Canvi climàtic: què hem de fer per adaptar-nos-hi?

«Toca agafar el bou per les banyes»

per Marc Ordeix , 17 de febrer de 2015 a les 08:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Malgrat no ens agradi, el canvi climàtic és un fet inqüestionable o, com deia aquell, una veritat incòmoda: en poques dècades, la temperatura mitjana ha pujat més d’un grau centígrad a molts indrets d’aquest país. Els seus efectes són diversos: més dies càlids, menys dies freds, menys neu al Pirineu, pujada del nivell de la mar, retrocés de platges i deltes, més aiguats i sequeres extremes, més erosió, més concentració de contaminants i adobs als rius, menys truita comuna, moltes plantes que floreixen a destemps, molts ocells que apareixen quan no se’ls espera, grups humans que emigren nord enllà, forçats per l’expansió del desert...

Com a causants principals del canvi climàtic, ens cal treballar intensament per reduir o eliminar l’ús dels combustibles fòssils: carbó i derivats del petroli, que, d’altra banda, ja s’esgotaran els propers decennis. L’urani no és cap alternativa: a més a més dels seus riscos intrínsecs, també és cada dia més escàs. Ens hem d’obrir camí, doncs, a altres energies, a una societat i una economia més verdes. En aquest sentit, destaquen els treballs rigorosíssims del Col·lectiu CMES, un grup de professionals de diversos àmbits que impulsen un nou model energètic i social sostenible per al nostre país. Aquest col·lectiu ha elaborat la proposta “Transició Energètica del segle XXI” –TE21–, que planteja una substitució gradual de tota l’energia fòssil per energia renovable en poques dècades, calculant-ne els costos i els beneficis, i demostrant que fer aquesta transició no només es possible, sinó que suposaria un estalvi econòmic molt important.


Toca agafar el bou per les banyes i, també, minorar els efectes del canvi climàtic. Per exemple, hem de fer front als aiguats i les sequeres cada dia més freqüents amb nous conreus poc consumidors d’aigua i regs més eficients, edificacions més allunyades dels cursos fluvials i restaurant-hi la vegetació de ribera -que redueix l’erosió i capta contaminants i adobs a dojo-. Justament aquest és l’objectiu del projecte MEDACC, coodinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic amb la participació de diversos centres de recerca (CREAF, CSIC i IRTA), centrat en proposar i provar solucions innovadores orientades a adaptar boscos, rius, conreus i poblacions als impactes del canvi climàtic a l’àmbit mediterrani. La conca del Ter hi és estudiada amb molt detall.

 

Marc Ordeix
Marc Ordeix i Rigo (Vic, 1966) és doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural per la Universitat de Lleida, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Tecnologia de l’Aigua per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Conservació de la Natura i Recursos Naturals per l’IUSC (Barcelona) i màster en Gestió i diversitat de flora i fauna per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1999 i 2001, va treballar en l’anàlisi d’aigües i el control d’estacions depuradores d’aigües residuals. Des del 2001, és coordinador del Centre d’Estudis els Rius Mediterranis, actualment associat a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, amb seu al Museu del Ter, a Manlleu (Osona).
02/01/2020

Clima, veganisme i decreixement

04/01/2019

Universos paral·lels

27/06/2018

Què passa al pantà de Sau?

17/04/2018

​Memòria de peix

15/01/2018

Què sap lo bou del patiment de l'altre?

16/10/2017

La recuperació del Meder: com, qui i per a qui

16/06/2017

Biodiversitat: el cel a la terra

05/05/2017

Custòdia del territori

13/02/2017

Quan encenem el llum o agafem el cotxe

19/12/2016

El teix, un verí necessari

Participació