu en massa i amb la butxaca plena a la meva consulta, perquè us he d'explicar una cosa que us canviarà la vida. Lamento haver-te d'informar, però, que de coaching sexual ja n'hi ha. Si més no, jo en conec una. Una a qui paguem el sou entre tots. És la Maria de la Pau Janer, que té cada dia un programa en horari de màxima audiència a Catalunya Ràdio. A l'últim EGM aquest programa tenia uns 60.000 oients. Que 60.000 persones escoltin cada nit aquest programa és preocupant. Suposo que la majoria són dones d'entre 40 i 60 anys, avorrides de la vida i que s'han llegit tots els llibres de les ombres de Grey. La nostra ràdio pública dedica una hora cada dia, en horari de màxima audiència, a dir vaguetats i tòpics sobre temes com els trios, les orgies, les infidelitats, les joguines sexuals, els menjars afrodisíacs o el sadomasoquisme. Segur que el tema del clítoris també l'han tractat. Hi ha tants altres temes més interessants que aquests... Una hora al dia de literatura, història, filosofia, ciència, art, arqueologia, antropologia, psicologia o medicina ens faria molt més profit que tota aquesta xerrameca insubstancial sobre coses que tothom ja coneix.

No sempre, no sempre és a l'entrecuix. La senyora o senyoreta Lovelace el tenia a la gola.

No estic d'acord amb els comentaris que diuen que els adolescents se'ls explica el seu cos. Dono clsses a la Universitat i m'he trobat noiescque es pensen que per la vagina evacuen l'orina!!! I nois queno sabien que era el gland! Per flipar!! Parlo de persones ce 19-20 anys. I ja no us parlo de les quees pensen que els homes tenen una costella menys, perquè és un altre problema.

moltes les que sabem casi tot sobre el clítoris, des de fa anys.

Sobre l'encertadíssim comentari del company que ressalta la condescedència i el paternalisme d'aquest article... Jo hi afegiria que el que també hi ha en aquest article és 'intervencionisme', socialdemocràcia dels nassos, 'estat del benestar' i la voluntat de crear xarxes clientelars. Tot el que fan aquests aquests 'psicòlegs' és buscar feina i beneits a qui se'ls hi pugui escurar la butxaca. És qüestió d'hores que inventin el 'coaching sexual'. Vinga! Ànims, que encara hi ha unes quantes collonades per inventar perquè d'aquí poc la Colau pugui dir que ha de ser un 'dret' que això ho pagui la Sanitat Pública. I sobretot que estiguin tranquils, que si desgracien a algú el seu corporativisme ho taparà.

creía que las generaciones mas jóvenes , lo padres de hoy eran capaces de hablar a sus hijos de sexo rompiendo absurdos prejuicios. Creía que la experiencia de la articulista no podía generalizarse, pero tras leer buena parte de los comentarios en ND me doy cuenta que no solo pervive el tabú y temor ha hablar de sexo con naturalidad, sino que se banaliza totalmente el tema. Claro no pasa nada ya se enterará algún día ella sola, quizás una amiga se lo explique o tal vez su novio ( esta si que es buena si hay chicas que desconocen su clítoris como diablos creéis que lo va a saber un chico). y si estoy de acuerdo en que explicar a una niña de 13 años que tiene clítoris es ridículo y lo es porque se llega tarde , es unos cuantos años antes con toda naturalidad cuando hay que ir acostumbrando a una niña lo que es su cuerpo y las transformaciones que pronto llegaran y seria mucho mas deseable que se enterase por sus padres que por sus amiguitas del cole o que aprenda ella sola de sorpresa en sorpresa.

Sortir del foc del paternalisme, per caure en les brases del maternalisme.

Tothom als tretze anys sap el que porta entre les cames!!!!!! Dir altra cosa és mentir descaradament. O se tonto /tonta. De vegades és millor respectar la intimitat dels fills i mostrar-se disposat a parlar de tot amb naturalitat, que no pas anar fent el ridícul explicant que és el clítoris a noies de 13.

A l'escola ensenyen l'anatomia sexual masculina i femenina amb total naturalitat. No és cap tabú ni cap coneixement secret que hagin d'explicar les mares a les filles, com tampoc els pares ensenyen on està el fetge o la fel, tot i ser vitals per a la supervivència.

M'irriten el paternalisme i l'intervencionisme que traspua aquest article. Cal explicar a les pobres noietes ignorants noies com és el seu cos... Doncs resulta que no, que no cal que els ho expliquem. No cal, en primer lloc, perquè elles soletes ja ho descobriran quan ho hagin de descobrir. I en segon lloc, perquè la sexualitat sense misteri no és sexualitat. El suposat expert que es dedica a explicar als joves tots els ets i uts de la sexualitat, el que està fent és carregar-se el que la sexualitat té d'enigma, d'autodescobriment i de conquesta. La conquesta de la pròpia sexualitat és una cosa massa transcendent -anava a dir sagrada- per deixar-la a les mans d'algú altre. I dir que si una nena de tretze anys no sap on té el clítoris això pot afectar la seva salut sexual, em sembla una animalada... Com si no li quedessin anys a la seva vida per descobrir i gaudir del sexe. Fa cinquanta anys la sexualitat era un tabú. Ara és una obligació saber-ho tot del sexe, i quan més aviat millor. Hauríem de trobar l'equilibri entre informació i misteri. Serà difícil, amb aquesta legió de sexòlegs i psicòlegs entestats a suprimir tots els secrets de la sexualitat.

Totalmente de acuerdo en que debe explicarse y realmente me sorprende que muchos padres y madres de una generación que ha sabido dejar atrás muchos prejuicios , no sean capaces de explicar algo tan natural a su hija cuando esta llega ya a los 6, 7 u 8 años.

Tard o d'hora ho acabaran sabent. Els ho explicarà una amiga, o els el trobarà el seu nòvio o nòvia.

el pequeño pito que da placer a las féminas.

Sabíeu que fer ús de la masturbació és bo per a la pròstata? A part que és molt més higiènic com a acte sexual.