Dir

«Hem arribat a dir tant, que "dir" ja no vol dir res»

per Arnau Tordera , 22 de febrer de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dir, sempre dir. Dir i més dir. Dir coses constantment, dir-ne una darrera l'altra sense treva ni repòs. Dir ara i sempre. Dir perquè si no dius, diuen que no dius. Dir perquè no diguin que dius sense dir res. Dir perquè tothom diu. Dir i dir. Dir contínuament sense ni tan sols tenir res a dir. Dir perquè sí. Dir "sí". Dir "perquè sí". Dir "dir". Dir tant per no acabar dient res. Dir, dir, dir, dir i dir.

DONCS NO! PROU! ATUREU-VOS!


Només "direm" quan la nostra paraula serveixi per fer tremolar mentides, per desglaçar muntanyes de tòpics canonitzats i quan ens hi deixaríem fins al darrer anhel de vida per allò que volem dir.

Que "dir" sigui una acció valuosa, és més, que "dir" sigui una acció necessària. Hem arribat a dir tant, que "dir" ja no vol dir res.  


Diguem només quan tinguem coses a dir, i no diguem res només per dir. Tenim el poder per dir-ho i el deure de fer-ne un bon ús, del "dir". Per tant diguem-ho ben dit sempre que ho diguem.

I el darrer manament, tot sigui dit: permetem-nos el luxe de dir "perquè sí" només quan allò que diem sense voler dir res, pel simple plaer de ser dit, en el fons ens està dient més coses de les que podríem dir volent dir.

Ben dit oi?

No tinc res més a dir-vos.

 

Arnau Tordera
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.
08/02/2016

L'Acadèmia de la Música Catalana

26/12/2015

Apunta't a música

01/11/2015

El nostre gust

16/09/2015

Dissabte me'n vaig al Mercat

22/02/2015

Dir

13/11/2014

La paradeta musical

12/10/2014

D'ungles i guitarres

07/09/2014

Que la pàtria no ens soni banal

12/07/2014

Esdevenir un mestre

10/06/2014

Exaltació de la jove sardanista

Participació